Foto: Paul A. Hesse Studios
El 1962 la italiana Sophia Loren va rebre l’Oscar com a millor actriu per la pel·lícula Two Women. Però no es va veure amb cor d’assistir a la gala i va recollir el premi la també actriu Greer Garson. Un any després, el 1963, Loren va pujar a l’escenari, però aquesta vegada per fer de presentadora: va entregar l’Oscar a Gregory Peck.
Havien de passar gairebé trenta anys fins que els papers es capgiressin. El 25 de març de 1991, Gregory Peck va lliurar a Sophia Loren l’Oscar honorífic. El motiu? “Ser un dels tresors genuïns del cinema mundial que, en una carrera rica d’actuacions memorables, ha afegit una brillantor permanent a la nostra forma artística”.
Revivim cadascuna d’aquestes escenes en homenatge a Sophia Loren, que va néixer el 20 de setembre de 1934.
Moltes gràcies, Gregory. I a cada amic i a cada col·lega. La vostra generositat m’omple de felicitat i d’un gran orgull.
Recordo el meu primer Oscar. Va ser tan aclaparador per a mi que el terror d’haver d’estar davant de tots vosaltres va fer que trobés moltes excuses per no ser-hi, ja fa trenta anys. Aquesta nit encara estic espantada, però no estic sola. I compartiré aquest vespre ple d’esdeveniments amb els tres homes de la meva vida. Amb el meu marit Carlo Ponti, sense el qual no seria la persona que sóc avui. I amb els meus dos fills Carlo i Edoardo, que m’han ensenyat a conjugar el verb estimar.
Ara milers de sentiments se m’amunteguen al cor mentre agafo aquesta estàtua tan bonica. És molt difícil trobar les paraules i expressar-ho tot en aquest moment meravellós de la meva vida. Per tant, provaré de tornar a la meva llengua materna per dir, simplement: Grazie, Amèrica. Gràcies.
Text original:
Thank you very much, Gregory. And every friend and every colleague, your generosity fills me with happiness and great pride.
I remember my first Oscar. It was so overwhelming for me that the terror of having to face you all made me find so many excuses not to be with you thirty, thirty years ago. Tonight I’m still scared, but I’m not alone. And I will share this eventful evening with the three men in my life. My husband Carlo Ponti, without whom I wouldn’t be the person I am today. And my two sons, Carlo, Jr. and Edoardo, that taught me to conjugate the verb “to love.”
Now a thousand feelings crowd my heart while I’m holding this wonderful statue and words are very difficult to find for me and to express it all in this wonderful moment in my life, so I’ll try to revert in my native language and say simply: Grazie, America. Thank you.
Sophia Loren va guanyar l’Oscar com a millor actriu el 1962. Però va pujar a recollir-lo l’actriu Greer Garson:
0
0
