Així miro el món

Àsia pam a pam

El fotògraf Francesc Melcion camina pel continent i el retrata en blanc i negre

Les mares som així

| 07/09/2016 a les 16:50h
Especial: Així miro el món
Arxivat a: Passadís, fotografia, Àsia, Així miro el món
Imatge il·lustrativa
"El que faig és caminar i deixar que l'atzar em doni les fotos". Francesc Melcion (Barcelona, 1968) viatja per apropar-se a nous mons i fer-se'ls una mica seus a través de la càmera. Si hi ha un lloc on apunti la mirada, aquest és Àsia. Des d'Índia fins a Pakistan, l'ha estat descobrint, pam a pam, però sense presses.

"M'aixeco a les cinc, camino tot el matí, descanso una hora i segueixo movent-me a peu. Si un poblet m'agrada, encara que aparentment no hi hagi res, m'hi puc quedar molts dies". Viatja sol, va per lliure i la intenció és clara: conèixer de mica en mica els llocs que trepitja i trobar l'instant oportú per prémer el botó.

"Procuro treballar les fotografies d'una forma més artesanal, en pel·lícula. Que no sigui immediata, sinó que m'ho hagi de pensar tres vegades abans de disparar. Quan torno potser estic un mes revelant rodets. Les fotografies treballades així per a mi tenen més valor." El seu ritme és el de caminar per mirar i el de mirar per retratar i reflexionar.

1. Són dos nens que estan pescant al llac de Tonlé Sap, a Cambodja. Hi ha un poble flotant, amb escoles, mercats. Hi vaig estar vivint una setmana, per documentar el riu Mekong. La gent viu de la pesca, de les piscifactories i depenen molt dels cicles monsònics. 

Foto: Francesc Melcion


2. A Bombai vaig fer un reportatge de denúncia. Són dos nens de carrer que demanen almoina a un taxi. Està ple d'infants que viuen de pidolar.

Foto: Francesc Melcion

 
3. És un lloc que es diu Bac Ha, al nord de Vietnam, a la frontera amb Xina. Hi viuen les tribus que antigament eren nòmades. Feien un mercat i en aquell moment tornaven al seu poble. Les vaig acompanyar una estona caminant i vaig fer aquesta foto, a contrallum.

Foto: Francesc Melcion


4. A la província de Kampong Cham, a Cambodja. El pare i el fill tornaven del camp d'arròs. El nen està esgotat i mullat perquè havia estat plovent. Va passar el carro, vaig córrer darrere i vaig fer-ne la foto. El seu treball és de subsistència, perquè viuen el dia a dia. Els cambodjans fan una collita d'arròs a l'any i depenen completament dels cicles naturals, perquè no tenen sistemes de regadiu. Quan hi ha collita tothom va a treballar: des dels més grans fins als més petits. 

Foto: Francesc Melcion


5. És un mercat d'una ciutat molt maca: Bahawalpur. A Pakistan costa molt fer fotos a les dones. Però elles em van veure que els en feia i no em van dir res.

Foto: Francesc Melcion


6. Un pare porta els fills a l'escola, a Multan (Pakistan). Aquesta escena és completament normal, allà. Vaig anar a fer fotos molt d'hora al matí i hi havia molts pares com aquest que portaven els fills a l'escola. A vegades eren tres o quatre, però aquests eren set.

Foto: Francesc Melcion


7. És un poble molt maco que es diu Phandar, al nord de Pakistan, tocant a la Xina. Estaven jugant a polo amb cavalls, i és típic veure-ho a les muntanyes. Quan vaig arribar, com que sóc occidental em van posar amb les autoritats i em van convidar a fer el llançament d'honor.

Foto: Francesc Melcion


8. Era a Sapa, al nord de Vietnam, un dia que feia moltíssima boira. Amb prou feines veies el que hi havia més enllà de tres metres. Van arribar del no-res. Anaven les dues soles al mig de la muntanya, descalces i carregant llenya. Vaig fer la foto. Es van quedar parades. Vaig dir alguna cosa i van desaparèixer.

Foto: Francesc Melcion


9. Les muntanyes del darrere ja són Afganistan. És la zona del Pamir, a Tajikistan, que és on hi havia l'antiga ruta de la seda. Els pobles de muntanya estan molt aïllats, no hi ha llum a la nit i els hiverns són durs. Viuen lluny de la civilització. Per anar a l'escola van arregladíssims. Potser aquesta és la seva forma de valorar l'oportunitat d'estudiar.

Foto: Francesc Melcion


10. És una mare molt jove de Varanasi (Índia) amb les seves filles. Es nota que ho són, perquè s'assemblen. M'agrada molt per la llum de la fotografia, pels ulls que tenen. La vaig fer a la porta de casa seva. No vaig donar cap indicació. Elles, d'una forma natural, es van posar així. Són com tres nines. La gràcia d'aquesta foto és que la vaig fer el 1997 i l'any següent vaig tornar a Varanasi per passar-hi un altre mes. Duia aquesta foto, que m'agrada molt, per si em trobava la mare. Però no recordava on vivien ni res. A més, els carrers són com laberints. Però tenia la fe que potser les trobaria. Quan portava quinze dies allà, de cop i volta vaig identificar la nena, que era un any més gran i havia canviat. Li vaig preguntar: on vius? Va dir: aquí. Vaig anar a buscar la foto a l'hotel i els hi vaig portar. Em van convidar a te, a unes galetes. Els va fer molta il·lusió.

Foto: Francesc Melcion


11. Bangladesh és un país rural on tot està per fer. Està creixent. Més enllà de la imatge que ens arriba, d'explotació infantil i laboral, m'agrada mostrar-ne la part menys coneguda. La gent té ganes de sortir-se'n i d'anar endavant. Ella és una noia de Kushtia que anava a l'escola al matí amb dues amigues. Em va fer gràcia que portés els llibres i la bossa que diu welcome.

Foto: Francesc Melcion


12. Vaig estar uns dies a Kushtia, on vaig fer el retrat d'una nena amb el seu germà als braços. Els vaig preguntar si els el podia fer i em van dir que sí. Normalment a la gent d'allà els encanta que els facin fotos. És una ciutat bastant dinàmica, amb molt comerç. Al vespre la gent passa pel riu a passejar, a jugar a cartes, a futbol. En aquesta ciutat va viure molts anys Tagore. Ell va escriure molt sobre aquesta zona, tot i que a la seva època encara no es parlava de Bangladesh.

Foto: Francesc Melcion


13. És un tren que anava a una zona molt rural i bonica, que es diu Mymensingh, i hi cultiven te. Gairebé sempre, els trens van molt plens. I encara que amb prou feines t'hi pots moure, vaig treure el cap per la finestra i vaig fer aquesta foto.

Foto: Francesc Melcion


14. Aquesta fotografia de Kushtia és molt poètica i tendra. Són dues generacions que estan juntes, cara a cara. El fons està desenfocat. El banc està construït amb quatre fustes, però s'hi asseuen tranquil·lament. Són les fotos que anava fent al vespre, quan la gent baixa al riu a relaxar-se.

Foto: Francesc Melcion

COMENTARIS

Maquíssimes
Pilarin Esperralba, 08/09/2016 a les 08:06
+4
-0
M'he llevat i mentre prenia el café he mirat el reportatge, quina maravella! Gràcies.
Vida
Anònim, 08/09/2016 a les 11:34
+1
-0
Son unas fotografias emocionantes. No se porque me han afectado tanto. El síndrome de Stendhal, quizas
Me gustaria tanto hacer algo asi...
Muy bien
diego, 08/09/2016 a les 14:59
+1
-0
Excelente trabajo. Felicidades.
Àsia pam a pam
Montserrat B E, 08/09/2016 a les 16:53
+0
-0
M'agrada la seva mirada Francesc.
Viatge fantastic 👍
Fusi, 09/09/2016 a les 09:07
+1
-0
Quin recorregut, un somni poguer fer un viatge i al mateix fet aquest reportage!! Gracies per compartir lo amb nosaltres 👍👍👍👍👍
Mil gracies!!!
Sílvia Mir, 09/09/2016 a les 14:17
+0
-0
Sóc enamorada d'Àsia... Aquestes fotos tenen ànima. Gràcies per mostrar-les.
Transportada
Rosa Mañas, 11/09/2016 a les 10:47
+0
-0
Totalmente transportada a Asia... son unas fotos maravillosas, reflejo de un alma viajera.
bellesa I realitat
ELENA COLOMER , 13/09/2016 a les 13:31
+0
-0
Un gran I fantàstic reportatge. La meva enhorabona per aquest treball tant bonic.
La vida es així de normal
Francesc Colet, 24/12/2016 a les 22:05
+0
-0
Precioses fotografies captades en el seu únic moment especial. Vivències irrepetibles que tens la sort d'haver/les pogut plasmar. Gràcies Tocaio! Fantàstiques!
meravelloses
Ramona Ibarra i Solà, 25/12/2016 a les 21:14
+0
-0
Totes en són meravelloses, i ens parlen sobretot aquelles dues nenes que segons en Francesc Melcion ens diu "Van apareixer del no res", m'han fet plorar, que tan petitones tinguin que anar a buscar llenya per a fer el menjar i escalfar-s'he i que tinguin d'anar descalçes és un gran dolor, la meva marona a la plana de Vic en va passar situacions assemblades, em dol que els menut tinguin de passar aquestes penes. Moltes mercés per a les teves meravelloses fotografíes, en són fantàstiques. Les aguardarem perquè estan dins del meu cor. Sort Francesc, i que la diada en que en va nèixer Jesús et porti salut alegría i bones companyonies.
Ramona

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural tindrà l’exposició «Plàstic» com a pal de paller de la jornada
Imatge il·lustrativa
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona exposa més d'un centenar d'imatges del fotògraf
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí acollirà un cicle per impulsar la comarca
Imatge il·lustrativa
L'artista explora la relació entre el so i la visió al Macba
Imatge il·lustrativa
L'Antiga Fàbrica Damm acull la presentació del documental «Salvemos nuestro Mediterráneo»
Imatge il·lustrativa
Un vídeo de Greenpeace ens alarma sobre l'excés de plàstic dels supermercats
Imatge il·lustrativa
Animals en perill d'extinció canten «I Dreamed a Dream» del musical «Els miserables»
Imatge il·lustrativa
Una colla de nens ens alerten que les conseqüències de com vivim avui les patiran ells demà