Música

La mala reputació

Quan és la festa nacional/ Em quedo al llit, que m’és igual

| 29/10/2019 a les 00:44h
Especial: In memoriam
Arxivat a: El piano, música, Cançó, Paco Ibáñez, Lídia Pujol, Bel Olid, Georges Brassens, cançó
Georges Brassens va néixer el 22 d'octubre del 1921 i va morir el 29 d'octubre de 1981. El poeta i cantautor ha estat i és un dels representants de la chanson. El recordem escoltant un dels seus temes més coneguts, interpretat per ell en francès, per Lídia Pujol en català (en una traducció i adaptació de l'escriptora Bel Olid) i per Paco Ibáñez en castellà.


La mauvaise réputation

Au village, sans prétention,
J'ai mauvaise réputation.
Qu'je m'démène ou qu'je reste coi
Je pass' pour un je-ne-sais-quoi! 
Je ne fait pourtant de tort à personne 
En suivant mon chemin de petit bonhomme.
Mais les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Non les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Tout le monde médit de moi,
Sauf les muets, ça va de soi.

Le jour du Quatorze Juillet
Je reste dans mon lit douillet.
La musique qui marche au pas,
Cela ne me regarde pas.
Je ne fais pourtant de tort à personne,
En n'écoutant pas le clairon qui sonne.
Mais les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Non les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Tout le monde me montre du doigt
Sauf les manchots, ça va de soi.

Quand j'croise un voleur malchanceux,
Poursuivi par un cul-terreux;
J'lance la patte et pourquoi le taire,
Le cul-terreux s'retrouv' par terre
Je ne fait pourtant de tort à personne,
En laissant courir les voleurs de pommes.
Mais les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Non les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Tout le monde se rue sur moi,
Sauf les culs-de-jatte, ça va de soi.

Pas besoin d'être Jérémie,
Pour d'viner l'sort qui m'est promis,
S'ils trouv'nt une corde à leur goût,
Ils me la passeront au cou,
Je ne fait pourtant de tort à personne,
En suivant les ch'mins qui n'mènent pas à Rome,
Mais les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Non les brav's gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
Tout l'mond' viendra me voir pendu,
Sauf les aveugles, bien entendu.



La mala reputació

En el poble, sense intenció,
Tinc molt mala reputació.
Tant se val si faig mal com bé
Tothom em pren per no sé què.
No em fico amb ningú, soc tranquil de mena,
Només vaig tirant, jo vaig fent la meva.
Però la gent troba impertinent
Que facis ruta diferent.
Si (bis) *em maleeix tota la gent
Excepte els muts, és evident.
 
Quan és la festa nacional
Em quedo al llit, que m’és igual.
No desfilo seguint el so
Que va marcant cada cançó.
No vull molestar cap bona persona
Passo d’escoltar el flabiol que sona.
Però la gent troba impertinent
Que facis ruta diferent.
Si (bis) *tothom m’assenyala amb la mà
Excepte els mancs, i doncs és clar.
Si veig un lladre malaurat
Que el persegueix un pobletà
Faig la traveta i no, no em dol
Si cau a terra el pagerol.
No vull molestar cap bona persona
Si deixo escapar el lladre de pomes.
Però la gent troba impertinent
Que facis ruta diferent.
Si (bis) *tothom vol fer-me cops de peu,
Tret dels invàlids, ja m’enteneu.
 
No cal consultar cap augur
Per veure clar el meu futur.
Ja busquen una corda llarga
I em penjaran qualsevol tarda.
No vull molestar cap bona persona
Seguint el camí que no porta a Roma.
Però la gent troba impertinent
Que facis ruta diferent.
Si (bis) *tothom vindrà a veure’m penjat,
Excepte els cecs, és obligat.

(traducció i adaptació: Bel Olid)



La mala reputación

En mi pueblo sin pretensión
tengo mala reputación.
Haga lo que haga es igual
todo lo consideran mal.

Yo no pienso pues hacer ningún daño
queriendo vivir fuera del rebaño.

No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe.
No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe.

Todos, todos, me miran mal,
salvo los ciegos, es natural.

Cuando la fiesta nacional
yo me quedo en la cama igual,
que la música militar
nunca me supo levantar.

En el mundo pues no hay mayor pecado
que el de no seguir al abanderado.

No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe.
No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe.

Todos me muestran con el dedo,
salvo los mancos, quiero y no puedo.

Si en la calle corre un ladrón
y a la zaga va un ricachón.
Zancadilla pongo al señor
y aplastado el perseguidor.

Eso sí que sí que será una lata
siempre tengo yo que meter la pata.

No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe.
No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe.

Todos tras de mí a correr,
salvo los cojos, es de creer.

No hace falta saber latín,
yo ya se cual será mi fin,
En el pueblo se empieza a oir,
Muerte, muerte al villano vil.

Yo no pienso pues armar ningún lío,
con que no va a Roma el camino mío.

No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe.
No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe.

Todos, todos, me miran mal,
salvo los ciegos, es natural.
 

Del disc «Paco Ibáñez canta Brassens».

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
18/11/2019
Imatge il·lustrativa
15/11/2019

COMENTARIS

Gràcies
Anònim, 24/10/2016 a les 10:23
+4
-0
Que bonicques, la versió de Lídia Pujol i la traducció de Bel Olid! Gràcies per haver-me-les fet descobrir.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secret que va creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions