Foto: Gemma Ventura
Vaig descobrir Thomas Mann quan tenia vint-i-pocs anys. Els seus relats curts m’agradaven. Però tenir entre les mans La muntanya màgica em va entusiasmar. És dels poquíssims llibres que he llegit més d’una vegada. I perquè això passi ha de ser molt especial, perquè tenim el temps que tenim.
L’aire melancòlic. El retrat d’una societat decadent, culte. El fred de la muntanya, a Alemanya. Els personatges tan peculiars. La història em va atrapar. És un sanatori on els tuberculosos van a fer-se un tractament mèdic. Hi ha metges, infermeres. Però com que els malalts poden viure amb certa normalitat, també reflexionen.
Thomas Mann va ser un gran pensador i descriptor de l’ànima humana. De totes les vicissituds que passen dins d’una família, d’una societat, o d’un petit cercle com el que hi ha en aquest sanatori. Escrivia tan bé que sembla que per a ell no passessin els anys. Et pots fer teu el que diu. I posar-te dins de la història amb facilitat.
Hi ha uns diàlegs sobre l’existència que són apassionants. És un món dins del món. Reflecteix les vanitats, els aires de grandesa, la supèrbia. Tot allò bo i dolent de la societat. Veus que és imprescindible poder mirar endins per entendre què passa a fora. Quina posició agafes.
Penso que la literatura ho és tot. És la manera amb què et pots apropar a altres formes de veure les coses. A vegades no trobem utilitat a certes reflexions, però després et queden dins de l’ànima. Perquè connectar amb un llibre és una forma d’enriquir-te la vida.
El llibre recomanat
Títol: La muntanya màgica
Autor: Thomas Mann
Traductor: Carme Gala i Fernández
Editorial: Edicions 62
Any d’edició: 2015
Qui el recomana
Llibreria: Llibreria Laie
Adreça: carrer Pau Claris, 85 (Barcelona)
Quatre pinzellades: En sóc sòcia fundadora. Al novembre farà trenta-sis anys que vam obrir. Va ser gràcies a l’atzar. Treballava en una llibreria i van venir tres noies a fer pràctiques. Ens vam entendre molt bé. Volien tirar endavant el projecte d’una llibreria i m’hi vaig apuntar. Durant tots aquests anys hem patit molt, però també ens ho hem passat molt bé.
És difícil que surtin els números. Has de treballar molt per vendre poc. Però estàvem i estem molt entusiasmades. És un ofici totalment vocacional: si no t’agraden els llibres o la cultura, no cal que t’hi posis. Hi ha feines menys angoixants.
Per als llibreters, una de les pedres més grans són els lloguers. Sobretot a Barcelona. A més, el món del llibre està estructurat d’una manera que els llibres els fa un editor, els reparteix un distribuïdor i els compra el llibreter. Tota aquesta burocràcia fa que el marge de benefici sigui molt baix. I amb això has de pagar els proveïdors, els treballadors, el local.
La gran satisfacció d’haver-me dedicat tants anys a ser llibretera és haver fet una mena d’amistat amb els qui entren. Confien en tu. Es crea una relació personal que et fa veure que valen la pena els dissabtes i diumenges que treballes fent inventaris. L’altra gran recompensa és poder tocar llibres. Obrir caixes i veure quines recomanacions i novetats hi ha és apassionant. És com si cada dia fos el matí de Reis.
Foto: Gemma Ventura
