Foto: Gemma Ventura
Res no s’oposa a la nit és una història de Delphine De Vigan que em va agradar molt. En un primer moment, quan vaig veure que parlava de la seva família, vaig pensar que no interessaria a ningú. Però per curiositat vaig mirar de què anava i només de llegir la primera pàgina, no el vaig poder deixar.
A partir d’aquest llibre s’entén la seva obra perquè fa una introspecció familiar amb molta gràcia, va i ve amb el temps, del present al passat. És una història d’una família que aparentment és normal, però que després, quan comences a gratar, veus que a dins hi ha un merder de cal Déu! Són fils que vas estirant i en va sortint una bola enorme.
Aquest any fem el nostre 75è aniversari i a la tardor ho celebrarem. Volem posar en paral·lel grans autors francesos i catalans. Com que ens va agradar molt aquest llibre i a més té una similitud molt gran amb el También esto pasará de la Milena Tosquets, volem que les dues autores discuteixin entre elles.
El que tenen en comú és que són històries familiars i les dues comencen amb la impossibilitat d’escriure arran de la mort de la mare. És la mateixa història però amb una vivència personal oposada: aquesta és negra i l’altra és rosa. Com que vam marxar del passeig de Gràcia i som una llibreria tan vella, molta gent es pensa que hem tancat. No hi ha dia que no passi algú que digui: ostres, no heu tancat? Per això volem aprofitar aquesta gran celebració per dir: som aquí, encara!
El llibre recomanat
Títol: Res no s’oposa a la nit
Autor: Delphine de Vigan
Traductor: Oriol Sánchez Vaqué
Editorial: Edicions 62
Any d’edició: 2012
Qui el recomana
Llibreria: Llibreria Jaimes
Adreça: c/ València, 318 (Barcelona)
La cuiden: Montse Porta, Josep Mirón, Nadege Marchetto, Ariadna Triadó, Gemma Martí, Isamar Polo.
Quatre pinzellades: La llibreria és francesa. La van obrir els meus avis el 1941 a Diagonal-Bailén i just al davant tenien el Liceu Francès. Jo encara no entenc com ho van fer per sobreviure. Per al Liceu, aconseguir llibres francesos era impossible i que una llibreria sobrevisqués en aquells temps era molt difícil. La meva àvia parlava francès i el meu avi el va haver d’estudiar com va poder. La manera com feien arribar els llibres de França cap aquí era brutal, perquè hi havia una censura molt bèstia. Recordo quan era petita que els meus avis no sabien com muntar-s’ho perquè fins i tot consideraven subversiu un llibre de biologia per a una criatura de sis anys. Per sort no hi havia ordinadors i demanaven als editors que escrivissin llibre escolar en lloc de llibre de biologia de primer. Van treballar amb França i això és el que ens ha caracteritzat sempre. Els meus pares en comptes de passar-se a l’anglès van apostar per augmentar l’estoc francès de literatura, d’art. Ara el 70 per cent és volum francès i la part en català i castellà l’escollim molt. Ens agrada fer-ne una bona tria. El nostre públic és molt important, moltes vegades comprem llibres pensant en les persones a les quals els hi vendrem. Ens interessa desmarcar-nos de les estructures tipus supermercats dels llibres. Nosaltres tenim l’eina de la persona i de l’experiència i això és el que valorem.
Foto: Gemma Ventura
