Ramon Casas: modernitat i llibertat

La Fundació Catalunya-La Pedrera homenatja el pintor en el seu 150è aniversari

L'auca del senyor Esteve

| 13/07/2016 a les 08:05h
Especial: Crònica
Arxivat a: Passadís, Fundació Catalunya-La Pedrera, Ramon Casas

Foto: Gemma Ventura


Tenia un talent innat i l'expressava amb llibertat. "Dius que vol ser pintor, doncs sigues-ho!" Això és el que li va respondre el seu pare, i això és el que va fer. Encara no tenia ni quinze anys quan va dibuixar el lloc on som avui: la fàbrica tèxtil, arrambada al riu Llobregat, propietat de la seva família, i el monestir de Sant Benet que, un cop comprat per estiuejar-hi, va ser reformat per l’arquitecte Puig i Cadafalch.

El lloc segueix sent idíl·lic: envoltat d’un verd que es manté viu, despert. Que segurament és el que el seduïa a perdre-s'hi passejant, a quedar-se bocabadat, a mirar per pintar. Aquests racons d’aires medievals també els va trepitjar la dona que va estimar, la dona que el va inspirar: Júlia Pellaire. Vint-i-dos anys més jove i provinent d’una classe social que no coneixia tots aquests luxes.

“No s’entén la vida i l’obra de Ramon Casas sense pensar que a cada racó d’aquest vell espai ell veia una escena per ser pintada.”

Ho assegura Germán Ramón-Cortés, president de la Fundació Catalunya-La Pedrera, l'encarregada de gestionar el projecte cultural, museogràfic i gastrònomic Món Sant Benet. Ho diu mentre celebrem el 150è aniversari del naixement del qui va fer els dibuixos de l’Auca del Senyor Esteve. Serà a partir del 15 de juliol que tothom que ho vulgui podrà visitar la intimitat d'aquest racó amb els Capvespres a Món Sant Benet. I així entendre com vivia el qui va aconseguir mostrar la societat catalana tal com era: des de les escenes col·lectives fins a l’intimisme dels retrats. Qui no es conformava amb la descripció física, sinó que buscava i ensenyava el que hi ha a dins, al fons de cadascú, de cada lloc.

“Per Josep Pla, va ser un home d’un bon gust infal·lible, natural, espontani. El pintor més gran del modernisme en aquest país.”

Res no se li resistia: als quinze anys va anar a estudiar a París, a fer el que volia fer. Segons Vinyet Panyella, comissària de l’Any Casas, el seu ventall artístic era ben ampli, perquè la curiositat i les ganes d’aprendre no se li acabaven: des dels retrats col·lectius de la Barcelona festiva fins als de la combativa. Des de la bellesa de la dona fins al món del cartellisme. És explorant, arriscant, que va trobar la seva manera de fer i de dir.

“Per què som aquí?”, pregunta el president Carles Puigdemont. Ell mateix respon: “Pel seu compromís creatiu”. Potser sí que ens cal valorar més el que tenim: si hi va haver una burgesia culta, moderna, arriscada, que apostava per la cultura, només ens queda cuidar-ne el record. Com? Compartint-lo. Tenint la mirada desperta, com la tenia Ramon Casas. Per veure i valorar el que tenim al davant: aquest verd, aquesta vida, aquest passat que segueix sent present.

 

COMENTARIS

Amant del art
Marutci, 14/07/2016 a les 08:57
+0
-0
He estat a mon St Benet ho vaig disfrutar i ara aquesta mostra mes propera sera per retrobarlo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La novel·la de Marc Artigau ha sigut guardonada amb el Premi Josep Pla 2019
Imatge il·lustrativa
Vic anticipa la diada convidant una quarantena d'escriptors i il·lustradors
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona organitza una festa per apropar dues ciències a tots els públics
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural ofereix activitats en família per gaudir i aprendre durant els dies de vacances
Imatge il·lustrativa
Revivim el capítol de la sèrie en què arriba l'estiu en forma de musical
Imatge il·lustrativa
Una curt animat sobre la lluita per mantenir-nos desperts
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que diu que «es pot estimar malament i també es pot llegir malament»
Imatge il·lustrativa
Katharine Hepburn llegeix la nota que va escriure a l'actor 18 anys després de la seva mort