Coses així

Si el món s'acaba

Val la pena intentar que cada minut valgui la pena, per si de cas ens morim al minut següent

| 02/07/2016 a les 17:53h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Hugo Bernard


Fa gairebé més anys dels que tinc, em va quedar gravada una resposta de Jaume Perich a un qüestionari de la revista Sal y Pimienta. Li preguntaven què faria si sabés que només li queden vint-i-quatre hores de vida. El dibuixant va dir: "Me les passaria plorant com un desesperat". I a mi em va semblar, llavors, que no es podia respondre cap altra cosa. Jo també ploraria, i tant.
 
Més endavant vaig llegir per primer cop aquella frase de Martin Luther King que diu que, si sabés que el món s'acaba demà, ell avui encara plantaria un arbre. Vaig pensar que això era el que distingia els herois de la gent normal i corrent: els herois moren dempeus, la resta plorem agenollats.
 
Una amiga, l'Ester, m'explica el cas d'una amiga seva que tenia un càncer de mal pronòstic. L'amiga de la meva amiga es va acostumar a calcular el temps en funció del calendari mèdic. La vida era allò que hi havia entre visita i visita. Que era diumenge i no li tocava una nova sessió de químio fins dimecres? Doncs li quedaven literalment tres dies de vida, i ja calia que els aprofités. Que s'acabava de fer una prova i el resultat trigaria una setmana a arribar? Tenia una setmana de vida. Una setmana per viure amb la màxima plenitud possible. Així l'amiga de l'Ester va aconseguir anar empenyent els dies. A sobre, va tenir sort i se li va capgirar el pronòstic.
 
Fer aquest clic mental no és fàcil, però juraria que no està reservat als herois. Hauria de ser un objectiu permanent teu, meu i dels néts de Luther King: treure el màxim partit de cada petita estona, perquè avui mateix ens pot atropellar una bicicleta i adéu. La llargada de la nostra vida no depèn de nosaltres; l'amplada, sí. Hem d'abocar-nos a fer coses que ens omplin, que ens eixamplin l'ànima. Val la pena intentar que cada minut valgui la pena, per si de cas ens morim al minut següent.
 
Jaume Perich va morir als 53 anys d'una hemorràgia intestinal que li va provocar una parada cardiorespiratòria. Tots el vam plorar. Però ell, si hagués sabut que li quedaven vint-i-quatre hores de vida, hauria fet bé –crec– de passar-les rient.
 

COMENTARIS

M'ha agradat moltíssim:
Marta Jarque, 03/07/2016 a les 21:57
Interessant
+102
-4
La llargada de la nostra vida no depèn de nosaltres; l'amplada, sí.
a mi em van ensanyar quelcom molt maco
assumpta torruella, 03/07/2016 a les 22:24
+16
-2
Elimportant d'una lapida on diu per exemple:

1922 - 1989

el important es el guio del mig que vol dir el que has viscul!!!!
Ara es ara
Anònimmart, 03/07/2016 a les 22:28
+3
-1
Es veritat, pero costa no o recordem
M'ha encantat!!!
Anònim, 04/07/2016 a les 01:11
+5
-1
Molt bona reflexió!!

Hauriem de capgirar el dia a dia ran agonitzant de temps i disfrutar cada minut!
I tant que sí!
Pati Lainz, 04/07/2016 a les 08:21
+5
-0
Sí, senyora. Tota la raó.
La teoria la sabem. A la pràctica costa més. Però paga la pena recordar-ho tantes vegades com faci falta: cal aprofitar cada petit-gran instant que la vida ens posa a l'abast.
Quanta raó
Anònim, 04/07/2016 a les 10:24
+14
-0
Sovint hi penso... i sovint ho oblido. I, per desgràcia, ho oblido més temps dels que hi penso.
Lliço de vida
M.Claustre, 04/07/2016 a les 11:24
+3
-0
La noticia en el nostre cas va ser primer el plor, la reflexio i la lluita agraint totes les petites coses q et dona la vida.
M.ha encantar l.article .
Salut.
Preciós
Anònim, 05/07/2016 a les 07:56
+0
-0
Estic d'acord, hem de aprofitar al màxim cada minut que ens dóna la vida.
Em quedo la frase
Eugènia Monrós, 05/07/2016 a les 10:12
+4
-0
Eva, amb el teu permís, faig meva la frase
"La llargada de la nostra vida no depèn de nosaltres; l'amplada, sí"
Em sembla grandíssima!
D'acord
Anònim, 05/07/2016 a les 15:51
+4
-0
Tota la raó . Però molt sovint, oblidam la nostra immediatesa. Vivim en un món on ens eduquen per no pensar en la mort, per viure d'esquena a la nostra pròpia realitat. Som éssers mortals, però vivim en una cultura que obvia aquest fet. Desitjant l'eternitat, moltes vegades vivim morts en vida. Hem d'aprendre a viure l'instant!!!!
Si pero ....
Un home, 05/07/2016 a les 16:41
+1
-0
Els teus minuts de felicitat poden fe mal algun altra , comta am axo, i no caigues en el egoisme.
El fil d'estendre
Anònim, 06/07/2016 a les 00:08
+0
-0
La nostra vida pot ser com un fil d'estendre: sabem on comença però no on acabarà, el que importa són les vivències que hi anem penjant amb agulles d'amor, solidaritat, empatia, alegria, optimisme.....
Si el món s'acaba
Rosa Cos, 06/07/2016 a les 10:59
+0
-0
M'ha agradat molt es un cant a l'esperança. Gràcies
una pregunta!
AnEdu, 06/07/2016 a les 12:52
+0
-0
Molt bon article. Interessant reflexió!
Deixa'm fer-te una pregunta. I si ja no et queda ni un sol dia de plenitud? Tan sols moments puntuals fins que se te'n vagi la vida? Això com es paeix, plorant? rient? plantant un arbre? Sortosament o dissortada, jo he fet totes tres coses. Tanmateix, caldria que ens poséssim d'acord amb el què vol dir plenitud, no?
Una abraçada
probabilitat 100%
Anònim, 06/07/2016 a les 16:44
+3
-0
- Un dia nos vamos a morir, Snoopy.
. Cierto Charly, però los otros dias no.
Viure
Anònim, 07/07/2016 a les 00:08
+1
-0
Es difícil donarte compte d'aixo. Jo mateixa em pasó la vida volguent fer algo y sempre li deixo com susposant que tinc tota la vida per davant...
Totalment d'acord...
Romy Ros, 01/08/2016 a les 18:53
+0
-0
Durant el 2010 jo vaig fer com la teva amiga Esther: totalment convençuda i agraïda de cada minut. Avui, que ja fa anys que he tornat a la "normalitat" sovint m´ho recordo...per si de cas!!! Sóc conscient que la vida m'ha regalat una tercera oportunitat i no estic per desestimar-la!!!
Gràcies pel teu article, m'agradat moltíssim!!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
Un anunci homenatja els genitals femenins plantant cara a uns quants tabús
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència