Foto: Gemma Ventura
És una mena de biografia del Durruti, feta per Hans Magnus Enzensberger a partir de testimonis de gent del seu voltant, des dels anys 20 fins a la seva mort, el 20 de novembre del 1936. Fins i tot explica el funeral que se’n va fer a Barcelona a la Via Laietana on hi havia milers i milers de persones.
És molt pedagògic. Hi ha semblança entre aquella època i la nostra perquè segueix havent-hi una elit política distanciada de la gent. Potser el que ara faria falta és prendre consciència del que passa i donar respostes. I organitzar-se al marge de les estructures de partits, cosa que ja s’està fent molt en l’àmbit de barris, casals, ONGs, menjadors socials.
El que podríem aprendre d’ell és una ètica bastant severa. Veure que els drets humans no es resumeixen en una gran frase sinó que s’haurien d’entendre com una necessitat: poder menjar, tenir sostre, uns estudis, una vida digna. Seria predicar menys i fer més. Perquè la gent està acostumada a fer discursos al bar, i fins i tot hi ha qui parla de política com si parlés de futbol.
Falta una mica de respecte per les persones. Per la cultura, però no per aquella que s’entén com un coneixement elitista sinó per la que aposta per reivindicar que tots som iguals. És una forma d’entendre que té el mateix valor qui llegeix el Quijote que qui està a la cua del cinema.
Aquest llibre és interessant per conèixer la seva vida. Però també per veure que no cal que siguis anarquista perquè Durruti sigui un referent teu. Només cal que et preocupi prendre consciència. Perquè la conjuntura històrica sempre és diferent. En un moment donat et pots fer anarquista i en un altre potser et decantaràs per a una altra opció.
El llibre recomanat
Títol: El corto verano de la anarquía. Vida y muerte de Durruri
Autor: Hans Magnus Enzensberger
Editorial: Anagrama
Any d’edició: 1998
Qui el recomana
Llibreria: Llibreria de la Lluna
Adreça: carrer de Ferlandina, 32 (Barcelona)
La cuida: Txiqui Navarro i Guillermo Uribe.
Quatre pinzellades: És una llibreria d’ocasió, de llibres de segona mà. L’encant és que intentem fugir de les modes. Depenem del que ens portin, però seleccionem molt.
Fer diners a les llibreries és complicat. Ningú està per tirar coets, però està comprovat que els qui tenen més coixí són les cadenes de llibreries, que tenen cafeteries, o els grans establiments. Els nostres preus van d’un a cinc euros. No crec que tinguem un marge de benefici menor que els qui venen els llibres de primera mà, ja que per exemple els impostos o les distribuïdores ens les estalviem.
Aquesta llibreria és hereva d’una editorial digital que vam muntar el 2010: Sigue leyendo. Hi potenciàvem escriptors espanyols, mexicans, cubans, argentins, que ja tenien una obra publicada. Ho fèiem amb una col·lecció de contes, de poesia i d’assaig. Les grans editorials d’alguna manera ens va desmuntar el tinglado, perquè ells tenien i tenen molts més mitjans. Nosaltres ho fèiem tot sent tres persones: des de la revista crítica, fins a les ressenyes, els arxius, editar els llibres. Va anar caient. Però paral·lelament ens arribaven llibres d’editorials, d’amics que són autors, d’editors, dels qui canviaven de pis. I vam començar a tenir un fons de llibres de segona mà.
A finals del 2013 ho vam tancar tot i el juliol del 2014 vam obrir aquí. Ha funcionat menys que més. No dóna per viure. I ara hem decidit tancar. Però sembla que es planteja un relleu interessant, que encara no està confirmat. Si es tira endavant és possible que acabi sent una llibreria amb productes d’art.
Per tancar una llibreria no t’agafa cap complex perquè mires al voltant i veus que són molts els que ho han hagut de fer. Ara tornaré a escriure, a dedicar-me a l’activitat periodística. Sé que és una oportunitat per fer coses noves.
Foto: Gemma Ventura
