Coses així

La vida només sap viure

L'esperança és més resistent que un prejudici, que una cèl·lula maligna

Tard o d'hora

| 22/07/2017 a les 14:58h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així, esperança

Foto: Glenn Euloth


I un dijous, havent esmorzat sense gana, decideixes matar l'esperança. Perquè esperar és una tortura i una trampa. Perquè no hauríem de confiar en res més que això d'ara mateix: aquest text per escriure, aquest llaç amb doble nus a l'esòfag, aquest punt i seguit. Perquè el futur no existeix i negar l'avui a canvi d'un demà hipotètic és un negoci incert. Perquè fer-se il·lusions és el primer pas cap a la decepció. Perquè hi ha riscos que potser no val la pena córrer. Que no sigui que esperar ens allunyi més dels actes. Perquè si no n'esperes res, no hi tens res a perdre.
 
Amb l'esperança morta i creus que rematada, et diuen el que no voldries sentir. I plores. Plores molt, plores a l'acte, plores tant que els ulls se t'assequen però arriben reforços i continues plorant. No entens aquesta producció de llàgrimes en cadena. Si ja no et podies decebre més, si ja havies tocat amb les plantes dels peus el sud de l'infern, si estaves del tot convençuda que havies desfet les il·lusions una per una.
 
Renta't la cara, desenganya't: amb les expectatives sota zero evitaries la caiguda, però el llistó no es deixa abaixar fins al fons del fons. L'esperança és més resistent que un prejudici, que una cèl·lula maligna: no la pots assassinar un dijous així com així, havent esmorzat sense gana. La margarida diu hola entre el ciment i la fe rebrota. Ben fet que fa: rendir-se abans d'hora tampoc porta enlloc. Com la llavor que aviat serà flor, ets encara –sou encara– matèria viva. I la vida només sap viure.
 

COMENTARIS

magnifica esperança que ens aguanta
tonyibr, 23/10/2016 a les 20:49
+37
-3
Escrius i descrius tan bé els sentiments i el dia a dia...ets una bonisima escritora i una fortisima persona....un.petó
La vida només sap viure.
Mónica Pin Álvarez , 23/10/2016 a les 21:19
+8
-5
Hola Eva.
Ets molt fort i tens molte força. Plora només quan no puguis resistir més. Et desitjo tot el millor.
M'he he vist reflectida amb el teu escrit.
Comparteixo les llàgrimes amb tu,
encara que la vida sigui una trampa, entre totes les proves sotmeses. Patiments amb moments da lucideses. L'esperança es tot per qualsevol batalla.

Una abraçada
Il.lusions
Nemo, 23/10/2016 a les 22:52
+11
-2
Hola,

M'encanten els teus articles i avui m'he decidit a comentar.

Em declaro un aferri defensor de les il.lusions. Es clar que no totes s'arriben a complir, que la decepció et baixa del nuvol amb una trompada i que rarament es compleixen les expectatives, però és la il.lusió la que et fa sentir viu, la que fa que el camí sigui més important que la meta i la que et permet visualitzar com/on/amb qui t'agradaria ser; et dona forces per continuar lluitant.

Lamento molt que hagis rebut males notícies però m'alegra saber que les teves esperances resten intactes. Abandonar equival a estar la resta de la vida lamentant-se per no haver-ho aconseguit.

Salut.
Esperar fa mal
Anònim, 23/10/2016 a les 22:56
+3
-0
Si.. L' esperança s' escapa quan baixes una mica la guàrdia..
PAS
Anònim, 24/10/2016 a les 09:31
+14
-0
Sóc molt sensible, he arribat a moments de la vida en què totes les cel.lules invisibles dels meus sentiments semblen dir ja en tinc prou de patir! una betzegada rera una altra I em nego a creure en que per mes que plori, el món segueix , la mala gent existeix, confio en la bona gent, I crec, I m'he dit que de plorar que en tinc tot el dret, I a triar un altre camí si aquest no em fa feliç I seguiré plorant, perquè necessito buidar allò que de vegades no es pot dir en paraules, ni expresar, només restar en silenci I deixar que fluexi I restablir altre cop, engruna a engruna l'esperança, la il.lusió I esmorçar sense gana, pensant que he de tenir cura de la meva ánimeta però també del cos que la porta...
Esperança és lluita....
Anònim, 24/10/2016 a les 13:00
+2
-0
Es dificil esperar quan sents el que no vols sentir, però s'ha de continuar lluitant... i esperant.
Magnífic text
Neus Agulló, 24/10/2016 a les 14:14
+2
-0
M'ha emocinat la forma cómo saps transmetrer els sentiments. Bona escriptora!
Esperança
Teresa Costa-Gramunt, 24/10/2016 a les 20:15
+4
-1
L'esperança té nom de dona. i ella és així: energia que sosté, que alimenta, que inspira.
Alimenta l'Esperança
Anònim, 24/10/2016 a les 20:37
+23
-0
Eva no saps com t'entenc. Estic enmig d'un procés de metàstasi jo mateixa i passo de l'eufòria al forat negre amb facilitat..tinc fills petits i moltes ganes d'estar amb ells i amb el meu home. Encara no em toca i punt.
Jo nodreixo l'Esperança cada dia..Em busco una estona per caminar i es tirar-me a l'herba, per pendre el sol, per banyar me al mar...i treballo, pero em busco un lloc i ho faig.. tenir l'esperança vibrant al subconscient em dona molta força! M'omple de llum i faig fora suaument aquestes cel.lules que no han d'estar aquí.
Els arbres m'han dit que quan els abraço se m'emporten un pessic de tumoret...i ho fan...
Busqueu la Terra.
Una abraçada i perdona l'atreviment..
Es amb bona intenció.
seniments
Anònim anna, 25/10/2016 a les 11:08
+0
-0
d'acors amb PAS. eL fotut és quan ja no aflueixen les llàgrimes, és veritat, a vegades s'acaben.
Pel que fa als sentiments , en una ocasió vaig escriure a una miga que m'havia fet mai, i l'hi demanava a ella e els seus col·laboradors que, en una altra ocasió pensessin que les persones tenim sentiments, i em va respondre ( en aquest cas oralment): Qùè vol dir això dels sentiments?. M'ha passat sovint que la gent no entén 2016el meu llenguatge, per això selecciono cada vegada més les amistats.
gràcies...
Anònim, 25/10/2016 a les 16:48
+1
-0
I la vida ens viu amb tots els seus matissos... Gràcies per dotar de sentit la vida i compartir-la...
Gràcies per l'exquisitesa dins el paissatge profund que descrius...
Una forta abraçada,
Roser

Contra tot pronòstic
Magalí, 25/10/2016 a les 20:30
+4
-0
A vegades, quan tot sembla perdut, quan no queden més camins, quan els més 'savis' enterren l'esperança...esdevé posible l'impossible. Com la margarida que ha florit entre el ciment. En sóc testimoni...
Plora....
Anònim, 25/10/2016 a les 22:30
+4
-1
Plora, plora i no deixis de plorar....descarrega, alliberat i tanca els ulls i somia...
Gràcies!
Sílvia López, 26/10/2016 a les 09:05
+7
-1
Amb les paraules identifiquem emocions, ordenem sentiments, donem forma als nostres continguts ... les paraules i les seves infinites i, de vegades, màgiques combinacions ...
Tu tens un do per combinar paraules Eva Piquer. Ens regales amb cada text un trosset de la teva ànima i ens fas sentir com si algú ens entengués per primer cop. Gràcies per donar-nos tant a canvi de res. Gràcies per fer el que et fa feliç: escriure, i per fer-ho d'una forma tan preciosa i personal.
just a temps
Piluca, 26/10/2016 a les 19:13
+7
-0
Gràcies per l'escrit :)
Et faig un somriure amb llàgrimes a la cara, per educació.. així me'n va ensenyar el meu pare. I me n'orgulleixo de ser així, però sóc massa bona i em tracto com a inferior als altres, encara que de vegades no ho pensi.
Pel que sigui, per què vaig pendre decisións importants amb valentia i no m'han sortit bé... gens bé, m'ha fallat 110% la persona amb la que vaig prendre la decisió ... em veig en un atzucac... fa una estona m'han dit una veritat crua.. i ara al cotxe amb el meu fill petit dormint i el gran fent extraescolars... jo plorava... i em sentia tocant com dius al text de peus al terra del més profund de la desesperança...
Uffff.. quantes emocions per explicar...
setniment
ermengol crusafont, 26/10/2016 a les 20:23
+0
-0
osti tu, tal com raja
Paradoxa dual
Anònim, 28/10/2016 a les 14:27
+3
-0
Un text ple d'art, honestedat, llibertat i amor. :D
Només comentar: La vida és paradoxa i per això també esperar a no tindre expectatives és una altra expectativa. Aquí està la trampa: "si estaves del tot CONVENÇUDA que havies desfet les il·lusions una per una".
La consciència és aquell "Jo etern" que és testimoni d'aquell "jo dinàmic". La no forma que veu totes les formes externes canviant: les formes mentals, formes emocionals i formes físiques. Quan ens identifiquem a les formes canviants és quan ho passem malament perquè les volem mantenir fixes comprenent-les(impossible). Identificar-se amb l'observador/no-forma permet que les formes físiques s'expressin, siguin. Aquest és l'equilibri entre el JO i el SÓC.
L'amor és donar via lliure a totes les formes sense judici de valor. FOCUS on the self!
GRÀCIES!!
Del tot cert
Anònim, 28/10/2016 a les 17:47
+0
-0
M'hi he vist reflectida en tot, encara q el dijous és una metàfora, pot ser qualsevol dels dies de la setmana. Ser o estar i he decidit estar. És així de simple. Gràcies pels teus escrits.
Desdejuni
Jaume Invernon i Forn, 06/11/2016 a les 20:11
+10
-0
Ara esmorzem lloant la vida.
L'autèntic pa, fet d'esperança,
l'hem enformat, calmosament,
amb la millor llenya del cor.
Desembafats els fràgils vidres
no té destorb el tebi raig.
A poc a poc ens conquereix
la certitud de la paraula.
Amb quin afany, la veritat,
supervivent de tants naufragis,
emprèn el vol cap a la llum
com voliana de colors.
Del que hem estat, del que serem,
preservarem gargots i línies
en els palmells de les mans balbes;
però en secret dibuixarem
nous dematins amb flors de sol.

Jaume Invernon
ASSAIG D'EXISTÈNCIA
XARCOR, 17/01/2017 a les 04:05
+2
-0
El teu article ha estat una gran sorpresa per a mi. A més d'una curiosa coincidència, jo també escric, sobretot, poesia, i tinc un poema que es diu Assaig d'existència, que parla exactament del mateix tema. No t'ho creuràs però fins la foto és molt semblant. La vaig publicar al Grup de Poesia en llengua catalana. De veritat, m'agradaria que t'animares a llegir-la, jo em dic Xavier Roig. A la meua pàgina de Facebook també la trobarás. M'agradat moltíssim el teu text, sincerament, una abraçada.
Quant tot passa
Anònim, 24/07/2017 a les 00:43
+1
-0
Quan venen mal dades pens, això passarà, perquè tot passa, deu ser el mateix que l'esperança?. No m'agrada quedar-me enganxada en el mal moment, el deix passar, de vegades passa lentament i de vegades de pressa. I després a gaudir intensament de tot lo bo que vengui.
Gràcies pel teu escrit

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
Un anunci homenatja els genitals femenins plantant cara a uns quants tabús
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència