Evasions

Fins a la boia i més enllà

El gran misteri de qualsevol platja és que hi hagi tanta gent a la sorra i tan poca en remull

Encara ho tens tot

| 15/08/2016 a les 12:02h
Especial: Evasions
Arxivat a: Cambres pròpies

Il·lustració: Eva Armisén


Ho llegeixes a la solapa del llibre que tragines avui: "Nedo bé, floto millor. Mai no m'ofego". El deses al cistell i te'n vas cap a l'aigua. A tu t'encanta nedar, tot i que en vas aprendre tard. I flotes quan toca, quin remei. Ofegar-te? Algun cop has cregut que havies tocat fons, però ara saps que el fons de veritat –el fons del fons– és més avall.
 
El gran misteri de qualsevol platja és que hi hagi tanta gent a la sorra i tan poca en remull. Però no intentaràs fer canviar d'opinió els de les tovalloles: ja s'ho faran. Ets dona de minories, aquí també, i què. El teu lloc és un tros de mar.
 
Nedar fins a tocar l'horitzó és una temptació poètica. Et proposes, en prosa, arribar fins a la boia. I després fins a l'altra boia, catorze braçades més enllà. Això seria el paradís si no haguessis d'escrutar el terreny a la recerca de meduses. Una plaga que no recordes que existís fa tres o quatre dècades, quan només et feia por el tauró de la pel·lícula.
 
T'emborratxes de mar i el temps s'atura. Com més t'allunyes de la costa, més invencible et sents. El món no et fa tant de mal, amb la sal i el cel i el sol per companyia. Abans de tornar a tocar terra et regales una estona de fer el mort. Sempre et sorprèn que se'n digui així: res de res et fa sentir més viva.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

I sempre encertes els mots
Raymonda, 09/08/2016 a les 21:39
+25
-0
I sentir-se identificat en tot el que escrius...fins el punt de dubtar del génere. Res no serà perfecte, però els escrits s'hi apropen.
No hi ha parules
Rosa Ayxendri, 09/08/2016 a les 21:56
+14
-2
Creia que no hi havia paraules per espeessar el que sento quan nado al mar, quan vaig fins a la boia, quan em deixo portar per les onades i quan faig el mor!
Ara veig que m'equivocava, les paraules hi són i tu, Eva, les saps trobar!!
Moltes gràcies per compartir-les!!!
Nedar a Palamós
EulàliaAnònim, 09/08/2016 a les 23:19
+6
-0
T'imagino nedant de boia en boia a la platja Gran. És el que també faig al voltant de les 9 del matí i és un plaer immens del que és difícil prescindir... Aquesta immensa piscina d'aigues quietes gairebé deserta a aquesta hora ens ofereix el millor moment del dia.
És això
En cardina, 10/08/2016 a les 09:30
+9
-0
Gràcies per posar paraules al que sento cada cop que el meu cos es fon amb el mar.
Mar
M.José Franquet, 10/08/2016 a les 09:35
+3
-0
Totalment identificada, un plaer llegir-te...
Clavat!
arseda, 10/08/2016 a les 10:56
+1
-0
Sempre dic: Després dels 9 mesos sumergida abans de néixer....el plaer més gran és el què sento a la mar. Gràcies per possar-ho en paraules Eva!
Salmón vocacional
Casual, 10/08/2016 a les 11:54
+2
-0
Quizás lo poético sea la boya, esa suerte de útero materno, ese protositio al que todos quisiéramos volver, patria querida de reducidas hechuras y envolvente musicalidad sonora en sus adentros - como el sonido del mar haciendo el muerto- y la letra del himno, tan profética como de talante samaritano: " ...no tengas prisa en abandonarme, pero vuelve cuando quieras "
Salmón vocacional
Casual, 10/08/2016 a les 11:57
+0
-0
Quizás lo poético sea qe la boya, oficia de arcaico útero materno, el protositio al que todos desearíamos volver, la patria hecha girones por el ciclo vital de avanzar y " progresar "en el cauce de la vida. La patria de la cual fuimos expulsados tras juicio sumarísimo y sin derecho a apelación
Inspira pau
Nuri Sansano, 10/08/2016 a les 13:09
+0
-0
Eva ,de veritat que és un plaer la imatge que descrius i LLEGIR-TE.
des de s'illa
Lucy in the sky, 11/08/2016 a les 18:37
+1
-0
Fa poc que he descobert es teu blog i estic encantada amb el que escrius. Aquesta entrada m'ha agradat molt, sobre tot sa darrera frase.
Tens una nova lectora!
TU ETS JO😊
JO SOC TU☺, 12/08/2016 a les 23:23
+0
-0
😤Shekinah👑Sagrada FAMILIA😻💑👫👼💞💖💚👍
Gust d'aigua salada.
Anònim, 14/08/2016 a les 22:29
+0
-0
Molt bonica la descripció que fas d'aquesta sensació que jo també sento quan vaig a nadar a la Conca. Que bonic que ha d'esser saber explicar-se tan bé.
Dins l'aigua
Dita, 15/08/2016 a les 11:41
+0
-0
Aquest matí, com tants altres matins, he nedat a la platja Gran de Ciutadella. Dins l'aigua, sento el que tu sents i poses en paraules. Tot s'esvaeix i alhora és més viu que mai. Només som jo i l'aigua, i els peixos, i el sol i l'horitzó.
Uf! Perfecte descripció!
Assen, 15/08/2016 a les 23:42
+0
-0
Molt bona descripció del fet però sobretot de les emocions!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els Cinemes Girona ofereixen abonaments anuals amb un preu especial
Imatge il·lustrativa
El museu del pintor acull una exposició d'instantànies que ens endinsen en el seu món
Imatge il·lustrativa
El Palau Solterra de la Fundació Vila Casas mostra com es van influenciar mútuament dos artistes
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers
Imatge il·lustrativa
Lucas Hnath posa en dubte el sentit del matrimoni al Teatre Romea
Imatge il·lustrativa
Un vídeo acara escenes de cinema amb les pintures que les han inspirades
Imatge il·lustrativa
Un espot denuncia en un minut i mig una realitat que a l'estiu es multiplica