14 coses que haurien de saber els aspirants a periodistes culturals

Hem de donar a conèixer uns creadors que, quan siguin coneguts, hauran deixat d'agradar-nos

| 12/09/2014 a les 22:44h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies, periodisme cultural, periodisme, opinió, Eva Piquer

Foto: Shereen M

1. El nom cultura i l'adjectiu cultural provoquen espant i rebuig: dius que ets periodista cultural i et miren amb cara de pobreta, què has fet tu per merèixer això.
 
2. La cultura és essencial, però això només ens ho creiem els del sector. Des de fora tenen tan clar que la cultura és accessòria que sovint queda relegada a petits racons dels mitjans de comunicació, i encara gràcies.
 
3. Les notícies culturals només ocupen la portada dels mitjans d'informació general quan es mor algú o quan donen un premi gros a algú. Si es mor un creador amb un premi gros al currículum, les opcions d'acaparar un trosset de portada es multipliquen. Com ha dit algun fabricant de frases cèlebres, el periodisme cultural consisteix a fer saber que el creador Tal s'ha mort a una colla de gent que ignorava que el creador Tal fos viu.

4. Els companys periodistes d'altres seccions ens tenen per rara avis. Els periodistes culturals no podríem ni plantejar-nos una especialitat periodística que no fos la nostra.
 
5. La creació cultural pateix –encara– una crisi galopant, el periodisme pateix –encara– una crisi galopant al quadrat, i als periodistes culturals ens toca el rebre per totes bandes. Però ens ho prenem amb alegria, perquè ens agrada tant la feina que la faríem de franc (i massa sovint ens toca, en efecte, fer-la de franc).
 
6. Els periodistes culturals tenim accés a llibres i espectacles sense pagar-los, però si algú es fa periodista cultural per aquest motiu no li sortiran pas els números. Com ja he dit en el punt anterior, massa sovint no cobrem res (o cobrem molt poc) per la crònica o crítica del llibre o espectacle en qüestió.
 
7. Dels imperatius promocionals no se'n salven ni els escriptors més consagrats. Gràcies a això he tingut l'oportunitat d'entrevistar de tu a tu tres premis Nobel de Literatura i he compartit rodes de premsa amb uns altres cinc premis Nobel, si no m'he descomptat.
 
8. Les millors entrevistes sempre són les que es fan al marge dels imperatius promocionals. Els entrevistats no tenen la urgència de vendre't cap moto ni tenen a punt un discurs ja construït que han anat repetint cada mitja hora als col·legues que els han entrevistat abans que tu.
 
9. Quan, malgrat tot, et toca fer una entrevista promocional, val la pena demanar la primera del dia, perquè l'entrevistat tindrà un discurs menys fet i encara no tindrà gaires temptacions de convertir-se en assassí en sèrie de periodistes culturals.
 
10. Al món de la cultura hi ha gairebé tantes capelletes com persones. Els adeptes a cada capelleta estan convençuts que estan per sobre del bé, del mal i de les altres capelletes. I segueixen el principi de qualsevol capelleta de l'univers capelletaire: o estàs amb ells o en contra d'ells.
 
11. Els periodistes culturals portem un elitista a dintre: ens provoca urticària que els nostres gustos refinats coincideixin amb els d'un públic massiu. Ens sembla que un creador és bo mentre només l'aplaudeixen quatre gats amb pedigrí. Ens encanta descobrir noves veus de la literatura o la música, però fem la feina un pèl a contracor: hem de donar a conèixer uns creadors que, quan finalment siguin coneguts, hauran deixat d'agradar-nos justament perquè ja els coneixerà tot déu.

12. Nou de cada deu periodistes culturals tenen un peu al periodisme i un altre a la literatura. Però quan ens pregunten a què ens dediquem podem dir que som periodistes en lloc de dir que som escriptors, que sona massa presumptuós.

13. Els periodistes culturals tenim amics i parelles que són escriptors, músics, actors i faranduleros en general. I sí, estar rodejats de gent creativa resulta –a vegades– estimulant.

14. Llegir, anar al cine, al teatre o a concerts és part indissociable de la nostra feina. És a dir: amb permís dels mestres i dels metges, l'ofici de periodista cultural és el millor del món.
 

COMENTARIS

aturat
Anònim, 16/07/2014 a les 00:58
+2
-0
jo que m'he quedat a l' atur i m' agrada escriure , ja veig que ho haure de seguir fent com a distraccio i no pas com a sistema de vida. Llastima per la cultura,que sigui tan poc valorada.
Hola Eva
Anònim, 16/07/2014 a les 13:49
+1
-1
Genial!
Es pot viure sense escriure
Toni Cucarella, 16/07/2014 a les 17:43
+6
-1
Abans fumava molt i escrivia més encara, tot i que amb el que guanyava escrivint no treia ni per al tabac que consumia. Fa deu anys vaig deixar de fumar perquè em fotia la salut (la física). I això que no concebia la vida sense un cigarret entre els dits. Ara és com si no haguera fumat mai. Com a escriptor, potser perquè m'ajuntava amb uns altres que només pensaven a escriure com jo i no a remenar cireres, he passat sense pena ni glòria. Convençut del meu fracàs, he intentat deixar-ho perquè em fot la salut (anímica i mental). Ho estic aconseguint gràcies a un hort (que no és terapèutic, és herència del meu sogre) de tres fanecades, i la veritat és per treballar-lo com cal cada vegada escric menys, per no dir que ja no escric gens. Ara com ara, estic més il·lusionat en les taronges que colliré (i menjaré) l'any que bé que no pel llibre que encara em queda per publicar. Us ho dic perquè és cosa certa: es pot viure sense escriure. Hi ha qui diu que no. Però solen ser escriptors místics o membres d'alguna important capelleta.
Cucarell
Anònim, 16/07/2014 a les 21:45
+5
-1
No pot viure sense escriure: mireu el rotllo que ha soltat
La pràctica fa mestres
Toni Cucarella, 16/07/2014 a les 22:40
+1
-0
Que no tinga ganes no vol dir que haja oblidat el que he après després de trenta anys de practicar l'ofici d'escriure. Fet i fet, si me la pagues bé seria capaç d'escriure una novel·la, o dos o tres. Però t'hi hauràs de rascar la butxaca, amigatxo, perquè pâ ser puta de cassoleta més val tindre la figa queta.
Aquesta cosa rara que es diu LIJ
Josep Maria Aloy, 16/07/2014 a les 23:30
+1
-0
11. Si tot això ho traslladem a la literatura per a nois i noies, els resultats són molt més escandalosos. Quan mor un autor de literatura infantil, exceptuant algun cas, pràcticament no surt a la premsa. Les ressenyes de llibres infantils ni es paguen. Els periodistes culturals pràcticament no cobreixen mai els actes d'aquesta modalitat i si mai s'hi deixa caure algun periodista produeix una sorpresa tan gran que els organitzadors de l'acte es pensen que aquell periodista cultural s'ha equivocat d'acte.

Felicitats, però, Eva, per aquest excel.lent decàleg que un entusiasta del llibre infantil ha volgut allargar una mica més.
Una de tantas personas.
Anònim, 17/07/2014 a les 09:36
+1
-0
Eva amb tota la raó del mon ,! Que sería dels ciutadans normals,els que no podem ser personal present a tots els actes si no tinguesim la guia de vosaltres profesionals del génere! Gracias per favor continua.
La realitat
Marc Saus, 22/07/2014 a les 10:32
+1
-0
Ho pintes molt de guais, però crec que la realitat del periodisme cultural és una altra.

1- Tot periodista es veu capaç de fer periodisme cultural.
2- El backround és útil per al periodisme esportiu, polític, judicial... però per la cultura no cal.
3- Total, amb utilitzar les frases que ens dónen en els comunicats de premsa ja està.
4- El més important és utilitzar un llenguatge pseudo poètic: quan menys diguis amb més paraules que sonin profundes, millor.
5- Total, la cultura és per a les el.lits i la gent, en general, és imbècil.
6- En periodisme cultural no cal entendre el que s'explica. Només cal que sembli que el periodista sap de què parla. Si no s'enten, la culpa és de qui rep el missatge, que és curtet.

Això no passa amb tots els periodistes culturals, gràcies a Déu. Però desgraciadament n'hi ha massa exemples. Sobretot en la televisió.
professions
M. T. Galceran, 23/07/2014 a les 00:20
+0
-0
Bo.No sou pas els únics que quasi no cobreu mmm
"revisió de la moto 100€ nivell d'estudis FP; revisió de la boca 0€ nivell d'estudis llicenciatura". Dra. Aina Mar Arasa, Odontopediatra.
Son autònoms, paguen col.legi i assegurances obligat i van a percentatge.
Per citar una professió que abans era ben pagada.



Literatura, clàssics.
Anònim, 26/07/2014 a les 16:52
+0
-0
Jo trobo a faltar (de fet, no sé si han existit mai, tanmateix recordo un programa a la TVE de fa més de trenta anys en què es parlava de literatura intemporal) aquells periodistes que tracten de llibres i de literatura obviant les novetats. Per què no parlar d'autors clàssics o moderns, de bona literatura, independentment de les novetats que s'han de vendre? Fóra com aquell emissora de música que no programés Beethoven, Mozart, etc...
A Cucarella, de part meva
Anònim, 21/08/2014 a les 13:41
+1
-0
Cucarella, entenc perfectament el que dius perquè jo també sóc escriptor, d'aquells que ha guanyat uns quants premis mitjans, d'aquells que, amb una mica de sort saps que no estaran corromputs i t'hi presentes creuant els dits. Sóc d'aquells que ha rebut un copet a l'esquena rere l'altre a cada lliurament de premi, però que després cada cop ha de començar de zero buscant-se la vida per tornar a publicar... a còpia de guanyar un nou premi. En aquest país la cultura importa una merda i tot va a còpia de la mediocritat menjacigales de les capelletes. Dit això, no tinc per tant cap dret i seria estúpid demanar-te que no paris d'escriure. Ara bé, sàpigues que Cool (fresc) és per a mi un llibre mític de joventut, i que la Lluna vista des de la Terra és un dels millors llibres en català, i en general, que he llegit mai. Gràcies per haver escrit, en tot cas.
espectadora
dona, 14/04/2015 a les 12:20
+0
-0
Com a espectadora i com a lectora demanaria d'entrada als periodistas culturals que es deixin anar de tòpics: en els titulars, en l'argumentari i en la tria dels fets culturals a comentar.
Sovint sembla que tiren de fer composicions de coses ja publicades o suposades, o recomanades per interessos de poder . Sis plau, que es nota molt.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
Un anunci homenatja els genitals femenins plantant cara a uns quants tabús
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència