La meva sort

És precisa i silenciosa: veure, tot d’una, que sóc on vull ser i amb qui vull estar

El meu nord

| 22/08/2016 a les 05:13h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Annais Ferreira


No és la moneda. Ni l’aparador. Ni el camí recte ni la parada segura.

És precisa i silenciosa: veure, tot d’una, que sóc on vull ser i amb qui vull estar. Encara que sàpiga que, per molt bé que s’hi estigui en aquesta cadira, la vida és fràgil i penja d’un fil. Mai l’acabaré governant del tot. Perquè existeix l'imprevist, el que arriba, et despulla i et fa començar de nou.

És tot allò que els fets, més que les paraules, m’expliquen. Com ara que l’enveja corca per dins i escup enfora, com un escorpí que necessita la picada. El rancor, la mala sang i el que vols dir però no dius són nusos que et cargolen i et fan caure en la pròpia trampa.

Ella és modesta, amb poc en té prou. I m’agrada que en un món on manen les coses grans sigui així, petita. Que es tradueixi en un sopar. En una mirada. En una trucada. En una mica de complicitat.  

La meva sort és tan senzilla que a vegades em costa valorar-la, perquè no és res més que la vida que tinc, ara, mentre escric.

 

COMENTARIS

L'ilògica alegria
Llorenç Mir, 12/10/2016 a les 22:16
+0
-0
Estar agraït nomes per viure.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona programa un cicle de quatre concerts
Imatge il·lustrativa
Catorze equipaments de Barcelona obren al públic els seus espais restringits
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso dedica una exposició a la relació de l'artista malagueny amb Paul Éluard
Imatge il·lustrativa
Dos centres cívics proposen tallers inspirats en el dissenyador Victor Papanek
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com reaccionen les persones davant el dubte i la por
Imatge il·lustrativa
L'anunci dels Gaudí parla del poder del cinema i de l'empoderament femení
Imatge il·lustrativa
L'educador David Dunning diu que «sovint sobrevalorem les nostres habilitats»
Imatge il·lustrativa
Lera Boroditsky diu que «es perd prop d'un idioma a la setmana»