Coses així

No soc d'abraçades

El problema és meu, perquè tampoc aniria mai a fer-me un massatge per voluntat pròpia

Jo també t'estimo

| 13/12/2016 a les 12:17h
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Hernán Piñera


Estic disposada a proclamar que us estimo molt a tots, així a l'engròs, si a canvi no he de passar pel tràngol que algú m'abraci. No soc dona d'abraçades, no en sé fer, abraça'm i notaré que em falta l'aire. La moda de regalar abraçades a desconeguts –representada pel "moviment social" Free Hugs, nascut el 2004 a Sidney i estès arreu del planeta– em sembla una broma de mal gust. Jo només abraço les persones del meu entorn més íntim, i encara amb reserves. La meva mare és tan rara com la seva única filla, i el resultat és que no ens sabem abraçar. El meu pare és d'una altra pasta i abraça la mar de bé. Però és el meu pare, no és precisament un desconegut, el conec de tota la vida.
 
Per escrit, les abraçades denoten certa formalitat. Podem començar una carta amb un "benvolgut" i acomiadar-la amb "una abraçada". Els petons, en canvi, els reservem per als amics i gent de confiança. A mi m'agradaria que, fora del paper, ho féssim sempre al revés. Que repartíssim petons, si cal (un petó és relativament poc invasiu, pots limitar-te a fer el gest d'acostar les galtes), però que dosifiquéssim les abraçades. Perquè els introvertits del món tenim la sensació que una sola abraçada supera la dosi màxima de contacte físic que podem assumir en una setmana. I els introvertits del món som molts.
 
El problema no és teu, és meu. Però és un problema. I si m'estimes prou per voler abraçar-me entendràs que no cal anar afegint incomoditats al personal. El problema és meu, dic, perquè tampoc decidiria mai anar a fer-me un massatge per voluntat pròpia. Hi va haver una època en què se suposava que ja teníem de tot i triomfaven els regals experiència: un val per anar a sopar no sé on, un val per un cap de setmana en una casa rural, un val per un massatge. En aquells temps previs a la crisi econòmica me'n van regalar un parell, de massatges, i els vaig deixar caducar. Després van venir les vaques magres i els sous anorèctics i juraria que la febre de regalar experiències va baixar. De debò que em vaig treure un pes del damunt. Que et regalin un val provoca estrès: gastar-lo passa a engruixir la llista de tasques pendents. Imagina't si, a més, es tracta d'un val a bescanviar per un massatge. Ai, uix: algú que et toqui i et masegui, quina por. L'inventor dels massatges devia ser extravertit, això segur. A mi em fa cosa fins i tot el Reiki, en què es veu que amb prou feines et toquen (i t'ajuden a alliberar emocions i harmonitzar energies sense ni tocar-te, que ja té mèrit).
 
Llegeixo que s'atribueix a J.M. Coetzee aquesta sentència: "Abracem perquè ens abracin". No pas tothom. N'hi ha que abracem perquè ens hi sentim obligats, perquè de cop i volta trobem que ens estan fent una abraçada i ja no sabem com escapar-ne, perquè hem vingut al món a patir. I de tant en tant, però només de tant en tant, abracem algú perquè ens ho demana el cos. Són aquelles abraçades màgiques que no se'm fan llargues ni a mi.


 






* Aquest article es publica alhora a Catorze i a ONGC, revista trimestral de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals.
 

COMENTARIS

ABRAÇADES
ALBERT F, 14/12/2016 a les 13:01
+0
-0
SEMPRE D'ACORD AMB TÚ, PERÒ AVUI NO.
Tant jo...
Susana Sierra, 14/12/2016 a les 13:23
+8
-0
Senzillament brutal. M'he sentit identificada al màxim exponent. Trobo al fin algú que hi posa paraules al meu problema amb les abraçades... moltes gràcies!
Jo si que en vull
Mont se, 14/12/2016 a les 13:26
+0
-0
Ai pobre!! No saps ho que et perts .Gracies als masatges jo penso abans de contestar.Una anraçada
abraçades?
Anònim, 14/12/2016 a les 13:41
+1
-0
a mi em passa una cosa semblant i la veritat que la majoria de vegades me'n escapo. A vegades sembla obligatori i jo ho passo malament, Acostumo a saludar i dono una mirada i dic a tots que es donin per saludats. A la vegada penso però que tonta que ets que et costaria.. si em costaria massa i m'estimo més quedar com antipatica que hi vols fer
Hahahahahaha ...
Anònim, 14/12/2016 a les 14:30
+0
-0
Jo visc amb un noi que és com tu. Li passa exactament el mateix !
Bufff sí que ho teniu fumut, sí hahahahaha.
M'agrada abraçar....
Maite Domingo, 14/12/2016 a les 14:51
+0
-0
Doncs a mi m'agrada, d'abraçar i que m'abracin, però t'entenc... A una meva amiga meva també li passa, i crec, que amb mi, en fa l'excepció... Petonicos!!!
Totalment d'accord.
Marta Folch, 14/12/2016 a les 15:47
+2
-0
Totalment d'accord. A mi tampoc m'agrada que m'abracin i de petons tampoc gaires, si us plau!!Ei, una mica de respecte pels que som introvertits. Som com som!!
No saps el que et perds
Anna Maria Villalonga, 15/12/2016 a les 00:57
+1
-2
Abraçar és una meravella. Jo no suporto aquesta gent rígida o amb problemes emocionals que, quan t'hi acostes per fer-li una abraçada, sembla que abracis un pal d'escombra. A mi tampoc no m'agraden els massatges, però no tenen res a veure amb abraçar els amics, la gent que estimes, fins i tot els coneguts. Hem de perdre aquesta por cerval a mostrar sentimens i debilitats, els éssers humans ens hem de tocar, besar, agafar les mans, abraçar-nos. Quina delícia poder-ho rebre i poder-ho regalar. Les abraçades són curatives i terapèutiques, t'agombolen i calmen l'esperit. Són, diria, imprescindibles per a la salut. Algú que no ha debut abraçades a dojo durant la infantesa té més números de patir problemes relacionals i emocionals. Abracem-nos, home! Deixem-nos anar! És el millor del món.
Relaxants
Anònima, 15/12/2016 a les 09:04
+0
-0
Jo també sóc introvertida, i cada cop m'agrada menys petonejar la gent com a salutació. En canvi , les abraçades, quan són sinceres, em fan molt de bé. Una abraçada en un moment concret, fa innecessàries les paraules, crea una connexió amb l'altra persona que a mi em beneficia, em relaxa, m'alegra el dia. Una abraçada és un suport, un "ànims, que estic aquí", en canvi els petons s'han convertit en un gest molt automàtic i supeficial.
Reservades als més propers!
Eva P, 15/12/2016 a les 09:36
+1
-0
Totalment d acord, abraçades pels més íntims, per un vell, per un nen,....mai he anat tampoc a fer -me un massatge!!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Cor de Teatre proposa un muntatge sobre aquests dos poemes èpics al TNC
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc reflexiona sobre com censurem el sentit de l'humor
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar mostra com una mare pateix la síndrome del niu buit
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra l'assetjament i la violència verbal que rep la dona al carrer
Imatge il·lustrativa
Una manifestació exigeix que rebre un regal o un altre no depengui de si ets nen o nena