Festa Major de Gràcia

Amb els dits i entre tots

La curiositat fa de guia: va, anem a aquest carrer i a l’altre també i al de després

Ulls de drac

Especial: Crònica
Arxivat a: Cambres pròpies

Entrada del carrer Fraternitat de Baix, vencedor del concurs de guarniments. Foto: Jordi Bes

 
Hi ha cadires i taules de fusta. Un sol molt gran i una ombra petita. Senyores amb bata, concentrades. Mentre amb els dits transformen plàstics i cartrons en flors i caramels, van xerrant. Avui vindrà el nét a dinar, i diu que cuinarà ell! Ah, doncs, sabeu què? Aquells amics de l’any passat tornaran, ens ajudaran una mica aquesta tarda. Què us sembla si hi poso aquest llaç? Sí, sí, fes, fes. Sabeu on és el Pere? Havíem quedat aquí, a la una. Mira’l!
 
Segueixo caminant. Arribo al carrer Verdi. Un home amb un taladro i claus i martells construeix la casa d’un socorrista. Quina traça, ho he pensat i ho he dit. Al costat, una dona m’engrandeix l’admiració: és mecànic, però ha après a fer de fuster aquí, any rere any. Saps què? Fa des del gener que hi treballem. Els diners? Vam vendre números de la loteria, vam fer una festa, una calçotada. Ah, i no era cara, eh? Has vist l’entrada? Fes-ne fotos, que t’agradarà. Agafa un pinzell i se’n va a pintar samarretes hawaianes.
 
Els carrers, d’alguna manera, s’han anat construint. Fins que arriben els turistes, les riuades de gent, els concerts. La filla, sobre l’esquena del pare, que s’ho mira tot des de dalt. Les càmeres que retraten ulleres de sol, gots que s’omplen i es buiden, amics d’aquí i d’allà que ballen encara que no hagi arribat la nit. La curiositat fa de guia: va, anem a aquest carrer i a l’altre també i al de després. 
 
A les festes de Gràcia l’encant va més enllà del que es llueix. És un barri que torna a fer de poble. Que recupera la senzillesa d’allò que es fa amb els dits i entre tots. Hi haurà qui quedarà primer, segon o vuitè, però al darrere de cada samarreta de cartró, de les flors vermelles i grogues –que qui diria que abans eren botelles-, hi ha una història, un temps, un esforç. La calçotada, el qui ha après a fer de fuster fent-ne, el Pere que apareix a la una i poc, el nét que fa el dinar i els amics que arriben, vés a saber d’on, igual que tots els visitants, amb ganes de ser-hi, de formar-ne part.
 

Foto: Gemma Ventura
 

Foto: Gemma Ventura
 

Foto: Gemma Ventura

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència