Coses així

Durant un moment

Demà o demà passat la pena potser no ens farà riure, però ja no ens farà aquest mal

Sempre arriba un dia

| 07/07/2017 a les 09:57h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Courtney Carmody

 
“Vull que ho sàpigues des de la primera ratlla: aquest llibre tracta d’una catàstrofe”, adverteix d'entrada la narradora d'una de les meves novel·les d'infantesa: Quan un toca el dos, d'Anna-Greta Winberg. Una catàstrofe, explica la Madde, et fa plorar a llàgrima viva. "Tot d’una, però, és com si tot hagués ja passat; estàs contenta, piques de mans al compàs d’una bona música de la ràdio o et mires al mirall del bany per veure com et queda el pentinat nou. Són coses d’aquestes que fas quan deixes de pensar durant un moment que en el fons estàs molt i molt trista. Durant un moment; fixa-t’hi bé: he escrit que no hi penses durant un moment”.
 
Si això és un home, Primo Levi va escriure: "A la vida tothom descobreix, més o menys aviat, que la felicitat perfecta no és assolible, però pocs es paren a pensar, en canvi, en la consideració oposada: que tampoc no és assolible una infelicitat perfecta. Els moments que s’oposen a la realització de tots dos estats límit són de la mateixa naturalesa: deriven de la nostra condició humana, que és enemiga de tota infinitud. S’hi oposa el nostre sempre insuficient coneixement del futur; i això s’anomena, en un cas, esperança, i en l’altre, incertesa del demà. S’hi oposa la seguretat de la mort, que imposa un límit a tota alegria, però també a tot dolor. S’hi oposen les inevitables preocupacions materials, que, així com enverinen tota felicitat duradora, també distreuen constantment la nostra atenció de la desgràcia que ens amenaça, i en fan fragmentària –i per tant suportable– la consciència."
 
Durant un moment, la infelicitat deixa de ser-ho. Durant un moment, oblides fins i tot que et porten en un vagó de mercaderies cap a Auschwitz. Un viatge resistible gràcies –ves quina cosa– a les incomoditats: els cops, el fred, la set. Preocupacions materials que van mantenir Primo Levi i companyia "surant sobre el buit d'una desesperació sense fons".
 
En plena dissort, l'alegria qui sap on para. Ens envaeixen l'angoixa, la tristesa, la por, un dolor com una allau. L'únic consol és que tot és efímer i que també això passarà. Demà o demà passat o demà-passat-no-l'altre, el préssec ens farà ensalivar i la pena potser no ens farà riure, però ja no ens farà aquest mal.

Perquè tanta transcendència embafa i perquè estem condemnats a anar fent. Ho escriu Jonathan Franzen a la novel·la Llibertat: "Al cap i a la fi hi ha certa felicitat en la infelicitat, si és la infelicitat adequada".
 
La pitjor de les catàstrofes pot semblar mentida, durant un moment.
 

COMENTARIS

Reflexio
Anònim, 08/08/2016 a les 19:07
+13
-1
Es molt bonic i ben cert
Cert
Conxa, 08/08/2016 a les 21:52
+1
-0
És molt cert. Com deia la Celia Cruz TODO TIENE SU FINAL
Una abraçada
EnCaLu, 07/07/2017 a les 11:51
+3
-0
Quan de dolor encara malgrat la voluntat d'anar fent...
I visca els moments de felicitat dins de la infelicitat!!!
Escrit 100% emoció!!!!
No deixis d'escriure Eva, ets sensacional
Una abraçada

Encarna
L'únic que tinc
Anònim Xavier, 07/07/2017 a les 12:07
+10
-0
Com diuen Els Pets en una cançó:
"...I em dol i em crema
però en el fons sé que aquesta pena
és bonica i és tot el que tinc".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
Un vídeo ensenya (a petits i grans) a detectar i parar els paus a l'amor tòxic
Imatge il·lustrativa
14 reflexions d'un estudi que analitza per què la gent és feliç o té bona salut