Turística i domèstica

Tapa't, nena

Ens tocarà explicar a les nostres filles, nebodes, filles d’amics i a qui calgui que això els passarà

| 01/08/2016 a les 20:44h
Especial: Turística i domèstica
Arxivat a: Cambres pròpies, Turística i domèstica

Foto: FUMIGRAPHIK_Photographist


Quan tenia deu anys, com totes les nenes, tenia un vestit preferit. El típic vestit que es passava l’estiu entrant i sortint de la rentadora i que es començava a fer malbé de tant posar-me’l.
 
Als onze anys encara era el meu vestit preferit, però jo havia crescut un pam, m’havien sortit pits, se m’havien eixamplat els malucs i ell, en canvi, seguia sent el mateix vestit de nena, per bé que elàstic i adaptable a la nova forma del meu cos. Jo, aliena a tots els canvis físics que havia experimentat durant aquell curs, no vaig veure cap motiu per no seguir-li reservant un lloc d’honor al meu armari i, així que va fer prou calor, me’l vaig tornar a posar.
 
Recordo aquell dia com si fos avui: “Mare, marxo!”, vaig dir, entrant a la cuina. La meva mare, que rentava els plats de l’esmorzar, em va mirar de dalt a baix i em va dir alguna cosa així com “aquest vestit l’haurem de jubilar aviat, eh?”. Jubilar-lo, vaig pensar. Sí home. Els vestits preferits no es jubilen, mare.
 
Vaig trigar només mitja hora a jubilar-lo, aquell mateix matí. Tal i com vaig sortir al carrer, uns paletes que hi havia a la cantonada em van començar a dir obscenitats. Als onze anys no estàs preparada per sentir totes les coses que un desconegut et faria, expressades amb aquella violència. Vaig tornar plorant a casa, vermella com un perdigot i amb el cor a cent. Estava tan emprenyada que, allà enmig del menjador, em vaig treure el vestit i en vaig fer draps. La meva mare assistia a la pèrdua d’innocència des de la porta de la cuina. No passa res, em va dir. Anirem a comprar un altre vestit.
 
Ningú ens prepara per afrontar coses així. La generació anterior, carregada de fe, espera que aquest tipus de comportaments hagin estat superats. No ens expliquen que això ens passarà i tampoc ens diuen com hem de reaccionar davant d’aquestes situacions. No ens diuen que pel simple fet de ser dones i passejar pel carrer som susceptibles de ser increpades, de ser repassades amb lascívia, a vegades fins i tot de ser grapejades al metro per desconeguts.
 
L’altre dia dos bons amics, dels que no fan aquest tipus de coses, em van preguntar si realment ens sentíem agredides, quan passejàvem pel carrer. És clar, per a ells és ciència-ficció perquè mai s’atrevirien a increpar una dona o a fer-li ofertes sexuals a crits. Naturalment que sí, els vaig contestar. Cada dia tres vegades. Com que vaig tot el dia amb els auriculars posats, només els veig gesticular i moure els llavis. Ja m’hi he acostumat. Fa més de vint anys que aguanto aquesta merda. Si l’agressió és tan flagrant que la sento fins i tot amb la música a tot drap, em trec un auricular, em giro i, els engego un educadíssim “Disculpa?” que la majoria de  les vegades els deixa muts. No estan acostumats que davant de la seva creativitat, les dones no abaixin el cap.
 
De manera que, noies, ja ho veieu: no podem pensar, com potser van fer les nostres mares o les nostres àvies que la generació que ve no haurà de patir aquestes coses. Ens tocarà explicar a les nostres filles, nebodes, filles d’amics i a qui calgui que això els passarà. Ens tocarà explicar-los quina és la millor manera de gestionar-ho i d’encarar-s’hi, perquè malauradament, encara que sembli tret d’una pel·lícula casposa espanyola dels anys seixanta, encara hi ha qui confon el compliment amb l’agressió verbal.
 
I sembla que la cosa va per llarg. 

 

COMENTARIS

Podem enfocar-nos en l'agressor??
Anònim, 02/08/2016 a les 00:30
Interessant
+58
-3
Potser també va sent hora d'explicar als nostres fills, nebots, fills d'amics i a qui calgui, que les dones no son mercaderia. Són éssers humans i han de ser respectats com a tal.
Crec que això seria més efectiu per canviar les coses que seguir preparant a les dones del futur per sobreviure en una societat masclista.
d'acord
Anònim, 02/08/2016 a les 15:04
+9
-1
Totalment d'acord amb l'anònim anterior!
Hem d'educar en les dues direccions
Anònim , 02/08/2016 a les 17:52
+0
-0
Jo tb crec que s'ha d'educar en les dues direccions. ..el respecte cap a un mateix i cap els altres es fundamental,tant pels nens com per les nenes.
Reacció que no s'esperen
Anònim, 02/08/2016 a les 23:27
+5
-0
Vull compartir la meva reacció que he optat últimament per tenir davant d'aquestes situacions....

Quant vaig pel carrer i veig un, dos o un grup de nois repassant d'adalt a baix a noies que tinc just caminant davant meu i els fan una repassada que les despullen a totes....... un cop giren el cap per continuar caminant, em troben a mi i jo faig el mateix amb ells, descaradament, els miro d'adalt a baix sobretot fixant-me amb el seu paquet i posant una cara molt expressiva i fins i tot dient algun so, (depèn de com m'agafa el dia), la seva cara és per filmar-la, es queden parats i sense reaccionar durant els primers segons.....Al moment que ens creuem pel carrer, continuo mirant-lo i fins i tot m'hi giro per acabar-li de veure'l tot sencer. Encara que realment no estigui bé el noi, la ràbia i el sentiment que em surt en aquell moment em fa repassar-lo d'adalt abaix i seguir-lo amb la mirada durant uns quants metres...

Haig de dir que normalment algun dels amics amb qui el noi en qüestió va, es queda bocabedat amb la meva reacció i desprès dels primers segons l'aplaudeix i riuen fortament... alguns fins i tot diuen: "Que gran"...

I si em passa a mi, que em miren descaradament, a vegades amb el bolso em tapo el cul, o amb les mans l'escot o a vegades em giro tota jo com una model, seguint-los amb la mirada i dient si així o veuen millor...depèn de com m'agafa...però això si.... aquesta situació passa més sovint del que ens pensem i entre tots és una de les violències que ens costa més de reconèixer.
Més com tu
Anònim, 17/10/2016 a les 12:24
+0
-0
Això hauria de ser més habitual a veure si aquests nois que es van menjant el carrer abaixen una mica el cap. Els tens ben posats!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país