Nascut entre Blanes i Cadaqués,
molt tocat per la tramuntana.
D’una sola cosa pots estar segur:
quan més vell, més tocat de l’ala.
Sempre deia
que a la matinada es mataria,
però cap al migdia
anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt,
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.
I varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del Ter,
però ell mai no s’hi tirava.
Sempre deia
que a la matinada es mataria,
però cap al migdia
anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt,
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.
Sempre deia
que a la matinada es mataria,
però cap al migdia
anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt,
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.
I quan veig la llum de l’alba
se’m treuen les ganes de marxar.
Potser que avui no em suïcidi,
potser ho deixi fins demà.
Foto: www.sopadecabra.cat
