Segur que hi havia un munt d’escriptors que es mereixien el premi més que Dylan. Segur. I que tots tenen una obra literària incomparablement més rellevant.
Però Alfred Nobel va deixar escrit en el seu testament que volia premiar aquells que conferissin el major benefici a la humanitat en els camps de la física, la química, la fisiologia o la medicina, la literatura i la pau.
I Dylan va fer el Highway 61 Revisited i el Blonde on Blonde i el Blood on the Tracks… I no se m’acuden gaires beneficis més grans per a la humanitat. En els camps de la física, la química, la fisiologia o la medicina, la literatura, la pau i en qualsevol altre.
Al VOSC celebrem el premi traduint If you see her, say hello i subtitulant-ne la deconstrucció marca de la casa que Dylan en va fer a The Academy de Brixton, a Londres, l’any 1995.
Si la veus, digue-li hola,
podria ser a Tànger,
va marxar a principis de primavera
i he sentit que viu per allà.
Digue-li que jo estic bé
malgrat que tot es fa estrany,
potser es pensa que l’he oblidat,
no li diguis que no ho he fet.
Vam acabar barallant-nos
com sovint fan els amants,
i el record de la nit que va marxar
encara em fa esgarrifar.
Però tot i que el trencament
em va esberlar fins al cor,
ella encara viu dins meu,
mai no ens hem separat.
Si te la trobes,
fes-li un petó per mi,
sempre he admirat
que ho engegués tot i s’alliberés.
Oh, si alguna cosa la fa feliç,
mai no em posaré al mig,
tot i que encara sento el regust amarg
de la nit que vaig mirar de retenir-la.
Veig un munt de gent
mentre vaig rondant pertot,
i sento el seu nom aquí i allà,
mentre vaig de poble en poble.
I mai no m’hi he acostumat,
però he après a desconnectar,
dec ser massa sensible,
o potser m’estic estovant.
El sol es pon, el groc de la lluna,
rebobino el passat,
em sé de memòria cada escena,
van passar totes tan de pressa.
I si un dia torna per aquí,
sóc prou fàcil de trobar,
digue-li que pot venir-me a buscar
si mai troba el moment.
Foto: Jalil Arfaoui
Versió original
If you see her, say hello
If you see her, say hello,
she might be in Tangier,
she left here last early Spring,
is livin’ there, I hear.
Say for me that I’m all right
though things get kind of slow,
she might think that I’ve forgotten her,
don’t tell her it isn’t so.
We had a falling-out,
like lovers often will
and to think of how she left that night,
it still brings me a chill.
And though our separation,
it pierced me to the heart,
she still lives inside of me,
we’ve never been apart.
If you get close to her,
kiss her once for me
I always have respected her
for busting out and gettin’ free.
Oh, whatever makes her happy,
I won’t stand in the way,
though the bitter taste still lingers on
from the night I tried to make her stay
I see a lot of people
as I make the rounds,
and I hear her name here and there
as I go from town to town.
And I’ve never gotten used to it,
I’ve just learned to turn it off,
either I’m too sensitive
or else I’m gettin’ soft.
Sundown, yellow moon,
I replay the past,
I know every scene by heart,
they all went by so fast.
If she’s passin’ back this way,
I’m not that hard to find,
tell her she can look me up
if she’s got the time.
Bob Dylan (1975)
