Foto: Amélien Bayle
He vist en el fons
dels teus ulls
tant d’amor
i el dolor
punyent
de veure que
endebades havia estat
el teu parlar,
i el teu fer.
I t’abocaves tan
dolçament, com sols
tu ho sabies
pels vells camins
que et restaven
fidels
La vella casa sota l’ombra
espessa, els geranis que
regaves lentament i aquell llibre que sempre
rellegies
I tu, allí,
asseguda de cara a la finestra
tot esguardant-te les mans
que senties inútils
i cansades.
«La meva mare era de Tarragona, d’un entorn diferent del del pare. Era d’una família benestant. Els avantpassats d’ella havien estat notaris i advocats. El meu avi havia estat alcalde de Tarragona.» La poeta i traductora Montserrat Abelló recorda els seus orígens en aquesta entrevista:
