Música

Maggie May

Rompiste mi cama en dos/ y ahora tengo que decirte adiós

| 01/08/2019 a les 16:25h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, Rod Stewart, cançó

Wake up Maggie
I think I got something to say to you.
It's late September
and I really should be back at my school.

I know I keep you amused
but I feel I'm being used.
Oh Maggie,
I couldn't have tried any more.

You let me away from my home
just to save you from being alone.
You stole my heart,
but I love you anyway.

The morning sun
when it's in your face really shows your age.
But that don't worry me none
in my eyes you're everything.

I laughed at all of your jokes
my love you didn't need to coax.
Oh, Maggie,
I couldn't have tried any more.

You let me away from home,
just to save you from being alone.
You stole my soul
but I love you anyway.

All I needed was a friend
to lend a guiding hand.
But you turned into a lover,
and mother what a lover, you wore me out.

All you did was wreck my bed,
and in the morning kick me in the head.
Oh Maggie,
I couldn't have tried any more.

You made a first-class fool out of me
But I was as blind as a fool can be.
You stole my soul,
but I love you anyway.

I suppose
I could collect my books
and get on back to school.
Or steal my daddy's cue
and make a living out of playing pool.

Or find myself a rock and roll band
that needs a helpin' hand.
Oh Maggie,
I couldn't have tried any more.

You let me away from my home
just to save you from being alone.
You stole my soul
and that's what really hurts.

Maggie,
I wish I'd never seen your face.
I'll get on back home one of these days.


Vamos, Maggie, despierta,
tengo algo que decir:
llegó septiembre y creo
que me tengo que ir.

El curso ha empezado ya
y mis libros no sé donde están.

Oh Maggie, no es el mejor final.
Pero sé que te repondrás
y que a mí me costará mucho más.
Me has destrozado,
pero yo te quiero igual.

Si el sol te da en la cara,
deja ver tu verdadera edad.
Pero esto nunca me ha importado,
esa es la verdad.

Rompiste mi cama en dos
y ahora tengo que decirte adiós.
Oh Maggie, libérame por favor.

Sé que te repondrás
y que a mí me costará mucho más.
Estoy cansado,
pero aún te quiero igual.

Creo que volveré a clase otra vez
o viviré tomando el sol
con la herencia de papá
o formaré una banda de rock,
eso es lo que hago mejor.

Oh Maggie, sé que no es buen final.
Sé que te repondrás
y que a mí me costará mucho más,
me hiciste polvo,
pero yo te quiero igual.

Maggie, despierta tengo que irme ya;
me hiciste polvo Maggie,
pero yo te quiero igual.
 

Foto: GLAS-8

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència