Literatura a l'ensenyament

Els de ciències també llegeixen

Deixarem perdre tot aquest bagatge només perquè la societat s’ha girat d’esquena a les humanitats?

«El petit príncep» autèntic

| 16/06/2016 a les 08:50h
Especial: Literatura a l'ensenyament
Arxivat a: Biblioteca, llegir, lectura, ciències, llibres

Foto: Chris Wieland


Per fi sóc feliç, car he retornat
pel record a l'única veritat:
la literatura. (Fernando Pessoa)


Poques coses m’han fet més il·lusió que el fet de trobar exalumnes al cap d’una colla d’anys, sovint casats i emmainadats, que et diguin que recorden les classes de batxillerat o de COU perquè els van convertir en lectors, perquè els van fer descobrir la literatura. Quan aquests exalumnes són matemàtics, metges , físics... diria que encara me n’ha fet més. En tinc ben presents alguns casos ben concrets, com el d’una metgessa amb qui, al cap de vint anys ben bons d’haver estat alumna meva, vam coincidir en un casament i la vam fer petar una estona. En un moment determinat em va dir: “Saps que sóc molt lectora de novel·la gràcies a la lectura que ens vas fer fer de La mort a Venècia?” “Ah, sí?”, li vaig respondre, “I com és això?”. “Res, que em vas fer agradar tant el llibre que ja no m’he pogut estar de llegir-ne molts més”.
 
I com aquest, en podria explicar mitja dotzena de casos més amb llibres i autors d’allò més diversos (Joan Salvat-Papasseit, Maria Àngels Anglada, Joseph Conrad, Mercè Rodoreda, William Shakespeare, Miquel Martí i Pol...), però amb un parell de característiques comunes: bones obres literàries i que en primer lloc m’haguessin impactat a mi. Perquè com la majoria de professors que estimem i hem procurat  fer estimar la literatura, no tenim pas secrets ni varetes màgiques, senzillament hem procurat fer arribar als alumnes allò que ens apassionava a nosaltres, allò que quan en parlàvem se’ns notava d’una hora lluny que en dèiem el que en dèiem amb coneixement de causa i, sobretot, amb passió. No parlàvem d’aquell autor o d’aquella obra perquè tocava, que de vegades també ho havíem de fer, és clar, quan les lectures eren dictades pel departament o per la universitat, sinó perquè crèiem que era una bona obra literària que encara ens podia dir moltes coses per anys que fes que havia estat escrita.
 
I com les treballàvem, aquestes obres? Doncs, sense fer res de l’altre món, simplement llegint-les a fons, discutint-les a classe (alguna vegada fora de classe també, tot sigui dit) i intentant trobar-hi allò que tenen d’actualitat, sigui personal o sigui col·lectiva. Sempre intentàvem fer-ne una lectura literària i vivencial alhora. Això volia dir llegir la mateixa obra tot el grup classe, perquè ens permetés compartir-la i treballar-la conjuntament. La lectura era pausada i es feia sempre a casa (excepció feta de la poesia, que es recomanava de llegir-la a casa, però es tornava a llegir sempre a l’aula), per parts normalment i sempre complementada per fragments crítics que ens n’il·luminessin algun aspecte concret, que la situessin en un corrent o en una època... I sempre se’n parlava molt, es discutia a classes des de tots els punts de vista possibles. Perquè la lectura compartida és d’allò més enriquidora, ja que seixanta ulls i trenta ments hi veuen molt més que dos i una, per molt que siguin del professor. No cal dir que, sempre que es podia, la lectura es complementava amb alguna de les conseqüències que se n’haguessin derivat: de vegades, era una pel·lícula o una representació teatral; de vegades, eren alguns fragments d’altres autors que n’haguessin estat clarament influenciats o que n’haguessin fet un panegíric o una paròdia. I no cal dir que el complement màxim era poder comentar l’obra amb l’autor un cop ben assimilada, ben treballada. Poques vegades ho podíem fer, la veritat, però quan va ser possible va tenir un impacte extraordinari. Les visites de Pere Calders, de Miquel Martí i Pol o de Maria Àngels Anglada me les han recordades sovint al llarg d’aquests anys. I val a dir que els autors també les recordaven amb plaer, perquè havien vist la feina que s’havia fet a l’entorn de la seva obra i com havia arribat als lectors joves.
 
Milers d’hores de classe com aquestes que he esbossat, potser amb una certa nostàlgia, gosaria dir que són les que han fet que Catalunya hagi disposat al llarg d’anys i anys d’un planter d’humanistes en el sentit més ampli del terme: metges poetes, advocats novel·listes, físics filòsofs.... Tots han fet més gran la nostra cultura certament, però sobretot, també ho gosaria dir, ja veieu que avui sóc una mica agosarat, tots han estat més feliços, perquè entre moltes virtuts de la literatura n’hi ha una que no podem oblidar, que és fonamental i que no podem escatimar a les noves generacions: ens ajuda a ser més feliços. Deixarem perdre tot aquest bagatge només per canvis legislatius, per retallades i perquè la societat sembla que s’ha girat d’esquena a les humanitats? No ho hauríem de fer, almenys si no ens volem convertir en un país d’analfabets literaris. 
 

COMENTARIS

Els bons profes existeixen!!!
Archibald Haddock, 16/06/2016 a les 12:40
+9
-1
Gràcies, Pere Martí, per explicar què és un autèntic professor de literatura. O què era… Els que des de la poltrona de la ignorància feliç i poderosa van tenir la mala sort de no trobar cap professor com el que descrius (i mira que n'hi ha!) tota la vida seran gent infeliç i mancada. El que no s'entén és que vulguin que tothom ho sigui, d'infeliç i mancat!
(Ara bé, també és cert que existeixen bons alumnes; i aquests insensats que destrueixen el país amb disposicions analfabetes, no devien ser-ho gaire i encara arrosseguen ressentiment d'impotència, pobrets!)
Continuaran fent la seva
Es cunyat de Sant Pere, 16/06/2016 a les 22:27
+6
-0
El que més em fot, Pere Martí i aquest vell llop de mar que el comenta, amb qui no em puc estar d’identificar-me, el que més em corca l’ànima, és que els que tenen el poder d’ordenar el que hem de fer a les aules disposin, continuadament i d’una manera compulsiva, instruccions, ordres i reglaments, amb una actitud ufana i superba, que els allunya d’acceptar que estan buscant les claus a les fosques. Per contra practiquen una burocratització sistemática allunyada de la realitat viva de les aules però al servei de la dèria d’anar aportant novetats com si l’educació fos un producte més de mercat. I comparteixen entre ells, perquè dinen en el mateix restaurant, que això que vostè explica és fruit del passat, que ara no passa ni mai no tornarà a passar. Que la realitat social ha canviat i exigiex –això no ho diran però ho pensaran ben baixet a l’hora de les postres- que els cal continuar fent la seva.
company de pis
Lluís Blanch, 16/06/2016 a les 23:20
+2
-0
Jo no vaig ser alumne teu.Vaig ser company de pis a Barcelona,on tu estudiaves el català i jo les matemàtiques.
Només puc dir que avui ,sense un llibre per llegir a les mans,no sabria què fer.
D'una manera o altra vaig tenir la teva influència.
Ben cert
Muntsa Farré, 17/06/2016 a les 10:23
+1
-0
Magnífica reflexió, Pere, i ben certa. Veure brillar els ulls dels alumnes quan entren en el diàleg personal amb una obra literària no té preu.
Crec profundament en fer una lectura compartida a l'aula, com tu dius, perquè és extraordinària la riquesa de tantes ments i pel coneixement de l'ésser humà que els suposa, de l'ésser humà i d'ells mateixos. I no cal dir tot el que nosaltres, els professors, n'aprenem!
La literatura és necessària si volem un món més humà. La qual cosa fa témer la intencionalitat política darrere de tanta restricció de la matèria.
Justa la fusta
Montserrat Morera Escarré, 18/06/2016 a les 21:37
+0
-0

És el que hem fet a les aules. Hem xalat explicant i llegint amb passió.
Ara, som víctimes de la conxorxa dels estults.

Molt ben dit, Pere!





El professor Molas
Maria Carme Prats, 18/06/2016 a les 22:52
+0
-0
Totalment d'acord, Pere! Semblava que parlessis per mi! No sé si en aquesta manera d'entendre i explicar la Literatura, en tots nosaltres hi ha una mica del Molas que tant va engrescar la nostra generació! Una abraçada molt forta!
Els que hem gaudit ensenyant literatura
Cecília Canudas, 21/06/2016 a les 18:31
+0
-0
Pere, has sabut argumentar amb claredat i contundència tot el que pensem els que hem passat per les aules ensenyant literatura. I certament no hi ha complaença més gran que trobar-te un alumne - amb un que ens ho digui ja toquem el cel!- que et recordi que tal llibre el va captivar i el va dur a llegir-ne d'altres. Una abraçada!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secret que va creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions