Foto: Christopher Schmidtke
La cadència és més lenta ara que el temps
també alenteix el ritme i qualsevol
mirada té un deix lúcid de nostàlgia.
Amb tants de vents diversos, no serà
fàcil trobar el lloc just per la tristesa.
I tanmateix la tristesa acompanya
melangiosament aquest setembre
i en fa un cristall trencadís. Tant de bo
que no tornessin mai aquells captards
agressius, fastuosos, que amb la seva
puixança m’abaltien. Ara em sento
sensatament feliç, sensatament
instal·lat en un ordre que m’acull
sense vulgaritats ni impertinències.
Algú dins meu compassa el bategar
del desig i del somni, mentre espero
senyals tal volta incerts a l’horitzó
i enyoro el gust d’un cos ofert i càlid.
Voluptuosament desfaig camí
sense anar enlloc. Jo també setembrejo.
Del llibre Per molts anys!, que va dedicar als seus nets Marta, Oleguer i Marçal.
