Turística i domèstica

Tornar a Brideshead

En aquella mansió anglesa hi ha alguna cosa que vull comprendre sobre la fe, l’amor i el dubte

| 21/08/2016 a les 19:53h
Especial: Turística i domèstica
Arxivat a: La butaca, Turística i domèstica

Foto: ITV


Tots els estius torno a Brideshead. No literalment, esclar. Hi torno des del menjador de casa. Cap a mitjans d’agost, dedico un dia sencer a tornar a veure seguits els onze capítols de la que, per a mi, és la millor sèrie del món. Si em llegiu habitualment, sabreu que tinc alguns rituals. Aquest és el d’inici de curs.
 
Estrenada l’any 1981, i produïda per la mítica Granada TV, l’adaptació televisiva de l'Opus Magnum (tal i com ell mateix s’hi referia) d’Evelyn Waugh va marcar un abans i un després en la història de les sèries. Ho té tot: la fidelitat a l’obra original, els paisatges interiors i exteriors, un Jeremy Irons que sembla que estigui xiuxiuejant-te la història a cau d’orella assegut al sofà de casa teva i la banda sonora de Geoffrey Burgon, que t’amara com una pluja fina, sense que gairebé te n’adonis.
 
Quina pèrdua de temps, pensareu. Quina tonteria. Amb la de coses que hi ha per veure, per llegir i per fer. Per què dedicar un dia a veure una sèrie que ja has vist tantes vegades? Sí, ho sé, però Brideshead em torna a casa. Per això, més enllà de la seva qualitat tècnica, és la meva sèrie preferida. Hi torno sempre un any més gran, havent après algunes coses i preparada, per tant, per veure amb la mirada modificada l’idil·li d’en Charles Ryder amb la família Flyte. És la frivolitat i el pes de la vida, tot alhora. La decadència, el fracàs, la malenconia i la resistència a deixar anar llast. És ser conscient que, com en Sebastian Flyte, tots correm el perill d’autodestruir-nos quan l’esdevenir no ens resulta confortable ni arcàdic, com en la infantesa.
 
I és la pròpia recerca dels personatges la que ho ratifica. En una conversa amb la Julia Flyte, en Charles diu: “Potser tu i jo no siguem res més que paradigmes, i aquesta tristesa que a vegades ens embolcalla neixi de la desil·lusió de la nostra recerca, cadascú a través i més enllà de l’altre, entreveient momentàniament, i de tant en tant, l’ombra que tomba la cantonada una o dues passes abans que nosaltres”.
 
És en aquests paradigmes que em retrobo, cada agost. Amb la desil·lusió de la meva pròpia recerca, probablement. També amb la constatació que tots anem una mica a la deriva, que estem perduts i que només volem pertànyer a algun lloc. O a algú. Que arrosseguem culpes i penitències. Que fugim.
 
Brideshead és dialogar amb la memòria. Amb la d’en Charles, naturalment, però també amb la meva. Trigo un dia a veure-la i un dia més a acabar de pair-la. A desxifrar quins mecanismes m’ha fet saltar aquesta vegada, amb quines parts de mi m’ha enfrontat.
 
És per això, que hi torno. Perquè en aquella mansió anglesa hi ha alguna cosa universal, alguna cosa que vull comprendre sobre la fe, l’amor i el dubte humans. Necessito que cada any la panxa em faci una mica més de mal quan la Julia diu allò que “a vegades, el passat i el futur empenyen tant, cadascun des de la seva banda, que deixen molt poc espai al present”. El pes d’allò que ja hem fet i les expectatives sobre el que vindrà. I enmig, aquest espai fràgil que beu de totes dues fonts i alhora se’n ressent.
 
Encara he de tornar a cals Flyte molts estius per acabar de comprendre algunes coses. Sospito que tenen a veure amb la necessitat d’enderrocar alguna cosa per poder construir-ne alguna de nova al damunt. Amb les mateixes pedres. Fins i tot si és una Arcàdia.
 
Mentrestant, en el meu present estret, cada vegada que els visito, constato que la memòria és la manera com expliquem –a nosaltres mateixos, sobretot– allò que ja ens ha passat, al cap del temps. Un relat bell, intens i pertorbador a parts iguals, com Brideshead. 

 

COMENTARIS

Més rituals estiuencs
Ru, 21/08/2016 a les 23:33
+0
-0
Ja la tinc anotada, Gràcies!
Entenc molt bé aquest ritual estiuenc... Jo practico aquesta recerca personal amb la lectura sistemàtica d'"El petit príncep". Cada lectura m'obre algun concepte que no hi havia detectat, alguna veritat que no hi havia descobert encara. M'aturo en algun capítol que reinterpreto i em sorprèn... és un pou sense fons! Crec que la recerca de la bellesa no s'acaba mai i quan l'art ens hi acosta no podem deixar-ho passar... En el meu cas, espero poder gaudir del ritual alguns estius més i redescobrir-hi algun tresor més...
Quins records!
Mireia Ribera, 22/08/2016 a les 00:41
+0
-0
Gràcies Míriam per a fer-me la present. Per mi també va ser una sèrie mítica. La revisitaré amb les teves reflexions.
tornar a Brideshead
nuria garcia, 22/08/2016 a les 13:17
+0
-1
No la trobo
bon profit
Sílvia B., 22/08/2016 a les 20:30
+0
-0
A mi també em fascina la sèrie, més que la novel·la. Brideshead simbolitza l'ideal inassolible i perdut en el laberint de la memòria, del temps. Brillants reflexions. Bon profit.
Gran sèrie
Rous66, 22/08/2016 a les 22:20
+1
-0
hi ha algunes sèries, llibres, pel.lícules, espais....on retornar de manera periòdica ens serveix tant de fugida com de perspectiva vital. Hi trobem pistes de la nostra identitat, personatges que ens han inspirat i qui sap si decidit la nostra trajectòria vital. Per mi, la sèrie que de tant en tant em demana el cos és 'Northern exposure' (Doctor en Alaska). Aquell grapat de gent de Cicely em fan sentir a casa
Arran del teu article
Laura B., 01/09/2016 a les 21:58
+0
-0
El teu article m'ha animat a veure-la. La tenia pendent de feia mooooolt temps. Extraordinària. Completament enamorada d'en Ryder i dels Flyte. A païr-la lentament. Qui sap si jo també voldré tornar a Brideshead com tu, cada estiu. Grans diàlegs. Una joia per assaborir.
Sempre es torna a Brideshead
Aloysius Brideshead, 05/09/2016 a les 10:50
+0
-0
Veient el meu nick (que faig servir a FB) ja et pots imaginar l'emoció que m'ha generat el teu article. Sovint, quan la gent em pregunta el perquè del meu nick, haig d'explicar masses coses a les que sovint no li sé trobar paraules perquè neixen de l'emoció, de la pell de gallina que encara em segueixen provocant moltes escenes i molt diàlegs, com enterrar coses en un indret on s'ha estat feliç per tornar-hi al cap dels anys i recordar. Gracies per tornar a Brideshead.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord