Foto: www.jmserrat.com
“Serrat ha reconegut poquíssimes vegades que els amors que protagonitzen les seves cançons puguin tenir un nom i un cognom reals. Aquest és el cas, però, de Conillet de vellut (Serrat/4, 1970), dedicada a una model sueca anomenada Susan Holmquist. Era el 1969, quan el cantant es movia entre artistes, actors i la Gauche Divine, a la mítica discoteca Bocaccio. Però aquell romanç glamurós no va anar massa bé. Llegint entre versos s’amaga una certa ironia venjativa pròpia d’algú que s’ha sentit abandonat:
Però el conill fora del niu
m’enganyava amb qualsevol objectiu,
se’m perdia en el forat
d’una Nikon o una Hassenlblad.
Pel que sembla, la model preferia dedicar el seu temps al món de la moda en lloc de passar-lo amb el cantant. (…)
Amb aquesta cançó va succeir una de les anècdotes més famoses de la biografia de Serrat. Al final de la lletra recorda a la Susan que si mai vol tornar amb ell té el seu número de telèfon: «203 82 82». Les fans de Serrat no van dubtar ni un moment a trucar-li des del mateix dia que va sortir el disc al carrer, ni que fos per provar sort a veure si les escoltava. Quina badada! Com se li va ocórrer, al cantant, donar el seu número de telèfon real. Era el de casa dels seus pares! Al cap d’uns quants dies no va tenir més remei que canviar-lo.”
Era suau com el vellut,
i poregosa com un conill menut.
En Snoopy era el seu heroi
i li agradava jugar com un noi.
I de la mà em duia amunt i avall sense parar.
Com un estel fent tombarelles pel cel,
és maco el temps d’estimar,
i no va ser aquell un temps perdut, conillet de vellut.
Però el conill fora del niu
m’enganyava amb qualsevol objectiu,
se’m perdia en el forat
d’una Nikon o una Hassenlblad.
Calia triar: o tocar el dos o fer un ménage à trois.
Però això és immoral quan s’és un home com cal,
ibèric, mascle i cristià.
I em vaig quedar sol i fotut, conillet de vellut.
L’Elle, el Vogue i el Harpers Bazaar
t’afusellen en cada exemplar.
Diuen que t’ha dat un lloc
en Richard Avedon a New York.
No et pots queixar,
el que somniaves ja ho tens a la mà.
Et coneix la gent, t’estima un adolescent
i un iaio et vol adoptar.
Ets feliç amb el teu nou drut?
Conillet de vellut.
Però avui he vist el cel obert,
Déu, que és bo i que sap el que sofert,
m’ha deixat els seus consells
en un aparador de can Castells.
I m’he comprat el llibre La fotografia és un art.
I abans d’un mes seré millor que en Pomés.
Ja saps a on em trobaràs: 203 82 82
conillet poregós.
Sense un romanço ni un rebut,
conillet de vellut.
Foto: www.jmserrat.com
