Evasions

Encara ho tens tot

Faries un pacte amb qui fos i que el món quedés suspès enlaire

Silenci, s’espera

| 26/07/2016 a les 19:13h
Especial: Evasions
Arxivat a: Cambres pròpies

Il·lustració: Eva Armisén


El teu racó: aquest retall de cel, aquesta casa, aquest pati, aquesta hamaca. La paret del davant, folrada de vinya verge, marca el pas de les estacions. El verd d’ara donarà pas al marró i cauran les fulles i vindrà l’hivern. I a la primavera florirà el no-res i tornaran les abelles.
 
Ets a dos pams del terra, potser tres. Faries un pacte amb qui fos i que el món quedés suspès enlaire, com tu ara mateix: aquest núvol blanc, aquest dijous, aquest minut. Avui encara tens a prop tot el que estimes, tot el que vols, tot el que et cal. L’eternitat és això.
 
Arran de sòcol hi ha alguna fulla seca, pendent de ser escombrada. Les que van brotar primer s’han apagat precoçment. El per-sempre és mentida, els camins són cercles, tot passa i tot es repeteix. Gira la roda del temps i t'has fet gran abans que sàvia. Creus que encara hi vas però ja en tornes. Les abelles de l’abril passat van morir a principis de juny.
 
La vida et sobreviurà, però aquest matí en suspensió és tot per a tu.

Eva Piquer

COMENTARIS

Encara ho tens tot.
Mónica Pin Álvarez, 26/07/2016 a les 23:21
+24
-3
He trobat un silenci per llegir un tema profund i ple de sentiments. No falta mai de res, ja que les coses sempres se repeteixen.

M. [email protected] 26/7/16
Inaprehensible
Mferre, 27/07/2016 a les 14:16
+5
-0
La vida, de vegades, ens regala aquests moments efimers i, malgrat tot, perfectes.
matins
glòria olivella, 27/07/2016 a les 19:16
+18
-0
Ai, doncs jo aq matí, quan tots dormien, he baixat de l'hamaca, he escombrat les fulles seques, he regat. M'he pres una tassa de te negre amb un núvol de llet. Silenci matiner. La meva eternitat.
Genial
Anònim, 27/07/2016 a les 22:19
+15
-1
La vida et sobreviurà.
Què bo! I què cert















SOLS EXISTEIX:ARA
Encarni, 27/07/2016 a les 23:39
+12
-1
El temps s'esmuny sense adonar-nos.
La vida és el moment,el ja. El després potser sigui simplement fum.
Encara ho tens tot
Uska Ballester , 28/07/2016 a les 08:13
+5
-0
Dolorosament ben escrit. Poètic, d'una poesia que esgarrapa...
De nou, gràcies, per tot el que escrius.
Una abraçada -llarga.
Uska
Sempre aprenent
Anònim, 28/07/2016 a les 16:41
+7
-2
Gira la roda del temps i t' has fet gran abans que sàvia...
Una mica de tranquilitat, aqui ...ara
Ma Carme , 31/07/2016 a les 19:32
+5
-1
Aquet escrit es tant cert , que m'ha portat molt lluny ...Però molt aprop alhora ...pactaria amb qui fos perquè tot quedés igual ? Avants si ... tenia fe amb el futur ...amb la gent , avui no, ..no pactaria , no, amb ningú !! Res es segur ...ningú es leial ...ara deixo la meva vida al atzar , vingui el que vingui ...no ,no pactaria ..jo només voldria una mica de tranquilitat ..la que tenia ..

Senzillesa
Muntsa Farré, 04/08/2016 a les 11:18
+4
-1
Preciós. Hi ha retalls que reconeixem com a únics i voldríem fer eterns. Senzills però tan necessaris. Petits racons que són balmes. I hi ha tant per aprendre que, certament, ens fem grans abans que savis.
M'ha arribat molt endins el teu escrit, Eva. Gràcies.
Felicitat
Anònim, 06/08/2016 a les 13:35
+0
-0
Aquests moments que et regala la vida per a mi són la felicitat !!
Aquest, ara.
Maria Arjona, 06/08/2016 a les 14:22
+2
-0
Aquest moment precís, just aquest i no pas cap altre, és el que vull retenir tant com pugui tot i saber que quan obri els ulls de nou ja no hi serà.
Cançons
XavierTS, 06/08/2016 a les 21:47
+0
-0
I enmig d'aquest bonic text, dues maquíssimes cançons d'en Lluís Llach.
Gallinadepiel
Rayenmonda, 06/08/2016 a les 22:42
+0
-0
Preciós...
PRECIÓS
Montse Navarro, 06/08/2016 a les 23:06
+0
-0
Preciós i tendre i ple de veritat!
Inspiració
JaumeSol, 06/08/2016 a les 23:11
+0
-0
Molt bonic!! Es nota que has llegit molt en Miquel Martí i Pol...
Moments impagables
Mònica Carnicero, 09/08/2016 a les 22:39
+2
-0
Els grans moments, fets de petites coses, són els que ens ensenyen que la roda del temps no para mai més. I són aquests petits trossos de vida que ens esperonen per caminar en l'única direcció possible, endavant.
refugi
Eva Sentís, 27/09/2016 a les 19:17
+0
-0
Aquest racó del que parles, a vegades el penso com un refugi, un lloc segur on acudir quan van maldades. Són recursos personals que no et pot prendre ningú, ni els desleials dels que parla MaCarme...
Gràcies Eva, m'ha encantat!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La companyia La Virgueria porta el seu espectacle a l'Arnau Itinerant
Imatge il·lustrativa
El monestir de Poblet acollirà un concert nadalenc
Imatge il·lustrativa
Una exposició mostra com el canvi climàtic afecta un bé tan preuat i explora solucions al problema
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un seminari impartit per l'artista Ivana Larrosa
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos