Foto: Sippanont Samchai
Vine i et diré
com n’és, d’inútil,
voler vèncer el temps.
El vent m’embolcalla
amb remolins de mort,
mes no vacil·lo pas.
Les teves pupil·les, fins ara
immòbils, tremolen
dins els meus ulls oberts,
buits de sorpreses, i
petites guspires des
dels ulls em diuen
que ja no hi ha res
d’estrany entre tu i jo;
que cap camí ens és vedat.
