Vola

Algú ja riu i surt el sol,
i ja badalla i espeteguen els balcons de flors.
I sona un vals a les valls adormides,
mentre trafico el meu amor que és polissó de valls i viles.

Que duc als ulls mal temps i fred,
que l’he somiat amb tu, un viatge llarg!

He robat a un circ sencer tota la màgia per regalar-te,
he assaltat dos-cents mil trens per fugir amb tu de matinada.
He seguit tots els camins i he traficat amb l’enyorança
mil desitjos infinits sota la pell, la nit descalça.

Vola.

Que tot m’ho he endut del caminar,
illes perdudes, països inversemblants.
He despedit boscos, follets i fades,
s’han apagat mil i una nits darrere l’aigua clara.

I no hi ha sol, l’he segrestat,
tantes vegades pot morir ell com néixer del mar,
i jo em vull viu i tornaré a buscar-te,
que tinc un món entre les mans aquesta nit per regalar-te.

Que duc als ulls mal temps i fred
que l’he somiat amb tu, un viatge llarg!

He robat a un circ sencer tota la màgia per regalar-te,
he assaltat dos-cents mil trens per fugir amb tu de matinada.
He seguit tots els camins i he traficat amb l’enyorança
mil desitjos infinits sota la pell.

T’he dut tot el que tinc,
tot el que duc a dins,
el que he tret del camí,
tot el que el temps m’ha dit
i tu tens tota la màgia.
D’on l’has tret? Quin és el secret?
Torna’m-la,
quan no hi ets, la trobo a faltar
on estan els quaranta lladres?

T’he dut tot el que tinc,
tot el que duc a dins,
el que he tret del camí,
tot el que el temps m’ha dit
i tu tens tota la màgia.
D’on l’has tret? Quin és el secret?
Torna’m-la,
quan no hi ets, la trobo a faltar
on estan els quaranta lladres?

Vine, són lluny de la ciutat tots els contes que sé.
Vine, camina, si vols, de nit marxem.

Vola.

Foto: Shena Tschofen