Xesco, ens hem fet grans sense tu

L'animador infantil va triar morir quan només tenia 38 anys

| 21/07/2017 a les 07:09h
Especial: In memoriam
Arxivat a: El piano, Xesco Boix, infantil, música
L'animador infantil Xesco Boix va néixer a Barcelona el 3 de febrer del 1946 i va morir a Malgrat de Mar el 21 de juliol del 1984.

Foto: Catorze


Va ser el primer mort de la meva vida. Era un 21 de juliol, jo tenia quinze anys, en faltaven dos perquè es morís la meva cosina. L'avi em va explicar al passeig de Palamós que en Xesco s'havia tirat a la via del tren, o que a en Xesco l'havia atropellat un tren, i em va semblar que el cel em cauria al damunt i m'atropellaria a mi. Em va caldre veure la notícia per la tele per acabar de pair les paraules de l'avi.

Aquell estiu del 1984 vaig rellegir un llibre que m'havia recomanat personalment en Xesco Boix a la llibreria Ona: Sadako vol viure, de Karl Bruckner. La història d’una nena víctima de les radiacions d’Hiroshima que es proposa fer mil ocells de paper per espantar la leucèmia que l'acabarà apartant del món de forma prematura.
 
En Xesco volia viure com la Sadako, per això em va costar tant d'entendre que hagués triat morir. L'estupefacció m'acompanyava encara el desembre d'aquell any, quan vaig escriure-li un text des del Festival de la Infància. La carta me la va publicar l'Avui i l'he recuperada gràcies al servei de premsa digitalitzada de l'Ajuntament de Girona.
 
Très dècades llargues després, els teus nens ens hem fet grans. Et recordem amb un gràcies i un somriure. I encara plorem per tu.


COMENTARIS

estimat Xesco
imma soler, 02/10/2014 a les 20:15
+15
-0
Jo també recordo el dia de la mort d'en Xesco Boix. Sé que estava mirant una exposició de fotografia i no vaig poder contenir el plor, recolzada a l'espatlla d'una bona amiga. Xesco per mi era bondat, llibertat, calidesa...Com diu Rilke: "Déu és una direcció del cor, Déu és el lloc que cura"; Xesco anava en aquesta direcció. Gràcies, Eva Piquer, per guardar-ne la memòria.
sense títol
Anònim, 21/07/2017 a les 12:42
+5
-0
Quan va morir jo tenia 5 anys. Quan va morir el seu nebot a Indonèsia la meva filla tenia 5 anys. Sovint, al cotxe, escoltem tant les cançons del Xesco com de l'Oriol.
Xesco
Anònim, 21/07/2017 a les 15:17
+3
-1
Gràcies per aquest record! Quin gran professional! Jo sóc mestra d'infantil i molt sovint canto les seves cançons i explico els seus contes! I quina carta més emotiva Eva, només amb 15 anys!
Jo no ho vaig entendre
Anònim, 21/07/2017 a les 23:41
+1
-2
Que un amic dels nens decidís marxar aixi ho vaig trobar lleig i difícil d explicar.
Simplement...
Anònim, 22/07/2017 a les 18:05
+0
-1
....gràcies
Gran Xesco.
Anònim, 22/07/2017 a les 23:09
+4
-0
Xesco sempre venia a pendra cafe a una granja que teniam al carrer Baien de Barcelona,teniam una nena de 5 ayns"Vicky"la cual sempre se la sentaba a la falda i li cantaba les sevas cançons.Sempre et recordarem Xesco.
Estimat Xesc
Anònim, 23/07/2017 a les 11:58
+0
-0
Recordo amb enyorança aquells caps de setmana a S.Privat de Bas,amb la colla de la Universitat, i el cant amb els meus fills de les teves cançons reproduides al cassette ,anant i tornan de Benissanet.Molts bons records.
Xesco, un record.
Anònim, 23/07/2017 a les 12:35
+0
-0
Tenia un gran cor. Recordo un estiu que va venir a un aplec al poble, i la seva actuació per a completar la diada era a la tarda, però poca gent es va quedar a dinar per a després escoltar-lo. Ell, va fer el seu recital a l'aire lliure tal i com estava previst i va dir que solament volia els diners del bitllet del tren per tornar cap a casa i que no volia res més, tal vegada en una altra ocasió hi hauria més públic. Ja no va poder ser......

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
Un vídeo denuncia les imposicions que la societat vessa sobre les dones
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger