Si li escrivissis

Serien com a molt tres línies, però estaries una hora posant i traient paraules

Abans que siguem res

| 09/10/2016 a les 21:56h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Janine


Si li escrivissis potser començaries com es comencen les cartes que s'escriuen a mà. Ei, hola. Com estàs? Quant de temps, oi? Mira, és que avui així de cop i volta he pensat en tu. I li parlaries com si fóssiu amics i no haguessin existit mai els llençols, els llavis humits, el clatell, els cinc dits. Et sentiries obligada a justificar aquell impuls dient el temps que fa que no us veieu. L'exageraries, per dissimular que saps exactament que són tants anys i tants mesos i tants dies. 

Serien com a molt tres línies. Però estaries una hora posant i traient paraules. Mentre anessis teclejant, ni tu mateixa entendries per què ho fas. Et sentiries estranya enyorant quan no saps ben bé què és el que trobes a faltar. Preguntant quan en el fons tampoc vols saber-ne la resposta. Només escriuries, com ho podries dir, per treure aquest neguit que no saps d'on ve ni on vol anar.

Abans de clicar enviar te n'estaries de preguntar si ell també sap com n'és, de difícil, escriure una majúscula després d'un punt final. I si la vida li ha ensenyat a girar pàgina amb més traça que a tu. I si els records tornen sense cap més pretensió que dir-vos, fluix –no fos cas que algú altre ho sentís–, tot allò que un dia vau ser.
 

COMENTARIS

Sicer, curt, i elegant
Anònim, 10/10/2016 a les 19:49
+13
-3
No, ningú ens ensenya a tombar pàgina. Ni les nits davant la tele, ni les sortides amb companyes que ens animen a fer la festa més gran. Sentim, som així d'afortunats. Perquè malgrat el que costa girar la pàgina, reconàxer els sentiments tristos també és un privilegi. Per això, escriure'ls ens ajuda a comprendre'ns.
Lluny, ben lluny
Anònim, 10/10/2016 a les 22:36
+17
-3
No et buscava. Jo tenia la meva parella, a qui estimava molt, fins que et vas creuar en el meu camí.
Inconcientment hem vas trecar tots els esquemes i hem vas capgirar la meva vida perfecte.
Hem vas donar ales i hem vas prometre viatjar a la lluna amb elles. Hem vas fer volar ben lluny i un cop allí en la llunyania hem vas deixar anar, sobtadament, sense un previ avís.
Sola i ben lluny de la meva vida real hem trobava preguntant-me si volia baixar o no.
Al cap de poc temps de volar en la incertesa, vas tornar aparèixer carregat amb un full de ruta i moltes exòtiques aventures.
El que no sabia és que només erets allí per donar-me el mapa i no per guiar-me.
si L escrivissis
Lluisa saenz, 11/10/2016 a les 06:50
+3
-0
Potser, no cal escriure.
Molt bo.
Majestuositat
Barrous, 11/10/2016 a les 08:25
+3
-1
Fantàstic i real. Quantes vegades voldríem escriure-ho. Més aviat, quantes ho pensem i en canvi quants neguits s'eviten fent-ho. Si més no per desfer-se de moltes altres paraules que un dia van ser veritat.
I si...
Anònim, 11/10/2016 a les 17:14
+5
-0
Jo un dia ho vaig fer.
I ell tampoc havia passat pàgina.
I el destí ens havia portat a viure a 15 km de distància i ben lluny de la capital.
I teníem fills. I ex-s
I per un moment hem tornat a tenir 20 anys.
I... qui sap!
ostres
Anònim, 11/10/2016 a les 19:36
+5
-0
m'has tret les paraules del cor. Gràcies
-
Anònim segle XX, 17/10/2016 a les 16:44
+3
-0
Queda lluny aquella primera hora posant i treient paraules.
Ara, avui, prop dels cinquanta mesos omplint el cistell d'esborranys, les paraules menys sentides sobreïxen per aquesta finestra.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís