La meva sort

És precisa i silenciosa: veure, tot d’una, que sóc on vull ser i amb qui vull estar

El meu nord

| 22/08/2016 a les 05:13h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Annais Ferreira


No és la moneda. Ni l’aparador. Ni el camí recte ni la parada segura.

És precisa i silenciosa: veure, tot d’una, que sóc on vull ser i amb qui vull estar. Encara que sàpiga que, per molt bé que s’hi estigui en aquesta cadira, la vida és fràgil i penja d’un fil. Mai l’acabaré governant del tot. Perquè existeix l'imprevist, el que arriba, et despulla i et fa començar de nou.

És tot allò que els fets, més que les paraules, m’expliquen. Com ara que l’enveja corca per dins i escup enfora, com un escorpí que necessita la picada. El rancor, la mala sang i el que vols dir però no dius són nusos que et cargolen i et fan caure en la pròpia trampa.

Ella és modesta, amb poc en té prou. I m’agrada que en un món on manen les coses grans sigui així, petita. Que es tradueixi en un sopar. En una mirada. En una trucada. En una mica de complicitat.  

La meva sort és tan senzilla que a vegades em costa valorar-la, perquè no és res més que la vida que tinc, ara, mentre escric.

 

COMENTARIS

L'ilògica alegria
Llorenç Mir, 12/10/2016 a les 22:16
+0
-0
Estar agraït nomes per viure.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba exhibeix l'obra de l'artista alemanya Charlotte Posenenske
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com s'ha de dur a terme una autoexploració mamària i denuncia la censura
Imatge il·lustrativa
Pau Vallvé repassa la història per fer una crida a les mobilitzacions socials
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys