Hi vam trobar a faltar algun escriptor dels anomenats nadius digitals. Per parlar de la literatura en l’era d’Internet, el CCCB va convidar la periodista i escriptora Luciana Castellina (Roma, 1929), que va insistir en la desintegració de l’autor tal com l’hem conegut fins ara –”en endavant la creativitat només podrà ser col·lectiva”–, i tot seguit els escriptors Sergi Pàmies i Imma Monsó van conversar sobre els canvis que ha experimentat el procés d’escriptura, moderats per un tercer escriptor: Vicenç Villatoro, director del CCCB. Aquest debat sobre el futur del llibre també l’organitzava Grup 62.
Foto: CCCB
Vicenç Villatoro: Internet és la revolució permanent o, al contrari, creieu que no hi ha res de nou sota el sol?
Imma Monsó: El canvi és enorme, radical. Hi ha tant salt de la cultura escrita a la cultura oral com de la cultura analògica a la cultura digital.
I.M: La lectura lineal corre perill perquè els circuits neurològics es redibuixen, als anys vuitanta es va veure que la plasticitat del cervell és enorme. Enyoro el meu cervell d’abans.
Sergi Pàmies: Jo no seria de cap dels dos bàndols, per ignorància. Si entrés un pèrit a mirar la catàstrofe, diria que el primer símptoma és la desaparició de la solitud. Abans jo feia una cosa solitària per a algú solitari, escriure era un diàleg íntim. Ara estic permanentment acompanyat i em dirigeixo a persones sotmeses a una abrumadora presència d’estímuls. Ha desaparegut la solitud com a fenomen lligat a la creativitat.
S.P: Enyoro una mica el sistema antic, però tampoc gaire. Quan arribo a casa i veig que hi ha milions de persones, no em sento malament, a vegades corro per trobar-me-les.
S.P: Els motius pels quals no escrius s’han multiplicat exponencialment. Ara vivim escaquejats. Les excuses per no treballar són tantes que repercuteixen en una atròfia de la intimitat.
V.V: En què ha canviat el moment d’escriure?
Imma Monsó: Em costa concentrar-me. Insisteixo en el tema del redisseny de les neurones. Hi ha un component ansiogen derivat de tenir tanta informació a l’abast. Una biblioteca no et crea aquesta ànsia, però a Internet sempre hi ha alguna cosa que ens està esperant. I això a alguns ens toca la pera.
I.M: Però una vegada la concentració s’ha desencadenat, tinc la mateixa impermeabilitat al món extern que tenia abans. El suport no és tan important mentre no hi hagi connectivitat. El gran canvi és la connectivitat.
I.M: Quan estàs connectat no pots seguir el fil del que llegeixes, perquè hi ha un carrusel de links. Tornarà a fer falta una certa educació de la curiositat. Potser la voracitat actual està destruint una manera més important de llegir.
Sergi Pàmies: N’estem parlant com si hi hagués hagut un accident nuclear. Jo he hagut de prendre mesures contra la dispersió. Tinc dos ordinadors, un connectat a Internet i un que no. I estan separats per tres metres. La primera versió del que escric la faig a mà. És a dir, perquè el procés sigui igual que abans he de fer una certa comèdia.
S.P: La curiositat abans actuava com una excepció. Ara el curiós és aquell que és capaç de reprimir el clic als “20 millors culs d’Europa”. Avui la curiositat funciona per repressió.
S.P: Si tingués vint anys no tindria dos ordinadors, em passaria el dia robant wifi en un bar. Quan sé que algú de vint-i-cinc anys ha escrit una novel·la, em pregunto com s’ho ha fet. O està molt més fotut del que estàvem nosaltres, o ja s’està desenvolupant una mutació que permet fer moltes coses alhora. Si jo tingués vint anys, no escriuria.
V.V: El llibre té els dies comptats?
Sergi Pàmies: Estic esperant l’apocalipsi, però sense nervis. Vaig a les llibreries més que abans, ara hi ha el component “potser és l’última vegada”. Però crec que ja tenim prou problemes com per crear-nos problemes suplementaris. Als sopars sempre hi ha un tio que et diu que hi ha impressores en tres dimensions que fan fetges. Jo encara estic en la fase de no entendre el tóner. Hi ha gent que no ha llegit mai i vol que tothom deixi de llegir.
V.V: Luciana Castellina ha parlat de l’autor col·lectiu que sorgeix de la xarxa. Els autors tradicionals som una espècie en extinció?
Sergi Pàmies: El que ha augmentat és el coneixement de l’autor. Abans podies llegir algú sense saber si era un malalt mental. Però els autors que conec són vintage. Com a gimnàstica intel·lectual està bé situar-nos en planetes inaccessibles i creure que la creativitat està canviant, però també està bé fer un vermut amb escriptors i veure que no han mutat tant. No és tan diferent la vida de la meva mare que la meva. En moltes coses estem molt a prop del que s’ha fet sempre.
Imma Monsó: Si escric és perquè és una activitat que mai sota cap concepte requereix treball en equip.
Sergi Pàmies: Les satisfaccions que dóna la literatura llegida i practicada no crec que hagin canviat tant. El plaer de llegir i el plaer d’escriure els tinc intactes. Quan t’asseus a llegir, dius: “Xatos, aneu fent fetges en 3D!”.
