Vuit. Петя и волк

Sento veus, sorolls, una mica com quan em capbusso i els sons queden mig atrapats a l’aigua

| 23/08/2014 a les 14:50h
Especial: Tres jocs d'auriculars
Arxivat a: El piano, En Pere i el llop
No hi veig, no veig llum enlloc. Se m’ha menjat, se m’ha empassat sencer! Quasi sense adonar-me’n m’he trobat a la seva boca, atrapat per la mandíbula. He notat el frec de les dents i la mullena de la saliva per les plomes de tot el cos i se m’ha empassat d’un cop. Glups.
 
No hauria d’haver sortit. No hauries d’haver deixat la porta oberta, nen estúpid; ja estic bé al jardí, ja, però és que he vist el prat, l’estany, se me n’hi han anat les potes soles. Nedar, només volia nedar, i tu has deixat la porta oberta i… què havia de fer? He tentinejat fins la vora de l’estany i m’he posat a nedar, i m’has vist i no m’has fet tornar a casa. Badaves amb aquell ocell que cantava i feia monades a l’aire i deus haver pensat que “bah”, o potser ni tan sols has pensat res. Se m’ha acostat i el molt imbècil m’ha preguntat que quina mena d’ocell era jo que no sé volar. Quin idiota. “I tu, quina mena d’ocell ets que no saps nedar?”, i me n’he anat mentre em seguia burxant des de la riba. Ocell estúpid, si el nen i jo no t’haguéssim avisat se t’hauria menjat el gatot de casa, ni t’has adonat que venia, amb tanta filigrana com feies amb les ales a l’aire.
 
Li hauries d’haver fet cas a l’home vell, nen estúpid. Quan t’ha fet tornar a casa ens hauries d’haver agafat i cap dins, au, tranquils i amb la porta tancada, però no, “Els nens que ja són grans no tenen por de cap llop”, li has dit, milhomes, i esclar, s’ha enfadat i t’ha dut cap a casa i ha tancat la porta. No hem pogut tornar.
 
Ha sortit del bosc. L’hem sentit de sobte, devia fer estona que ens espiava d’entre els arbres. El gatot, tan caçador, ell, s’ha enfilat fins la branca més alta i l’ocell ha volat i… i atabalat he sortit de l’estany i m’he posat a cridar i a córrer amb aquestes potes meves que no serveixen per córrer. Amb quatre gambades m’ha atrapat i se m’ha cruspit i ara tot és fosc.
 
Sento veus, sorolls, una mica com quan em capbusso i els sons queden mig atrapats a l’aigua. Sé que ens movem amunt i avall però no sé què passa; primer ha rondat a poc a poc, de sobte he sentit l’ocellot i he quedat tot sacsejat, devia saltar per atrapar-lo però no se’n deu haver sortit perquè segueixo sol aquí dins, amb aquesta foscor que put. No he tornat a sentir res fins que el nen ha dit alguna cosa d’un zoològic mentre parlava amb altres veus. “Sóc aquí! Què passa? Què paaassaaa?”, he cridat. Clacava dins la panxa, intentava fer-me sentir, “Anem al zoolòòòògiiiic?”, però res. I suposo que ara sóc allà, un ànec dins la panxa d’un llop gris que està dins una gàbia. Nen estúpid.





@drudibuixa

COMENTARIS

Cuac
Anònim, 07/09/2014 a les 18:27
+0
-0
👏👏👏👏

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició de Can Tinturé busca el vincle entre la col·lecció de Salvador Miquel i la història
Imatge il·lustrativa
Una exposició permet veure el mobiliari modernista de la família de l'industrial
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos
Imatge il·lustrativa
L'anunci de la nova pel·lícula fa un cant a la creativitat i a la generositat