Tintín al Tibet

Un dels títols més celebrats d'Hergé inspira l'exposició del Museu d'Història de Catalunya

Art amb cristall

| 21/06/2016 a les 13:28h
Especial: Mostrant la mostra
Arxivat a: Passadís, Museu d'Història de Catalunya, exposició
Ficció i realitat es troben a la mostra Tintín al Tibet, que es podrà visitar fins al 2 d'octubre al vestíbul del Museu d'Història de Catalunya.

El 3 de juny de 1950, una expedició francesa encapçalada per Maurice Herzog va assolir l'Annapurna, el primer cim de més de 8.000 metres conquerit per l'home. L'ascensió va inspirar Hergé per crear Tintín al Tibet, un títol traduït al català el 1965 per Joaquim Ventalló. Es calcula que se n'han venut més de 250 milions d'exemplars arreu del món, en més de cent idiomes. En aquest àlbum Hergé ens mostra la part més humana i transcendent de Tintín, alhora que dóna via lliure a la seva fascinació per la cultura tibetana. La publicació del llibre va coincidir amb la fugida del Dalai-lama cap a l'Índia, escapant de la repressió xinesa. Una qüestió que continua d'actualitat. 

L'exposició reviu les aventures del mític reporter i ret homenatge tant a l'expedició d'Herzog com a les successives expedicions catalanes a l'Annapurna dels anys 1974, 1984 i 1987. Us n'oferim un tast de catorze imatges:

1. Traduccions

Foto: Museu d'Història de Catalunya



2. Avió estavellat
La vinyeta gegant de l'avió estavellat al massís de Gosainthan ha esdevingut una de les més icòniques, tant de l’àlbum Tintín al Tibet com de tota l’obra d'Hergé.

Obra de Werens i Juanma Nieto. Foto: Museu d'Història de Catalunya


3. Tse -Shaa
Barret groc identificatiu de l'escola de lames Gelugpes, els virtuosos, fundada al segle XIV i a la qual pertanyen els Dalai-Lama.

Foto: Museu d'Història de Catalunya


4. Enric Lucas
L'alpinista forçant la barrera rocosa, un dels passos claus del seu itinerari.

Foto: Museu d'Història de Catalunya - ©Nil Bohigas


5. Dra-Che i Sagdenyo
Túnica de color vermell i safrà. La vesteixen tots els monjos, des del Dalai-lama fins a l'últim novici, sense diferència de jerarquies.

Foto: Museu d'Història de Catalunya


6. Maurice Herzog 
L'alpinista al cim de l'Annapurna, el 3 de juny de 1950.

Foto: Museu d'Història de Catalunya - © Louis Lachenal


7. Regards vers l'Annapurna
Llibre fotogràfic de l'expedició, fet per Maurice Herzog i Marcel Ichac. (Editorial Arthaud, 1952. 1a edició)

Foto: Museu d'Història de Catalunya


8. Cerimònia
La campana i el batall -Ghanta i Dorje- simbolitzen les energies femenina i masculina unides. També la compassió i saviesa -la campana- i cap i cor -el batall-. El tsingshas, platerets grans, i els relmo, platerets petits, s'utilitzen pera  cerimònies. El seu so agut combina bé amb el greu dels bols tibetans en les sessions de música i meditació.

Foto: Museu d'Història de Catalunya


9. Equip de muntanya (I) de la col·lecció Carles Olivella
Ulleres de xerpa que es van utilitzar entre els anys 30 i 70, i de Lionel Terray, dels anys 60, aptes per a alçades entre 4.000 i 9.000 metres. Anorac cangur molt lleuger emprat entre els anys 40 i 50. Càmera de fotografiar, molt pesada però compacta i resistent. I botes de pell dels anys 40-60, amb punta de ferro i sola adaptada per a la muntanya.

Foto: Museu d'Història de Catalunya


10. Equip de muntanya (II)
Utensilis d'alumini (plats, coberts, etc.) molt lleugers, utilitzats des dels anys 20 fins a finals del segle XX. Fogonet portàtil dels anys 40, cordes de cànem, una carmanyola i una motxilla de lona emprades entre els anys 50 i 70.

Foto: Museu d'Història de Catalunya


11. Equip expedició 1974
Material emprat en l'expedició a l'Himàlaia (cim est) l'any 1974: anorac de plomes, radiotelèfon, caixa per transportar material i sobre de botes. Objectes donatiu de Jordi Pons, procedents del fons museístic del Servei general d’Informació de Muntanya.

Foto: Museu d'Història de Catalunya


12. Expedició 1974
Publicacions de l'expedició a l'Annapurna de 1974.

Foto: Museu d'Història de Catalunya


13. Ieti
Reproducció de l'esquelet d'una mà i d'un fragment de crani, conservat al monestir Pangboché, que els monjos atribueixen al ieti o home de les neus.

Foto: Museu d'Història de Catalunya


14. Figures
Reproduccions en 3D dels personatges de l'àlbum Tintín al Tíbet.

Foto: Museu d'Història de Catalunya


Com a homenatge a l'alpinisme i a les expedicions pioneres a l'Himàlaia, en dues ocasions al llarg de la durada de la mostra s'instal·larà al vestíbul del museu un rocòdrom com el que utilitzen els escaladors per entrenar-se. Amb la col·laboració de dos monitors, tots aquells que, a partir de 6 anys, vulguin emular els grans alpinistes, podran intentar arribar fins al cim. L'activitat tindrà lloc el dissabte 2 de juliol i el dissabte 17 de setembre, des de les 11 fins a les 19 hores, i és gratuïta.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat participa al festival amb propostes nascudes al seu Districte Cultural
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura una exposició sobre el fet migratori
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa exposa les restes fòssils trobades als jaciments del Cerro de los Batallones
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge denuncia què passa massa sovint quan s'adopta un animal
Imatge il·lustrativa
Un anunci del govern d'Escòcia per no abaixar la guàrdia
Imatge il·lustrativa
L'artista Christine Sun Kim reivindica el valor de la llengua de signes
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra com es desfila la memòria dels qui pateixen Alzheimer