Poesia

A la meva mare

La vella casa sota l'ombra/ espessa, els geranis que/ regaves lentament

Montserrat Abelló: «El nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos»

| 31/01/2017 a les 16:27h
Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, poema, Montserrat Abelló, poesia

Foto: Amélien Bayle

 

 

He vist en el fons
dels teus ulls
tant d'amor
i el dolor
punyent

de veure que
endebades havia estat
el teu parlar,
i el teu fer.
I t'abocaves tan

dolçament, com sols
tu ho sabies
pels vells camins
que et restaven
fidels

La vella casa sota l'ombra
espessa, els geranis que
regaves lentament i aquell llibre que sempre
rellegies

I tu, allí,
asseguda de cara a la finestra
tot esguardant-te les mans
que senties inútils
i cansades.


«La meva mare era de Tarragona, d'un entorn diferent del del pare. Era d'una família benestant. Els avantpassats d'ella havien estat notaris i advocats. El meu avi havia estat alcalde de Tarragona.» La poeta i traductora Montserrat Abelló recorda els seus orígens en aquesta entrevista:

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai