Louis Armstrong a la Pedrera

El terrat de l'edifici de Gaudí acull un homenatge estiuenc al rei del jazz

Gaudí i jazz, al terrat

Especial: Crònica
Arxivat a: El piano, Louis Armstrong, jazz

Foto: Fundació Catalunya-La Pedrera


Duen el ritme a dins i a fora. La noia del contrabaix quan no mou els dits entre les cordes pica la cuixa. El trompeta balla. El teclista mou el cap. Tenim Barcelona sota els peus. Som al terrat de la Pedrera, on s’inaugura una proposta que fa olor d’estiu: l’edifici de Gaudí aposta pel jazz i ho fa tots els vespres de divendres i de dissabte, fins al 10 de setembre, amb el cicle Nits d'estiu. Avui, una mica més a prop del cel, viatgem cap a Orleans. El conjunt Jazz Care All Stars té clar a qui anem a veure: el rei d’aquest gènere, Louis Armstrong.


La vie en rose

El tarannà del jazz és aquest caminar a poc a poc. Tenir temps d’assaborir el que la música diu. Ara parla un instrument i ara respon l’altre: és el respecte del diàleg que s’escolta i que s’explica per construir, entre tots, una mateixa història. Per convidar el qui tenen al davant a deixar-se endur, a poc a poc. Que no hi ha presses. Perquè sedueix i, gairebé sense adonar-te’n, ja li estàs seguint el joc: balancejant les espatlles lentament. Formant part del que diuen.

Do you know what it means to miss New Orleans?

Parlen dels records, de l’ahir. Però aquesta veu greu que s’arrossega en qualsevol moment es pot convertir en una festa. Desinhibida, que gairebé sembli que l’hem improvisada. Que, aquí, entre copes que brinden, o en qualsevol altre lloc, només calguin els instruments i les ganes de passar-ho bé. A aquells que anaven aplaudint per formar part de l’espectacle se’ls escapa la música de les mans i els arriba als peus. Mouen el cos, inventant-se una petita pista de ball.

What a wonderful world

Potser l’encant del jazz és la seva elegància i sensualitat. El saber fer, amb aquest punt despreocupat i amb les ganes de compartir. De convidar-te a tu i a mi i a qui hi hagi al costat a formar part del que expliquen.  Sigui on sigui: a Nova Orleans o al terrat amb vistes a Barcelona. Amb un tempo lent o més accelerat, amb el qual balles sense saber que balles. I es va fent fosc gairebé sense adonar-te’n. I arriba l’estiu.


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país
Imatge il·lustrativa
Recordem Rosa Maria Sardà veient-la interpretar aquesta obra de Josep Maria de Sagarra