Viatge a Itaca

I Llach acaba sortint a l’escenari simplement per dir que no pot cantar res més

| 31/03/2014 a les 00:00h
Especial: Moments estel·lars
Arxivat a: El piano, Biel Mesquida, Konstandinos Kavafis, Viatge a Itaca, Lluís Llach, Moments estel·lars, Sílvia Soler, L’estaca, música

Lluís Llach Foto: Adrià Costa

Som a començament de la dècada dels setanta. Tothom diu –en veu baixa- que a la dictadura li queden quatre dies, però Franco sembla que no s’acabi de morir mai. Lluís Llach havia marxat a París empès per la prohibició del govern franquista d’actuar en tot el territori de l’estat espanyol, tret de Catalunya. L’any 1973 havia triomfat a l’Olympia i la seva carrera, malgrat tots els entrebancs, semblava consolidada. Tenia el desig de tornar a cantar a Barcelona i també sentia la necessitat de fer un canvi de rasant en la seva creació. Fer un pas endavant, anar més enllà.

La tornada a Barcelona va ser el febrer de 1974 al Palau de la Música, amb un èxit esclatant. I la inspiració que necessitava va arribar gràcies al seu amic Biel Mesquida, que va recomanar a Llach l’obra d’un poeta grec anomenat Konstandinos Kavafis. L’impacte del poema titulat Itaca és sensacional i Llach comença a treballar en la composició del seu Viatge a Itaca, que acabarà essent una suite de quinze minuts. Quan ja fa temps que l’obra avança, algú li diu que cal pronunciar Ítaca, una paraula esdrúixola que no encaixa en la melodia i que l’obligaria a començar de nou. Està decidit: la Itaca cantada de Llach serà plana.

En el Viatge a Itaca Llach compta amb la col.laboració dels músics Manel Camp i Santi Arisa i fa l’anhelat salt endavant. En ven 150.000 còpies –el disc més venut de la seva carrera fins aleshores- i, quan s’anuncien sis recitals al Palau de la Música per presentar-lo, les entrades s’exhaureixen en vint-i-quatre hores.

El primer concert és el 7 de maig de 1975. Quan s’acaba, el públic reclama bisos i el cantant, que ho té prohibit, acaba sortint a l’escenari –després de vint minuts d’aplaudiments- simplement per dir que no pot cantar res més. El dia 12 la policia va a buscar-lo a l’hotel i el porta a la Jefatura Superior de policia per declarar sobre aquest “incident”.

I l’incident es repeteix: al final dels concerts, el públic demana més i Llach no pot satisfer-los. La gent surt del palau cantant L’estaca. Acabat el cinquè recital, Llach és detingut, li prohibeixen el sisè i li imposen una multa de 100.000 pessetes. El governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, explica que Llach ha comès reiterades infraccions del reglament d’espectacles, que prohibeix que els artistes s’adrecin al públic i hi estableixin un diàleg. Assegura que Llach ho va fer en reiterades ocasions, proferint expressions que l’autoritat governativa considera atemptatòries contra les institucions i la legislació vigent.

Han passat gairebé quaranta anys i Viatge a Itaca forma part del nostre patrimoni musical, cultural i sentimental. El seu accidentat naixement ja feia pensar que el símbol s’havia de mantenir encara molt de temps. Però mai com ara havia agafat tanta força: els dies clars ja es veu a la llunyania el perfil d’Itaca. El viatge ha començat.

COMENTARIS

Itaca
tonimitjana, 01/04/2014 a les 14:38
+0
-0
Bé Silvia. Ara és el moment de beure el ví, com només els valents beuen el plaer.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural tindrà l’exposició «Plàstic» com a pal de paller de la jornada
Imatge il·lustrativa
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona exposa més d'un centenar d'imatges del fotògraf
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí acollirà un cicle per impulsar la comarca
Imatge il·lustrativa
L'artista explora la relació entre el so i la visió al Macba
Imatge il·lustrativa
L'Antiga Fàbrica Damm acull la presentació del documental «Salvemos nuestro Mediterráneo»
Imatge il·lustrativa
Un vídeo de Greenpeace ens alarma sobre l'excés de plàstic dels supermercats
Imatge il·lustrativa
Animals en perill d'extinció canten «I Dreamed a Dream» del musical «Els miserables»
Imatge il·lustrativa
Una colla de nens ens alerten que les conseqüències de com vivim avui les patiran ells demà