Foto: Hansel and Regrettal
Nus de la Trinitat
El veritable nus
no coneix l’asfalt del benestar
ni és notícia a cap diari.
Respira, sempre, una llum cansada.
El veritable nus
són les mans de la mare
que acaronen la mirada perduda del fill
que no encerta a emparar.
És l’infant que estima en urdú
la paraula joc,
sense saber que juga
amb cartes ja marcades,
o aquell altre que taral·leja
un ritme del Carib
en una gramàtica impossible
d’oceans i enyors.
El veritable nus no té retencions,
és un nus que no dóna treva,
la compravenda d’ànimes i xeringues,
bitllet senzill a l’infern de cada dia
que tanca amb pany i clau
cases, ales i finestres,
l’últim cor de la ciutat
d’on mai ningú desnonarà
el desconsol.
