Música

Somnis

I tria l'estrella que t'agradi més,/ que jo hi seré a dins

Els 50 anys d'Albert Pla

| 21/09/2016 a les 12:01h
Especial: Efemèride
Arxivat a: El piano, cançó, Albert Pla

Si algun dia tu anessis a dormir
i volguessis tenir els somnis
més guapíssims
que es poguessin tenir.

Espera només que sigui de nit
obre la finestra i mira el cel.
I tria l'estrella que t'agradi més,
que jo hi seré a dins,
cuidant que tu tinguis
els somnis més guapíssims
que es poguessin tenir.

Cuidaré que els teus somnis
siguin tan fantàstics,
súper guapos, tan, tan màgics,
i que vagis allà on vagis,
i que et passi lo que et passi,
i que somiïs lo que somiïs,
mai no vulguis que s'acabi.

Tu tria l'estrella que t'agradi més,
que jo hi seré a dins,
cuidant que tu tinguis
els somnis més guapíssims
que es poguessin tenir.

I que somiïs en qui estimis,
i que volis i que flotis,
i que et corris i que riguis.
Jo faré que en els teus somnis
hi surtin mil colors: vermells i blaus,
i verds i grocs, colors brillants però relaxants,
i que tinguis mil sensacions.

Fúcsia, carabassa,
lila, color transparent,
rosa, color infinit,
taronja, roig de llavis,
violeta, micaco
i color de gos com fuig.
 

Foto: DVIDSHUB

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat acull un cicle d'espectacles que es poden gaudir presencialment i en línia
Imatge il·lustrativa
L'Altra Editorial i la llibreria de Josep Cots convoquen una nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona reprèn el cicle Debats UB
Imatge il·lustrativa
L'Ajuntament de Sant Cugat programa activitats per celebrar la Festa Major
Imatge il·lustrativa
Revivim una escena clau de la pel·lícula de Giuseppe Tornatore
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Un anunci contra la manipulació a què ens sotmet la indústria de la bellesa
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra el contrast entre l'amant desitjat i la realitat