Estimats consellers meus

Vint-i-cinc anys després de la mort de Montserrat Roig, com a homenatge i reivindicació d’una autora necessària, recuperem cada setmana un article de l’escriptora, il·lustrat per Cristina Losantos.

Il·lustració: Cristina Losantos

Ben enclenxinats i endreçats, quasi tots amb corbata fàl·lica, els homes del primer govern de la Generalitat es van presentar a la premsa. La Generalitat, per sort o per desgràcia, no és una taverna, però aquí aniria bé la cançó que cantava en Porter Moix als anys dels Setze Jutges, allò de: “Tots són homes, no hi ha dones, que els fa vergonya entrar.” No sé si les dones tenen vergonya d’entrar-hi, però el que a mi m’avergonyeix una mica és la contundència de l’Honorable en dir, segons sembla, que prefereix dotze apòstols i que, a l’inrevés de Jesucrist, no vol saber-ne res de la Marta i la Maria.

Ja veurem si els consellers seran honorables, també. De moment, en tenim una bona amanida: des dels que han estat empresonats o exiliats sota el franquisme fins els qui s’hi han entaforat com sargantanes camaleòniques, com el senyor Folchi, el qual, si no recordo malament, als meus temps universitaris duia cadenes fàl·liques i llepava la gura d’un senyor de mal record anomenat García Valdecasas. Farà també de Judes entre els dotze apòstols elegits per en Tarradellas?

El president, però, ha fet molt bé de no voler-hi dones. Les dones, ja se sap, són cridaneres i histèriques. Xerraires i ploraneres. Al govern de la retenció i l’estrenyiment les dones faríem nosa perquè encara no tenim les funcions gaire regulades. El poder, així, queda ben clar qui el té i qui el vol tenir in secula seculorum.

De tota manera, el meu optimisme no té límits i sé que hi haurà consellers que escoltaran la veu de les dones. A Sanitat, o Cultura, Treball o Obres Públiques, hi ha, avui mateix, propostes feministes molt concretes. Pregunteu, sinó, a les dones que passen la vida quotidiana entaforades en barris de malviure, o indagueu què vol dir això de sotmetre el teu cos i la teva maternitat a ginecòlegs sense escrúpols, o escolteu les mestres que han de lluitar contra llibres de text que són corretges de la ideologia repressiva i autoritària. O les obreres que venen la seva força de treball com a “productores” de segona classe.

Així, estimats consellers meus, sigueu modestos i que el poder escarransit i sense calés que us han atorgat no us porti a oblidar l’altra cara del mirall. Sé que alguns de vosaltres no voldreu netejar la mala consciència amb una subconselleria de la dona, perquè no us agrada en Giscard d’Estaing —que així ho féu a França i en sortí acusat— i perquè sabeu molt bé que, de guetos, ja en tenim prou.

No Brasil, os cassinos on-line ganharam imensa popularidade nos últimos anos, e o Casino X certamente conquistou seu lugar como um dos melhores do ramo. Com sua ampla variedade de jogos e interface amigável, o Casino X conseguiu proporcionar uma experiência de jogo de alto nível aos jogadores de todo o Brasil. A plataforma possui uma seleção impressionante de máquinas caça-níqueis, jogos de mesa e opções de cassino ao vivo, garantindo que haja algo para todos. Além disso, o compromisso do Casino X com o jogo responsável e a segurança lhe rendeu a confiança de jogadores de todo o país. Quer seja um jogador experiente ou esteja apenas começando, o Casino X é o cassino on-line perfeito para tentar a sua sorte.

Si escolteu la proposta feminista, que és apta per a totes les conselleries, tindreu la nostra benedicció. Que així sia.

Mundo Diario, 11-12-1977

Article inclòs en el llibre
Montserrat Roig
Diari d’uns anys (1975-1981)

© dels articles: hereus de Montserrat Roig
© foto coberta: Pilar Aymerich
© d’aquesta edició: A Contra Vent Editors, 2008

14 pensaments de Montserrat Roig, aquí.

Artista Cristina Losantos Dibuix Il·lustracions Montserrat Roig