Xesco Boix, encara plorem per tu

L'animador infantil va triar morir quan només tenia 38 anys

Xesco Boix, les penes (no) se'n van

| 02/02/2017 a les 09:43h
Especial: In memoriam
Arxivat a: El piano, música, cançó
L'animador infantil Xesco Boix va néixer a Barcelona el 3 de febrer del 1946 i va morir a Malgrat de Mar el 21 de juliol del 1984.
 


Va ser el primer mort de la meva vida. Era un 21 de juliol, jo tenia quinze anys, en faltaven dos perquè es morís la meva cosina. L'avi em va explicar al passeig de Palamós que en Xesco s'havia tirat a la via del tren, o que a en Xesco l'havia atropellat un tren, i em va semblar que el cel em cauria al damunt i m'atropellaria a mi. Em va caldre veure la notícia per la tele per acabar de pair les paraules de l'avi.

Aquell estiu del 1984 vaig rellegir un llibre que m'havia recomanat personalment en Xesco Boix a la llibreria Ona: Sadako vol viure, de Karl Bruckner. La història d’una nena víctima de les radiacions d’Hiroshima que es proposa fer mil ocells de paper per espantar la leucèmia que l'acabarà apartant del món de forma prematura.
 
En Xesco volia viure com la Sadako, per això em va costar tant d'entendre que hagués triat morir. L'estupefacció m'acompanyava encara el desembre d'aquell any, quan vaig escriure-li un text des del Festival de la Infància. La carta me la va publicar l'Avui i l'he recuperada gràcies al servei de premsa digitalitzada de l'Ajuntament de Girona.
 
Très dècades llargues després, els teus nens ens hem fet grans. Et recordem amb un gràcies i un somriure. I encara plorem per tu.
 

 

COMENTARIS

Xesco Boix present
Elisenda Boix Masramon, 21/07/2016 a les 11:45
Interessant
+70
-0
Gràcies Eva, sabia que també estimaves en Xesco. Recordant-lo tots fem que la seva emprenta encara sigui present
Xesco....
Marta Mañé, 21/07/2016 a les 13:32
+15
-0
Oh...Eva..ara mateix tinc els ulls plorosos....jo en tenia 12...i recordo llegir aquesta carta a l'avui. la musica de'n xesco s'onava a casa a l'esplai...a l'escola....però quan realment vaig veure que formava part de mi va ser ara fa 14 anys, quan vaig tenir el primer fill.....vaig comprar-me tots els cd que trobava......els meus tres fills han mamat xesco...i ara que els dos grans els tinc amb etapa d'altres musiques....jo ser que algun dia quan sentin alguna cançó o historia de la granota tocada del bolet,salta miranda,brilla estel o la flor romanial....s'enrecordaran de quan eren petits que la mare i el pare els hi cantaven tot sobint...recordaran els viatges amb cotxe..i recordaran una mare feliç cantant aquestes cançons ja que li recordaven la seva infantesa.....ho sigui que ja forma part de les seva vida...
Encara el continuem plorant
Dolors xammar, 21/07/2016 a les 16:43
+9
-2
Els meus fills eran petits i ell havia anat a cantar a la escola,d ensa de llavors va ser present a las nostres xarrades.Sempre sempre el portarem a dins i encara ell no volgues plorarem la seva marxa
Recordant en Xesco Boix
Pere Serra Creus, 21/07/2016 a les 17:12
+4
-0
Quants moments de sommni gràcies a ell.
Quantes cançons apreses i valors, que anant pel món (Bélgica, Congo, India) intento transmetre.
Mai oblidar homes com en Xesco
Jaci, 21/07/2016 a les 19:04
+8
-0
Sent monitor d'esplai en un Mijac li vaig escriure per demanar-li una actuació a la nostra festa de primavera que organitzàvem cada any. El barri era aleshores un suburbi de la ciutat i els seus habitants no eren gent de molts recursos i així li vaig fer saber per negociar preus...En una primera tarja em va contestar que els diners no eren el més important, que havia qui li ajudava a completar la seva biblioteca o qui li deixava un sobre amb alguna quantitat -qualsevol-, o el convidaven a fer un bon àpat amb la gent. No em va defraudar, era el que bonament esperava d'ell i ho va dir. Sempre amb els que menys tenen!!! Jo, afeccionat a la música, vaig comprar tots els vinils que anava traient i més tard els cd's (per consevar en bon estat els vinils) i al Mijac i a casa meva les seves cançons no han mancat mai. Dir que l'enyorem és poc.
Cal no oblidar homes com en Xesco Boix.
Estima, estima que això mai no fa mal
Rodo, 21/07/2016 a les 21:35
+8
-0
Estava de campaments, 16 anys, feia d'intendent. Una tarda, llegint un Cavall Fort, vaig ensopegar amb la notícia de la mort d'en Xesco. No recordo la reacció, massa temps ha passat, però si que tinc present tenir la certesa que alguna consta important desapareixia. Ell que ens feia cantar a les plataformes dels trens amb aquells soferts cançoners grisos (cançons catalanes I i II), perdia la vida a les vies. Contradicció. Escric això amb els ulls negats. Ens va marcar a molts i segur que molts encara el plorem.
Sadako
Anònim, 21/07/2016 a les 23:05
+1
-0
Hola, Eva!
M'ha encantat que esmentis Sadako vol viure, llibre dels meus dotze anys. Hi vaig aprendre mots que no havia sentit mai encara (la traducció em va semblar molt bona) i que des d'aquell moment sempre he associat a aquesta obra tan bonica. Sempre recomano aquest llibre als meus alumnes.
Enyor
Tònia Roca, 22/07/2016 a les 11:13
+1
-0
T'enyorem, enyorem la teva alegria i les teves cançons que encara recordem nosaltres i els nostres fills.
Carta
Francesca, 22/07/2016 a les 15:45
+0
-0
La carta diu tant de tu! Gràcies
Records
Núria Comas, 22/07/2016 a les 17:48
+3
-0
Jo també recordo en Xesco. A les golfes de la casa d'una companya col·laborant junts en un treball d'Història de la Pedagogia per a la Universitat, als passadissos de la Facultat de Pedagogia sempre amb la guitarra al coll i gravant-lo al pati de l'escola d'estiu Rosa Sensat quan jo portava l'esplai de Sant Roc i li vam demanar que ens cantés per les colònies que havíem de fer amb els nanos.
Jo era a Timoneda quan vaig sentir la notícia i vaig plorar. Una abraçada Xesco!
No t'oblidem
Pilar M, 22/07/2016 a les 22:54
+1
-0
Ens vas ensenyar tantes coses! Primer les filles i ara la néta de 9 mesos ja balla amb les teves cançons. Sempre amb nosaltres!
Xesco ahir, avui i sempre
Jaume Cela, 24/07/2016 a les 13:24
+2
-0
Recordo que en Xesco venia a l'escola Manuel de Falla, del Camp de la Bota, alguns dies a fer cantar els nens i nenes de les classes. Arribava al voltant de les tres de la tarda. sempre saltava la tanca del pati i jo li demanava que s'esperés una mica, que per la porta seria més fàcil, però a ell li devia semblar millor saltar la tanca. Cantava i feia cantar i saber que venia era un goig. Fills i néts han aprés les seves cançons dins del cotxe, en els viatges d'estiu. I encara les recorden. En Xesco pertany a aquell univers mític i tendre que tots necessitem construir-nos per viure i per donar sentit a la vida que vivim.
En Xesco a la festa Major de Gràcia
Teresa Costa-Gramunt, 02/02/2017 a les 19:19
+1
-0
Dúiem els nostres fills, aleshores nens de poca edat, a la festa Major de Gràcia, a escoltar en Xesco Boix.
Recordo l'impacte que ens va causar la seva mort prematura. Ens havia fet volar ben alt, i amb alegria, amb les seves cançons. Ja ho veus: el món és molt petit i ara ens retrobem al voltant d'en Xesco Boix.
Un guia de guies...
Oriol Folgado, 03/02/2017 a les 15:52
+1
-0
Encara vaig tenir l'oprtunitat d'escoltar i cantar al costat de moltíssima més canalla, en la que deuria ser una de les últimes actuacions d'en Xesco. Aquella breu expeiència em va marcar tan positivament que encara avui la recordo. I d'això ja en fa 37 anys...
Des d'alesohores la teva música ha acompanyat la meva infantesa i joventut; però és encara ara que fent de mesre de música a l'escola pública ets i seràs un referent primari de les meves classes. Gràcies pel teu llegat, per sempre Xesco!
En Xescu, el meu millor record d'infància
Jordi V. (Vilu), 05/02/2017 a les 18:28
+0
-0
Sempre he pensat com podia tornar les gràcies a l'amic Xesco pel bé que em va fer i potser aquest text en serà una bona manera.
Quan tenia onze anys vaig tenir la gran sort que en Xesco ens vingués durant una hora a tocar a la meva classe de primària.
Feia poc que jo havia perdut el pare i estava molt trist i confòs pq els altres nens estaven contents igual.
Descobrir en Xesco tocant i cantant amb aquella vitalitat em van emocionar molt. Les seves lletres em van trasbalsar i la seva força em van ajudar a agafar anims i a tirar endavant en un moment que em sentia molt sol a casa amb la mare.
Recordo que vaig quedar glaçat quan vaig sentir que s'havia tret la vida. No podia ser. Vaig assumir-ho pensant que no ho va fer ell si no alguna malaltia.
Voldria pensar que el van cridar per animar en algun altra lloc més important. Moltes gràcies Xesco, eres una persona i vas deixar petjada a molta gent. Mil gràcies per tot el que vas fer.
Em vas estimar
Mercè 1948, 25/06/2018 a les 16:11
+0
-0
I jo vaig marxar...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Cor de Teatre proposa un muntatge sobre aquests dos poemes èpics al TNC
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc reflexiona sobre com censurem el sentit de l'humor
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar mostra com una mare pateix la síndrome del niu buit
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra l'assetjament i la violència verbal que rep la dona al carrer
Imatge il·lustrativa
Una manifestació exigeix que rebre un regal o un altre no depengui de si ets nen o nena