Coses així

Malgrat tots els malgrats

Sóc poc original: «Palabras para Julia» m'ha fet de flotador i de nord en diversos sotracs

Palabras para Julia

| 19/06/2016 a les 07:00h
Especial: Lectures
Arxivat a: Biblioteca, José Agustín Goytisolo, poesia, lectures

Foto: Francois Meehan

 

 

No ha de ser fàcil dir-se Julia Goytisolo. Com si ho veiés: et presentes amb nom i cognom, l'interlocutor lliga caps i ja tornes a estar segrestada pel famós poema. Te'n sents ostatge, sense possibilitat d'alliberar-te'n. Captiva d'uns versos que et va escriure el teu pare i que tothom ha fet seus. Tothom menys tu.
 
Fa set anys, al cinquè congrés dedicat a José Agustín Goytisolo (1928-1999), la seva filla es va definir com "la supervivent d'un poema". Va explicar que Palabras para Julia l'havia sobrepassat i que no havia aconseguit identificar-s'hi. "Quan Paco Ibáñez i el meu pare el van estrenar a Cotlliure [davant la tomba de Machado] em vaig enfadar, vaig plorar. No el vaig llegir fins als 45 anys". A la nena se li va ennuegar l'aullido interminable de la primera estrofa. D'adolescent, gent que havia patit tortures a Xile o a l'Argentina li parlava del poema –a Llatinoamèrica va esdevenir una consigna contra les dictadures, un himne de resistència i esperança– i a ella tot plegat li venia massa gros. De portes endins el pare era el pare, no pas un poeta. I la Julia era una persona, no pas un vers.
 
Sóc poc original: Palabras para Julia m'ha fet de flotador i de nord en diversos sotracs. Una amiga em confessa que a ella també l'ha tret d'uns quants pous. Devia produir-se un efecte pèndol o papallona o jo-què-sé: com més gent se salvava gràcies a aquest poema, més pes carregava la Julia. Una nena, una noia, una dona que sempre sempre recordaria –a contracor, abans i tot d'haver-les paït– les paraules tendres, dures i intenses que el seu pare li va escriure un dia pensant en ella. I que s'hi acabaria reconciliant, deu anys després de la mort del poeta.
 
"Crec que no m'he sentit acorralada. Perduda, sí. Sola, a vegades. Però mai no he desitjat no haver nascut; estic contentíssima d'haver nascut". Ho va dir Julia Goytisolo (Barcelona, 1956) en un esplèndid reportatge televisiu presentat per Juan Carlos Ortega i emès el 2011. La filla del poeta es reconeix sobretot en els versos més optimistes: "La vida es bella, ya verás/ como a pesar de los pesares/ tendrás amigos, tendrás amor". L'udol interminable també el pot fer un llop bo, malgrat tots els malgrats.

COMENTARIS

El poema
Ilde mat, 20/06/2016 a les 03:54
+1
-0
Desde els 17 anys que la vaig escoltar per primera vegada, a Ca la Lurdes, m'acompanyat tota la vida. Sempre l'he cantat, cap a dins, en moments dificils de la vida. Jo si m'he la vaig fer meva. Volia ser la Julia, q' el pare l'hi escrivia una poesia per curar les ferides i seguir endevant. L' ultima vegada que la vaig cantar a veu en crit, perque ningu en sentia, va ser a l'entrar a la sala Apolo en un concert de "Los Suaves" q'estaven l'estaven tocant. ☺
Paraules que donen esperança
Anònim, 20/06/2016 a les 10:46
+2
-0
"Sóc poc original: Palabras para Julia m'ha fet de flotador i de nord en diversos sotracs. Una amiga em confessa que a ella també l'ha tret d'uns quants pous."
Puc dir el mateix. I entenc la filla.
Paco Ibáñez
Anònim, 20/06/2016 a les 10:56
+7
-0
Voldria aprofitar per demanar, per reclamar, el gran homenatge que es mereix un gran, gran artista i lluitador per la llibertat com en Paco Ibáñez, veí de Barcelona. A què esperem per fer-lo???
Gràcies
Anònim, 20/06/2016 a les 15:58
+2
-0
A mi tb m'ha ajudat molt en moments difícils... i encara ara l'escolte de tant en tant...com recordatori què la vida ens empenta i no s'atura per res ni ningú...que cal tirar endavant i amunt...sempre. gràcies
El poema.
Anònim, 21/06/2016 a les 07:11
+1
-0
La vaig escoltar als 20 anys. Hui tinc 55 anys, i encara l'escolte i cada vegada en sento mes identificada amb la canço . He estat neta, soc filla, mare i avia, i en tots els processos de la meva vida, en vec reflex-ada amb la canço. En ella vec a la meva avia parlam-me , a ma mare parlam-me, i a mi mateix, parlant als meus fills, i com no, parlant amb els meus nets.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas acull als seus Espais Volart una mostra de l'obra de l'artista
Imatge il·lustrativa
Concerts, exposicions i xerrades recorden què va representar la beatificació del Dr. Josep Oriol
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
L'actriu va dansar al ritme de melodies catalanes a la pel·lícula «Secret People»
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida