Reubicacions

El mar està fosc

I aquí, avui, no sé massa ni com plorar

Especial: Reubicacions
Arxivat a: Cambres pròpies, reubicacions

Il·lustració: Maria Beitia




No puc mirar el mar sense arraulir-me.
I fer-me, perquè aquí ho sóc, molt petita.

Aquí m’he banyat.
He baixat fons.
He dit l’adéu més gran de la meva vida.

I aquí, avui, no sé massa ni com plorar
quan massa no sé ni què vol dir.
Massa mort.
Molta mort.

Aquest mar està fosc.
M’arrauleixo mentre crido ben fort.
I, ara, sóc tan petita que ni em sento el crit.
Però crido
i crido
crido
crido.

 
              Laura Garcia Jordan


 
Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes llança un butlletí digital en què poetes actuals parlen d'autors universals
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai
Imatge il·lustrativa
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat
Imatge il·lustrativa
Uns vídeos de Veri ens conviden a entrar en aquest paisatge