Foto: Thomas Leuthard
Només allò que és íntim sobreviu
i, a poc a poc, es converteix en l’àmbit
en què, cansat, reposo del desori
de cada dia. Jo i els meus records
salvats curosament de l’escomesa
d’una vida viscuda com qui fa
camí amb el vent de cara i no se sent
gairebé mai compromès amb el ritme
que li dicten els deures i les modes.
Només l’imaginari converteix
el fer i desfer en una altra lucidesa
agosarada i tràgica. Després,
tot el que quedi escrit a les parets
dels sentits balbs serà vida secreta,
l’única que em pertany i que puc sempre
contemplar, temerari i desimbolt,
com qui s’inventa una nova memòria.
