Una jornada mataroniana (secció basada en pífies reals)

El periodista presbiterià

Sentim 'primàries' i ens imaginem un grup ingent de becaris amb la llengua fora

Matar la mort (amb un coltell)

| 31/03/2014 a les 00:00h
Especial: Una jornada mataroniana (secció basada en pífies reals)
Arxivat a: Cambres pròpies, Esperança Sierra i Sierra, primàries americanes, Estats Units, periodisme
Una bandera els agermana. Foto: Flickr/tommy.chang


Que unes primàries americanes –nord-americanes, per als escarafallosos– siguin apassionants, indesxifrables, compromeses –your vote counts–, èpiques, inclements, tothom s'ho espera. Votar. Tu, sí, tu, fora, cap a Omaha, Nebraska. Els fills dels Estats Units units a la promesa que seran còmplices d'una tria messiànica esdevenen un sol home que, malgrat preferències polítiques, busca la llibertat del seu país i un pastís de poma de la veïna si mai canvia de casa. Els [nord-]americans són així: autèntics, genuïns, gelosos del que saben només seu, per això és tan estrany que de sobte algú prengui de referència la nostra mediterrània Iluro per adjectivar el frenesí electoral. Sentim primàries i ens imaginem un grup ingent de becaris amb la llengua fora i llepes mirant de tapar escàndols de blondes i banderoles a les parets i xapes a les solapes i paraules que són càrrecs de pel·lícula –governor, senator, congressman– que travessen de sobte l'aire com esternuts, però mai ens esperem que algú tingui l'encert de donar per bona la idea que potser Mataró seria una bona opció.

Ha estat un dia llarg, espès, demà es vota. El jove periodista presbiterià, que ja es coneix que és dels bons, que dels ulls li surten conjectures, surt de la seu del partit i entra a l'Starbucks. Fa tot allò de demanar i pagar i s'asseu a la taula. Atura el món. Davant seu, el chai tea latte i la sirena de doble cua –sempre se la posa de cara, mirant-se'l, entre voler-se sentir acompanyat i una mica de superstició que si no ho fa no li bufarà idees–. Obre el Mac i escriu: “Compte enrere. Senyors, s'acaba una jornada mataroniana”.



* Sóc correctora i sempre m'ha captivat la idea que una errada pugui capgirar el significat d'un text fins al punt de canviar-ne el sentit. I aquesta fixació m'ha dut a col·leccionar errades reals al llarg dels anys, unes errades que ara inflo i faig sortir de mare a través d'en Dave McDermott, un periodista presbiterià que fa anar de corcoll comtats sencers per culpa dels seus titulars malencertats.

COMENTARIS

Mataró no té por
Anònim, 01/04/2014 a les 22:53
+4
-0
Que vinguin quan vulguin. Ara que n'és temporada, els farem una sèpia amb pèsols.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país
Imatge il·lustrativa
Recordem Rosa Maria Sardà veient-la interpretar aquesta obra de Josep Maria de Sagarra