Serem allò que mereixem ser

| 18/09/2014 a les 13:05h
Arxivat a: Biblioteca


El meu fill petit vol un gos i jo, no. Guanyaré jo. Per apaivagar els remordiments de mare dictadora, li he regalat una nova edició del clàssic Raspall, d'en Pere Calders, il·lustrat per la Carme Solé Vendrell. Conseqüència imprevista: ara el nen diu que vol un raspall.

No us enganyaré: el llibre l'haurien de carregar al compte corrent de la meva nostàlgia. La primera edició, amb el segell d'Hymsa, data del 81: llavors jo potser ja era massa gran per als àlbums il·lustrats, però la Carme era la mare de dues nenes de la meva escola i a mi m'enamoraven els seus dibuixos. A més, el text –publicat el 1955 dins el recull Cròniques de la veritat oculta– no fa cap concessió lèxica al lector de poca edat, malgrat l'aclariment entre parèntesis del títol original: Raspall (conte infantil). El cas és que el Raspall d'en Pere Calders i la Carme Solé em remet al trosset d'infantesa que ocupa el lloc més alt al podi de la memòria.


El conte és preciós i els dibuixos són una delícia. L'he pogut regalar al meu fill gràcies a la col·lecció Mars, una iniciativa de l'Associació de Mestres Rosa Sensat i Magenta Universal Productions, que recupera àlbums il·lustrats descatalogats. La primera edició en aquesta col·lecció és del febrer del 2009; i la segona, del març del 2014. (De cara a la tercera, valdria la pena eliminar tres guionets que s'han colat entremig de paraules que en edicions anteriors devien quedar al final de línia: «defini-tivament», «amanya-guessin» i «andrò-mina».)

El substitut del gos, un gran raspall passat de moda que el nen del conte troba a les golfes, fa prou bé de gos, encara que sembli mentida. I acaba triomfant la meritocràcia: el pare del nen, agraït, decideix que li faran una caseta al jardí i hi pintaran unes lletres que diguin: "No és segur que ho sigui, però mereixeria ser-ho".

Fem-nos mereixedors d'allò que vulguem ser i el conte tindrà, potser, un final feliç.
 

COMENTARIS

Quan alguns gossos es deien Raspall
Josep Maria Aloy, 18/09/2014 a les 19:40
+0
-0
M'ha agradat molt aquesta teva mirada als clàssics infantils encara que avui el conte de Calders potser sigui més difícil d'empassar si no acompanyem els lectors joves en la seva lectura.
Jo en vaig parlar al meu bloc fa temps. No vaig poder estar-me de recordar un conte emocionant i molt emotiu que no hauríem de deixar de difondre.
Per això, amb el teu permís, aprofito aquesta ocasió per anotar-hi l'enllaç:




Moltes gràcies i felicitats pels teus comentaris.
Josep Maria Aloy

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
La Fundació Collserola impulsa un cicle de conferències sobre migracions i convivència
Imatge il·lustrativa
Oriol Broggi dirigeix «La bona persona de Sezuan», de Bertolt Brecht, a la Sala Gran del TNC
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
La fragilitat de la condició humana arriba al TNC amb una obra de Bertolt Brecht
Imatge il·lustrativa
Jo he sobreviscut però les meves dues germanes, no