Música

El far del sud

Et donaria amor, si poguessis tornar-me'n./ Et donaria amor, si pogués ser veritat

Les 14 pel·lícules de Gerard Quintana

| 11/10/2018 a les 15:46h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, cançó
"Aquella tarda del 1998 vaig entrar al cinema Plaça de Girona més per aturar el temps una estona que per res més. M’estava separant, després de deu anys de relació, i necessitava aturar el cap, també. Vaig triar per la vista El faro del sur, d'Eduardo Mignona. Aquest cartell em va semblar el més atractiu de tots els que hi havia als anuncis, tot i que no sabia què anava a veure.

Em vaig quedar tan enganxat a la butaca que em sembla que vaig repetir. D’aquí en va sortir la lletra de la cançó El far del sud. Em vaig enamorar d’aquells personatges perduts, abandonats en aquells grans paisatges de l’Amèrica del Sud, especialment del que interpretava Íngrid Rúbio. Va ser un plaer descobrir el cinema d’Eduardo Mignona, i va ser un somni poder viure aquesta pel·lícula com la vaig viure. En certa manera em va canviar la vida. Fa temps que no la recupero, em sembla que esperaré uns anys més, a veure com ha aguantat el temps." Gerard Quintana.


La va trobar a una sala mig buida,
buscant un somni, fugint del dolor.
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
aquella història va canviar-li el món.

Va perdre-ho tot, la partida i la vida.
Cada ciutat li esmicolava el cor.
Només el far de sud ella es mira,
segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tan bruna, tan forta i prohibida,
i es descorda la brusa, el seu cos, un somriure viu.

Et donaria amor, si poguessis tornar-me'n.
Et donaria amor, si ens poguéssim mirar.
Et donaria el món, si poguessis parlar-me.
T'ho donaria tot, si et pogués estimar.

Tantes nits va pagar per tenir-la,
tantes excuses per anar tot sol.
Però cada cop amb un plor la perdia,
la llum s'apaga quan la sort es pon.

I el seu record s'estimba en ciutats adormides,
i somia fins l'alba el seu far sense vida, trist.

Et donaria amor, si poguessis tornar-me'n.
Et donaria amor, si ens poguéssim mirar.
Et donaria el món, si volguessis parlar-me.
T'ho donaria tot, si et pogués estimar.

Tremolant, a poc a poc surt del cine.
Sessió de nit avui ja és l'últim dia,
s'endú el cartell, arriba casa i l'espia.
L'habitació es transforma en un món nou.

I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja.
I el seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa.
Apaga el sol tan bruna, tan feble i prohibida.
S'enfonsen les ombres, el seu cos, un somriure viu.

Et donaria amor, si poguessis tornar-me'n.
Et donaria amor, si pogués ser veritat.
Et donaria el món, si volguessis parlar-me.
T'ho donaria tot, si et pogués estimar.

Et donaria amor.
Et donaria el món, si em poguessis mirar.
Et donaria amor, si volguessis quedar-te.
T'ho donaria tot, si et pogués estimar.

Et donaria amor.
T'ho donaria tot, si et volguessis quedar.
Et donaria amor.
T'ho donaria tot, si et pogués estimar.
 

COMENTARIS

Sopa de cabra
Nuria molas, 20/10/2016 a les 22:17
+11
-0
Me encanta

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís