Coses així

La llàgrima és a l'armari

Vaig dir que s'acostava un estiu ben blau i el déu en què no crec em va castigar per fer pronòstics

La venjança dels inadaptats

| 09/10/2016 a les 15:55h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Jonathan Haeber


Es veu que Luchino Visconti obligava a omplir amb roba d'època tots els armaris de l'estança on rodava una seqüència. Armaris que no s'havien d'obrir en cap moment. Plens, defensava el cineasta, donaven als actors i a ell mateix l'aire, l'atmosfera i l'olor de veracitat, i tant els personatges com l'escena esdevenien més creïbles.
 
L'anècdota l'explica Jaume Cabré a l'assaig El sentit de la ficció. I conclou: "Si alguna vegada no ens creiem l'atmosfera o els personatges d'una novel·la és perquè l'autor no ha gosat, li ha fet mandra o no ha sabut omplir de roba els armaris dels seus personatges".
 
Als tallers d'escriptura que imparteixo, dic als alumnes que el més important d'un text és que respiri veritat. I que no hi ha receptes per aconseguir-ho, a part de ser honest amb un mateix a l'hora d'escriure.
 
No hi ha receptes, però hi ha algun truc. El diable és en els detalls però la màgia, també. Escric aquestes línies encara en pijama. Menteixo: és una camisa de dormir de cotó, grisa amb pomes verdes. Descolorida i deformada per massa rentades. Té uns botons al davant que serien pràctics si encara em quedessin nadons per alletar. Entre el teclat i la pantalla hi tinc una tassa de cafè buida, un estoig d'ulleres també buit i un clínex rebregat. A banda i banda, s'hi amunteguen els llibres: Basat en una història real de Delphine de Vigan, Lampedusa de Maylis de Kerangal, Llampecs de Jean Echenoz i una joia de prosa esmolada que vaig comprar dimecres per dos euros en una paradeta de segona mà –confio que legal, però no hi posaria la mà al foc– a tocar de l'estació de metro de la Vall d'Hebron: L'home és un gran faisà en el món, de Herta Müller.
 
Entre els llibres, un catàleg d'Ikea em diu que dissenyen per a persones com jo: el lema mig m'agrada i mig em tira enrere. La subscripció de tres mesos a Filmin em comunica que ha caducat i s'ha sentit desaprofitada. La recepta d'unes gotes em recorda l'otitis que al febrer em va dur a desapuntar-me de la piscina. Quina sort que ja em pugui entrar aigua a l'orella i que bé que otorrino ja es pugui escriure amb dues erres.
 
Darrere la taula on teclejo, hi ha un armari ple de la roba equivocada. Després de l'últim canvi d'armaris em vaig atrevir a dir que s'acostava un estiu ben blau i el déu en què no crec em va castigar per fer pronòstics. Ara he agafat mania a les caixes de jerseis i potser el desembre m'enxamparà amb màniga curta i sandàlies. No em parleu d'apostes de futur que vagin més enllà d'aquesta tarda.
 
"La llàgrima és a l'armari", escriu Herta Müller. Al cap de cinc paràgrafs, una dona escombra en silenci les restes d'un mirall trencat. Penso en Visconti i en Rodoreda i en el mal que fan els ulls quan has plorat tant.
 

COMENTARIS

tot recordant l'otitis de febrer i molt més
glòria olivella, 12/10/2016 a les 11:34
+2
-1
El títol ja em feia sospitar un final trist. Però no tant.
Eva, a la meva targeta de regal fumfumfum (recordes?) que mica en mica es va incrustant a la meva agenda, hi posa "escriure veritats". És una emprenta de bona, boníssima mestra.
Gràcies i anima't a desar les teves sandàlies blanques i a lluir les botes ara que ja sembla que hem esborrat l'estiu.
Dolça Eva
Anònim, 13/10/2016 a les 17:18
+3
-1
La vida m'ha fet molts cops abandonar el meu armari. I ara que per sort i també desgràcia el tinc al meu costat, el veig ple d'allò que vaig ser. Com tu, tinc una camiseta rebregada, i veure'm reflectida al mirall, amb més arrugues i alguns cabells blancs, em permet mirar-me als ulls vermells irritats per les llàgrimes. Porto la meva roba, per fi la porto, i no podria estar més bonica.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El museu del pintor acull una exposició d'instantànies que ens endinsen en el seu món
Imatge il·lustrativa
El Palau Solterra de la Fundació Vila Casas mostra com es van influenciar mútuament dos artistes
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un taller de fotografia per a joves
Imatge il·lustrativa
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers
Imatge il·lustrativa
Lucas Hnath posa en dubte el sentit del matrimoni al Teatre Romea
Imatge il·lustrativa
Un vídeo acara escenes de cinema amb les pintures que les han inspirades
Imatge il·lustrativa
Un espot denuncia en un minut i mig una realitat que a l'estiu es multiplica