El meu professor de literatura

El primer curs clandestí

L’ensenyament de la literatura és basic per acabar-te de fer persona

Gràcies, mestre

| 10/11/2016 a les 05:04h
Especial: El meu professor de literatura
Arxivat a: Biblioteca, professor de literatura

Foto: Jason Farrar


Vaig entrar a la literatura a través dels contes i relats. Intento recordar un professor de literatura que m’hagués sacsejat durant els meus anys adolescents i no en recordo cap. Quan hi penso tinc la sensació de venir de molt lluny. A partir dels quatre anys vaig estar uns quants anys interna en una escola de monges. Les classes es feien en castellà, tot i que moltes d’elles eren catalanes. S’ensenyaven i es llegien coses molt carques. Em sé la vida dels sants de rechupete. Els meus herois eren Sant Tarsicio i Maria Goretti. Però m’agradava que em llegissin o m’expliquessin coses.
 
A partir dels 14 anys vaig entrar a la literatura a través dels llibres que portava la meva germana gran a casa. Ella treballava a la llibreria l'Estai del carrer Balmes. I vés per on van començar a aparèixer per casa llibres de la famosa i nova edició del Club dels Novel·listes. Això sí que va ser un descobriment! Gràcies, gràcies i mil gràcies a aquesta editorial! Us podria dir una tirallonga de títols que van ser els meus autèntics professors de literatura. Que em van despertar la meva per la lectura. Parlaven de soledat, d’amor, d’aventura, d’odi, de país, d’amistat, d’engany i falsedats, d’enginy, d’ironia...
 
Després d’acabar magisteri vaig tenir la sort d’ensopegar amb dos boníssims mestres de la nostra llengua: la Marta Mata i en Joan Solà. Vaig fer el primer curs clandestí de Rosa Sensat i és allí on ens vam trobar. Ens van dedicar hores a la descoberta de textos, autors, significat i valor de les paraules. Ens van portar a conèixer poetes, a veure com podíem ensenyar i estimar la nostra llengua. En aquell moment de la meva vida puc dir que em va tocar la grossa de la loteria.
 
Ja fa molts anys que no faig de mestra; ara treballo en un camp en què la literatura, els textos, els autors que els escriuen, les paraules i els silencis entre les paraules són molt importants. I m’ho passo d’allò més bé. Admiro els autors i m’enamoro del que escriuen. No hi ha res més compromès i que et faci estimar i valorar més un autor que haver-te’l d’aprendre de memòria i dir-lo en veu alta.
 
En substància només puc dir que l’ensenyament de la literatura és bàsic per acabar-te de fer persona: és un mirall per reflectir-te, una finestra oberta de bat a bat per veure l’horitzó, un camp de batalla íntim, i en la mesura que hi entres t’hi quedes atrapat.
 
Quan passo per una llibreria, i veig tots aquells llibres tan atractius, em passa el que li succeeix a moltes persones amb les pastisseries: me’n compraria molts i tinc la sensació que bavejo.



* Amb la intenció de contribuir a recuperar la literatura als centres d’ensenyament secundari i de revalorar la figura del professor que ensenya a llegir, escriure i pensar a través dels llibres d’ara i d’abans, el Col·lectiu Pere Quart ha començat una recollida de textos de diversos escriptors. Punt de partida: evocar-hi la persona, el moment o les circumstàncies que els van fer estimar l’escriptura, la creació i el món de la cultura.

Davant del constant menyspreu pel treball literari en l’organització de l’ensenyament tecnicista i destructor de l’esperit crític que ara es fomenta i publicita, considerem que urgeix reivindicar la reflexió que aporten les obres dels autors i dels savis que ens han precedit. Perquè l’ensenyament ha de formar ciutadans que vulguin canviar el món, no pas adaptar-s’hi ni rendir-s’hi. I perquè, si s’ha de construir un nou país, el volem més culte, lliure, ric, desvetllat i feliç.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens recorda què vol dir la paraula inclusió
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a gaudir de la vida com si encara fóssim nens
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secret que va creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem