La llibreta

Malgrat la vida mateixa

Sempre he trobat sospitosa aquesta fe nostra en el temps disfressat d'heroi justicier

| 28/09/2016 a les 19:04h
Especial: La llibreta
Arxivat a: La butaca, L'avenir, cinema, La llibreta

Foto: Les Films du Losange


"Creia que m'estimaries sempre, sóc una idiota", diu la Nathalie. Paul Newman i Joanne Woodward han fet molt de mal. Salta a la vista que ells són l'excepció, però mira, som idiotes i casem les respectives biblioteques. Amb sort, a la substituta de la Nathalie també li agradaran les flors i el jardí de la casa de la platja no notarà el canvi de dona.
 
"Els meus fills han marxat, el meu marit m'ha deixat, la meva mare ha mort: sóc lliure", exclama la protagonista, una esplèndida Isabelle Huppert. I no sap si riure o plorar. Perquè la llibertat pot fer mal i pot fer por. La llibertat és el nom artístic de la solitud. Però tampoc cal fer-ne un drama, el desconcert va per dins i això, al capdavall, és una pel·lícula francesa. L'avenir, de Mia Hansen-Løve.

L'estoica Nathalie explica als seus alumnes de filosofia que, en l'art, la veritat l'estableix el temps. I li fan una pregunta oportuna, que queda sense resposta: el temps no s'equivoca? Sempre he trobat sospitosa aquesta fe nostra en el temps disfressat d'heroi justicier. Em costa de creure que el futur sabrà valorar com cal allò que hem menysvalorat quan ho teníem més a mà. És com la història del cel i l'infern i els morts que es retroben al paradís: un conte fet a la mida de les nostres esperances.
 
Només som feliços abans de ser feliços, diu la professora a classe, citant Rousseau a Julie ou la Nouvelle Héloïse. Però aquesta és la visió optimista de la cosa. Algú altre deu haver dit que no som feliços ni abans ni durant ni després: estem separats de la felicitat per una distància petita però sovint insalvable. Com la que separa el tres coma nou periòdic del quatre.
 
I la vida empeny, malgrat la vida mateixa.

COMENTARIS

L'avenir
Marta Jarque, 28/09/2016 a les 21:27
+16
-1
Jo també la vaig anar a veure, Eva.
Però no duia la llibreta. Ni la vaig poder perdre.
M'agraden molt els comentaris que n'has fet. Jo em vaig quedar amb les mateixes frases al cap..., però no hauria sabut, ni sé, fer-ne un artilcle. Sort que et "tinc" a tu, de qui tantes vegades em serveixo per ordenar-me els pensaments, llegint-te, pensaments que no s'allunyen gaire ( els teus dels meus- distància petita, també-).
Una abraçada,

Sovint sóc idiota,
sóc lliure i va per dins
i sempre noto la felicitat ben, ben a prop - a prop-.
Cine sense llibreta
Francina López, 29/09/2016 a les 15:08
+1
-0
No l'he vista però després de llegir-te, i amb el que m'agrada el cine i tot el que tu publiques de cine o sobre al que sigui, ho faré tan aviat com pugui.
Gràcies Eva.
Pocs canvis a la vida.
Ascen Gonzàlez, 30/09/2016 a les 17:55
+0
-1
Tenia moltes ganes de veure aquesta pel.licula sobretot perquè l'actriu m'agrada moltissim.
Esperava mes canvis a la seva vida, sembla que tot el que li passa hauria de ser una oportunitat posar el comptador a zero. Després de moltes anades i vingudes a la unica que li canvia la vida és a Pandora.
Totalment d'acord
Anònim, 01/10/2016 a les 07:59
+1
-0
Marta Jarque, em passa el mateix. Sempre em passa, quan llegeixo els teus articles, Eva, és com si expressessis allò que tinc al cap i al cor de la millor manera possible.
El temps... Ho cura tot? Ens hem d'esperar que arribi el moment?
La meva llibreta... M'acompanya a tot arreu, escriure m'ordena el pensament, l'ànima.

Gràcies Eva
Emma gaj, 04/02/2018 a les 23:56
+0
-0
Abans d'anar a dormir et llegeixo.El plaer recomforta el dol trist que visc.quan parles de dolor crec és el meu.fa sis mesos perdut pares i germá en accident.tot i així,la vida m'empeny per ella mateixa

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
Un anunci homenatja els genitals femenins plantant cara a uns quants tabús
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència