Poesia

A la meva mare

La vella casa sota l'ombra/ espessa, els geranis que/ regaves lentament

Montserrat Abelló: «El nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos»

| 31/01/2017 a les 16:27h
Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, poema, Montserrat Abelló, poesia

Foto: Amélien Bayle

 

 

He vist en el fons
dels teus ulls
tant d'amor
i el dolor
punyent

de veure que
endebades havia estat
el teu parlar,
i el teu fer.
I t'abocaves tan

dolçament, com sols
tu ho sabies
pels vells camins
que et restaven
fidels

La vella casa sota l'ombra
espessa, els geranis que
regaves lentament i aquell llibre que sempre
rellegies

I tu, allí,
asseguda de cara a la finestra
tot esguardant-te les mans
que senties inútils
i cansades.


«La meva mare era de Tarragona, d'un entorn diferent del del pare. Era d'una família benestant. Els avantpassats d'ella havien estat notaris i advocats. El meu avi havia estat alcalde de Tarragona.» La poeta i traductora Montserrat Abelló recorda els seus orígens en aquesta entrevista:

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
Un vídeo ensenya (a petits i grans) a detectar i parar els paus a l'amor tòxic
Imatge il·lustrativa
14 reflexions d'un estudi que analitza per què la gent és feliç o té bona salut