Escriuen al Google “objectificació de la dona”. Els resultats són cossos despullats al servei del plaer masculí. El projecte Women Not Objects s’encara a aquesta mena de campanyes publicitàries. Per dir prou, les mans aguanten la banalitat dels cartells. La veu, clara, contundent, irònica, retrata com n’arriben a ser, de ridículs, però també d’ofensius, els missatges publicitaris.
«M’encanta fer mamades als entrepans.»
«M’agrada sacrificar la meva dignitat per una beguda.»
«M’agrada dormir amb nois que no saben el meu nom.»
«Vendria el meu cos per una hamburguesa.»
«No hi ha res que m’exciti més que veure com m’ofeguen i m’arrenquen el cap.»
«Només estic aquí per entretenir-te.»
«Què és el que queda millor en aquest plat? El meu cul.»
«El meu escot ho pot vendre tot.»
Sóc la teva mare. La teva filla. La teva germana. La teva companya de feina. La teva mànager. La teva CEO. No em parleu així.
