Elie Wiesel: «Com es ploren sis milions de morts?»

14 reflexions del premi Nobel i supervivent de l'Holocaust, que ha mort als 87 anys

Jordi Coca: «La immensa majoria som perdedors»

| 03/07/2016 a les 00:15h
Especial: In memoriam
Arxivat a: Biblioteca, reflexións, Elie Wiesel, holocaust, jueus, Segona Guerra Mundial
L'escriptor Elie Wiesel, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1986, ha mort aquest 2 de juliol als 87 anys. Supervivent de l'Holocaust, ha passat la resta de la vida relatant l'horror dels camps de concentració i recordant els qui –com el seu pare, la seva mare i la seva germana petita– no van sobreviure aquella barbàrie. A partir d'ara ens tocarà recordar-lo a ell. Us n'oferim 14 reflexions.
 

Foto: David Shankbone


1. El deure del supervivent és donar testimoni del que va succeir. Hem d’advertir la gent que aquestes coses poden passar, que el mal pot desencadenar-se. L’odi racial, la violència i les idolatries encara proliferen.
 
2. Caminàvem. Portes que s’obrien i es tancaven. Continuàvem caminant entre reixats electrificats. A cada pas, un cartell blanc amb un crani negre que ens mirava. Una inscripció: “Atenció! Perill de mort”. Quina broma. Que potser hi havia cap lloc allà en què no s’estigués en perill de mort?
 
3. Recordin, va insistir, recordin sempre, que vostès són a Auschwitz. I Auschwitz no és una casa de convalescència. És un camp de concentració. Aquí han de treballar. Si no, aniran directament a la xemeneia. Al crematori. Treballar o el crematori, l’elecció és a les seves mans.
 
4. Ens quedaven provisions, però no menjàvem mai fins a satisfer la gana. Estalviar era el nostre lema, estalviar per al dia següent. L’endemà podia ser encara pitjor.
 
5. El record té el seu propi idioma, la seva pròpia textura, la seva pròpia melodia secreta, la seva pròpia arqueologia i les seves pròpies limitacions. Recordar és donar una dimensió ètica a tots els esforços i aspiracions.
 
6. Sense esperança, el record seria morbós i estéril. Sense record, l’esperança estaria buida de significat i de gratitud.
 
7. Crec que la vida té sentit a pesar de les moltes morts sense sentit que he vist. La mort no té sentit però la vida, sí.
 
8. Ni que parlem de pau, fem la guerra. A vegades fins i tot fem la guerra en nom de la pau.
 
9. Avui fa falta un líder que parli i la gent l’entengui. Com Gandhi o Einstein a la seva època.
 
10. Recordem tots els que van patir i morir llavors, tots els que no tenen tombes: el nostre cor segueix sent el seu cementiri.
 
11. No ho podem oblidar. Si tingués la capacitat d’oblidar-ho, m’odiaria.
 
12. Com es ploren sis milions de morts? Quantes espelmes s’encenen? Quantes pregàries es resen? Sabem com recordar les víctimes, la seva soledat, la seva impotència…? Ens van deixar sense deixar rastre, i nosaltres som aquell rastre. Expliquem aquestes històries perquè sabem que no escoltar ni voler saber porta a la indiferència, i la indiferència no és mai una resposta.
 
13. La indiferència és la personificació del mal.
 
14. El contrari de l’amor no és l’odi, és la indiferència. El contrari de la bellesa no és la lletjor, és la indiferència. El contrari de la fe no és l’heretgia, és la indiferència. I el contrari de la vida no és la mort, és la indiferència entre la vida i la mort.
 

Cartell a Auschjwitz. Foto: Europa Press

 

Les reixes electrificades. Foto: Europa Press


La periodista Oprah Winfrey entrevista Elie Wiesel:

 

COMENTARIS

Aprendamos del sufrimiento
Anònim, 03/07/2016 a les 08:55
+0
-0
Es un articulo muy interesante y emotivo. Es cierto q no se ha transmitido correctamente el horror del holocausto y eso q hay supervivientes, cuando ya no estén .. será este horror solo contemplado en fotografías, documentales de cadenas secundarias o en alguna conferencia?

No soc indiferent!
Anònim, 03/07/2016 a les 12:33
+1
-0
Quan la consciència s'eixample en donar el pas al Mes Enllà, es comprenen moltes cose, totes les coses bones i dolentes que hem viscut, prenem aquesta consciència que no per ser real és menys dura, tanmateix comprenem el perquè de tot plegat. Àixò no ho fa menys horrorós però calma l'ànima. Fins a sempre Elie Wiesel.
No soc indiferent! Sempre he plorat a tots els que van patir l'assetjament, l'empresonament que no va ser el mes dur per a tots ells, (temps de bexacións, de separació de famílies, de fam, de malalties, per acabar amb el gas mortífer, que per a ells en definitiva, va se l'alliberació de tant horror).
Soc nascuda al 49, he viscut les seves històries per les pel.lícules segons verssió americana fis a les últimes , les mes curoses per la seva història mes real com la Llista de Schindler, o La Vida es Bella. Ja m'he negat a veure'n cap mes, i no per oblidar sinò per no arribar a ser-ne precisament indiferent!
Homes hinumans
Marta cairolAnònim, 03/07/2016 a les 14:02
+1
-0
Em pregunto moltes vegades , com pidem se el humans tant hinumans, ino trovo resposta perque encara som hinumants

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'Institut del Teatre ofereix uns estudis per aprofundir en l'escenificació i la tecnologia digital
Imatge il·lustrativa
La Casa Elizalde acull la mirada de fotògrafes professionals i aficionades
Imatge il·lustrativa
L'Editorial Barcino presenta la nova versió de l'última de les grans cròniques catalanes medievals
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
Polanski, el cinema musical, brasiler, jueu i del món àrab protagonitzen l'inici del curs cinèfil
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que deia que «amb tant d'imbècil amb carnet d'opinador, els savis callen»
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer